Àmbits geogràfics: vegueries

Les vegueries han constituït, des d'abans del segle XII, l'ordenació tradicional de Catalunya, la qual fou substituïda al segle XIX per les actuals províncies (demarcacions).

Les Comarques Centrals i Comarques Gironines són les vegueries que tenen una major superfície de bosc (entre 310.000 i 316.000 ha, un 55-56% del total de la superfície, respectivament) seguides de l'Alt Prineu i Aran (quasi 240.000 ha i un 42%). L'Alt Pirineu i Aran és la vegueria més forestal de totes amb més del 87% del territori: té més prats (89.500 ha) i més matollars (125.000 ha) que qualsevol altra i també major proporció de roques i tarteres (més del 7%, unes 43.000 ha); per contra, té la menor proporció de zones urbanes (un 1,24%) i de conreus (poc més d'un 11%) de totes. En definitiva, és una regió excepcional en tot menys en la proporció de bosc; encara que costi de creure, hi ha la mateixa proporció de bosc a l'àmbit metropolità de Barcelona que a l'Alt Pirineu i Aran (un 41%). L'Àmbit Metropolità, per la seva banda, destaca per ser la vegueria més urbana de totes (un 17% corresponent a unes 56.500 ha). Finalment, l'Àmbit de Ponent i les Terres de l'Ebre tenen més proporció de matollars que de boscos i, juntament amb el Camp de Tarragona, són les vegueries amb major proporció de conreus (més del 45% de la superfície).

El següent quadre mostra la superfície en hectàrees de les vegueries de Catalunya i la proporció dels principals tipus de cobertes del sòl l'any 1993. La categoria Forestal incorpora altres categories no contemplades en aquest quadre (àrees cremades el 1993 i aiguamolls) i per això pot donar diferent de la suma de bosc, matollars, prats i improductiu natural.