Contingut de nutrients

Els processos biogeoquímics forestals posen de relleu que el bosc no és més que una part d'un sistema molt més complex, i que es troba immers en cicles molt més amplis. Així, per exemple, en el moviment dels nutrients, dins i fora dels ecosistemes, participen diversos processos físicoquímics: la precipitació, la meteorització del substrat rocós, la fixació de nitrogen, l'absorció d'amoni (NH₃), etc. Com a vies més importants de sortida, poden citar-se les tales, les aigües subterrànies i l'escolament superficial, a més d'altres processos com la desnitrificació, aerosols, etc.

La vegetació emmagatzema, reutilitza i retorna al sòl, una part dels nutrients absorbits. Aquesta circulació interna no roman constant. Al llarg del procés d'evolució o successió del bosc experimenta canvis alhora que fluctua periòdicament seguint un ritme estacional. Caldria afegir, a més, tota una sèrie de factors locals, responsables de certa variabilitat dins de la mateixa població i, fins i tot, dins del mateix individu; per exemple, l'efecte de la diferent localització dels individus dins de la parcel·la, els efectes de dominància-codominància i supressió entre individus de diferent mida, etc. Un darrer factor, que afecta fonamentalment la concentració dels nutrients a les fulles, és la seva posició dins de la capçada.

L'estimació de la concentració de nutrients implica l'obtenció al camp d'una mostra composta de la part de l'arbre desitjada. La concentració foliar d'alguns nutrients importants des del punt de vista fisiològic (nitrogen, sofre, fòsfor, magnesi, potassi) és molt superior que la de la resta de les fraccions. Això té implicacions de cara a la gestió, atès que per exemple, si es treuen les fulles o les branques del bosc es poden treure molts nutrients del sistema o, si es cremen per a l'obtenció d'energia, es poden alliberar quantitats importants de compostos (de nitrogen, de sofre, etc.) contaminants. Si es comparen aquestes concentracions amb determinades referències de la bibliografia es poden detectar mancances.

El gràfic mostra el percentatge d'estacions de l'IEFC per a cada interval de concentració foliar de fòsfor (en g de pes sec de fòsfor per cada 100 g de pes sec de mostra). Segons valors bibliogràfics de referència, concentracions per sota de 0,08% determinen mancança d'aquest element (gairebé un 70% de les estacions mostrejades a l'IEFC estan en aquest llindar), valors entre 0,08% i 0,12% es consideren nivell crític (poc més d'un 25% de les estacions) i valors per sobre del 0,12%, nivell òptim (només un 5% d'estacions).

Modificat de Serrano et al., 1994.

La distribució dels nutrients per les diferents fraccions (fusta, escorça, branquillons i fulles) depèn també del grup funcional. A les coníferes la concentració foliar de nitrogen és clarament inferior que als caducifolis. En canvi, a les esclerofil·les la concentració de nitrogen als branquillons és superior que als caducifolis i en aquests, superiors a les coníferes.

El següent quadre mostra les concentracions mitjanes de nitrogen (en g de N/100 g de mostra, en pes sec) a les diferents fraccions de la biomassa aèria de les espècies més abundants a Catalunya. La n és la corresponent a la fracció amb menys anàlisis efectuades; habitualment, les fulles que en els caducifolis poden no ser-hi en el moment del mostreig.