Índex d'àrea foliar

L'índex d'àrea foliar (IAF) ens indica la superfície foliar en relació amb la superfície de sòl. D'una banda, depèn de factors físics, com la disponibilitat hídrica, de nutrients, de la quantitat de radiació rebuda, etc. i, de l'altra, de factors biològics propis de l'espècie com la massa específica foliar, la forma i la disposició de les fulles, etc. A l'IEFC es calcula com la relació entre la biomassa de fulles i la massa específica foliar.

Les espècies amb més fulles per unitat de superfície de sòl (IAF) són per aquest ordre: l'avet, el castanyer (aquesta espècie representa un cas particular en tractar-se de plantacions fustaneres de torn relativament baix) i el faig. Es tracta d'espècies que tenen fulles des de la part superior de la capçada fins força avall, fulles que toleren bé l'ombra i per això aquestes espècies poden créixer a l'ombra de qualsevol altra espècie (i, en créixer, generen, al seu torn, una ombra que elimina l'espècie competidora). Aquesta immensa quantitat de fulles al vol del bosc fa molt difícil la presència d'altres espècies a sota, amb la qual cosa en aquests boscos acostuma a haver-hi pocs arbustos al sotabosc. Segueixen, pel que fa a aquest índex d'àrea foliar, el roure de fulla gran, l'alzina i el roure martinenc. A l'ombra d'aquestes espècies no poden viure-hi altres espècies arbòries forestals, però sí les tres primeres. Tanmateix, molts dels alzinars i les rouredes que trobem actualment estan formats per peus de rebrot de pocs metres d'alçada. En aquests casos, arbustos i lianes poden tenir una presència important, atès que la llum arriba amb facilitat al terra del bosc.

Els punts corresponen a les mitjanes de biomassa aèria total (t/ha) i índex d'àrea foliar (m² de fulles/m² de terreny) de les principals espècies més abundants a Catalunya quan formen boscos homogenis (és a dir, ocupen almenys el 80% de l'àrea basal). S'observa una clara separació entre coníferes (per sota de la recta de regressió) i planifolis (per sobre) i com ambdós grups d'espècies s'ordenen (amb alguna excepció com el bedoll) seguint un gradient climàtic.

Atès que s'observa una relació positiva entre l'índex d'àrea foliar i la biomassa aèria total i que els canvis en els boscos de Catalunya semblen anar en el sentit d'un augment de l'abundància d'espècies amb més fulles per unitat de superfície de sòl (avet, faig, roures, alzina, etc.), sembla que, si les pràctiques silvícoles, les pertorbacions (incendis forestals) i el canvi climàtic ho permeten, a Catalunya els boscos cada cop tindran capçades més tancades, acumularan una major biomassa aèria total (i, per tant, també un estoc de carboni més gran) i assoliran un port més arbori (arbres més alts). En haver-hi arbres més alts i amb més fulles (i planes), amb un estrat arbustiu menys desenvolupat; en definitiva, boscos menys inflamables, la tendència natural en l'evolució del bosc conduiria cap a una disminució del risc d'incendis forestals.