Sèries de creixement dels arbres

L'activitat del càmbium, teixit que proporciona el creixement en gruix de l'arbre (creixement secundari), està regulada per molts factors, tant de tipus intern com extern, que determinen el ritme i la durada d'aquesta activitat. La influència que pot tenir l'entorn físic i biològic sobre el creixement dels arbres depèn dels mecanismes interns de regulació, de manera que aquesta influència pot ser més o menys important segons l'espècie, la massa forestal i la seva situació geogràfica. Això queda reflectit en les sèries de creixement.

Sèrie de creixement d'un core de pi roig del Solsonès extret el maig de 1989 (encara no s'havia iniciat la formació de fusta corresponent a l'any 1989). S'observen dos períodes de major creixement, un primer al voltant dels anys quaranta i l'altre al voltant de l'any 1976. D'un dels anells, es mostra l'estrucura diferent de la fusta primerenca (a baix a l'esquerra), amb parets més primes i la tardana (a la dreta), amb parets més gruixudes.

L'anàlisi de les sèries de creixement dels arbres (més de 7.600) ha permès comprovar que en general els boscos de Catalunya són força joves (no més de 50 anys). Només quatre espècies tenen una edat mitjana superior (l'avet, el pi negre, el faig i la pinassa). Amb tot i això, l'arbre de més edat mesurat a l'IEFC és un roure de fulla gran de l'Alt Empordà de 320 anys.

La figura mostra l'edat mitja de les diferents espècies més abundants a Catalunya. Tant sols l'avet supera els 75 anys de mitjana i, a excepció del faig, els planifolis i la majoria de pins no arriben als 50. Les espècies de menor edat són, sobretot, les d'aprofitaments forestals (Pinastre i Castanyer).

El següent quadre recull l'edat mitja, el nombre de testimonis de fusta o cores llegits i l'edat màxima llegida per a totes les espècies mostrejades a l'IEFC de les quals s'han llegit com a mínim 5 cores.