Introducció

Determinació de la superfície de bosc: el Mapa de Cobertes del Sòl de Catalunya

Un dels objectius de l’IEFC ha estat quantificar la superfície forestal arbrada (bosc) a Catalunya atès que no és possible conèixer les existències només amb un mostreig extensiu sobre el bosc, sinó que cal també conèixer amb precisió la superfície que ocupa aquest bosc. Per determinar-la es va utilitzar el Mapa de Cobertes del Sòl de Catalunya (figura 1).

Figura 1. Distribució de les 1.214.408 hectàrees de bosc segons el Mapa de Cobertes del Sòl de Catalunya de 1993.

A l’IEFC, es va considerar bosc qualsevol superfície de terreny d’almenys 500 m², amb arbres de més de 5 cm de diàmetre normal (dn), sempre que el recobriment de les seves capçades fos com a mínim d’un 5%. En aquesta definició, s’inclouen els fragments de bosc presents a les urbanitzacions, els boscos de ribera i les plantacions d’arbres amb l’objectiu d’obtenir fusta. Un cop determinada la superfície de bosc, va ser possible situar a l’atzar els punts sobre els quals dur a terme el mostreig de camp.

Com es veurà en l’apartat «Evolució metodològica», el procés per a la determinació de la superfície de bosc va patir una evolució constant fins a culminar l’any 1994 en el projecte del Mapa de Cobertes del Sòl de Catalunya. Aquesta constant evolució ha anat paral·lela a la dels canvis soferts en el món de la informàtica i de la cartografia de referència. D’una banda, el maquinari (amb ordinadors personals cada cop més potents) i l’evolució del programari, especialment el relacionat amb el món dels sistemes d’informació geogràfica (SIG) i de les bases de dades i, de l’altra, la disponibilitat d’ortofotos digitals han fet possible l’elaboració d’aquest mapa. L’IEFC va començar fent servir la fotografia aèria convencional. Posteriorment, els ortofotomapes impresos en blanc i negre i, finalment, els ortofotomapes digitals en color natural de l’any 1993, que són la base de l’MCSC.

L’MCSC és una cartografia temàtica d’alta resolució dels principals tipus de cobertes del sòl del país (boscos, conreus, zones urbanitzades, etc.), amb una llegenda de 22 categories. Els boscos es diferencien en sis tipus de cobertes forestals arbrades: bosc dens, bosc clar, bosc de ribera, reforestacions recents, plantacions de pollancres i plantacions de plàtans. La delimitació de les àrees es va fer per fotointerpretació i digitalització en pantalla d’ordinador, cosa que va permetre utilitzar altres elements de cartografia digital com a suport. El material de base de la fotointerpretació van ser les ortofotos de la sèrie 1:25.000 (resolució de 2,5 m) en color natural, de l’Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC) de l’any 1993, en format digital. Cada full d’aquesta sèrie 1:25.000 representa uns 128 km². L’alta resolució de les ortofotos va permetre que l’escala de captura fos, aproximadament, d’1:3.000 i la superfície mínima de digitalització, de 500 m². Els elements lineals (carreteres, rius, vegetació de marges, etc.) es digitalitzaven si feien més de 10 m d’ample i més de 50 m de llarg. Una idea del gran nivell de detall d’aquest producte la dóna el fet que Catalunya queda descrita per 700.000 polígons i més de 18 milions de vèrtexs. La precisió planimètrica del mapa correspon a l’escala 1:25.000. Per portar a terme aquest mapa, es va utilitzar el SIG MiraMon^® (© X. Pons 1994-2004).

La base cartogràfica obtinguda mitjançant aquest procés (línies delimitadores i etiquetes identificadores de les cobertes) està dividida en fulls que segueixen el tall cartogràfic 1:25.000. Posteriorment, es transformava en un format de vectors estructurats topològicament (polígons) i en format ràster (imatge on la representació de l’espai es fa per divisió d’aquest en una malla de quadrats, anomenats cel·les o píxels), amb una resolució planimètrica de 2 m per píxel.

Per les seves característiques (gran nivell de detall, etc.), l’MCSC és de gran interès tant per al coneixement del territori com per a la valoració de l’ocupació del sòl a cada lloc, tant des del punt de vista ecològic com econòmic. Amb l’MCSC es pot obtenir, per exemple, la superfície forestal o de conreus per diferents àmbits territorials (comarcal, municipal, de parc natural, etc.) i extreure’n els mapes corresponents, planificar el disseny de mostreigs de camp (com ara el de l’Inventari Ecològic i Forestal de Catalunya), connectors entre espais naturals i infraestructures (distribució de xarxa elèctrica, traçat de vies de comunicació, etc.). I també fer estudis per als planejaments urbanístic i territorial, plans de regadiu, avaluacions d’impacte ambiental, etc.

L’MCSC s’ha dut a terme al CREAF amb el finançament primer del DARP i posteriorment del DMAH. És una cartografia de lliure utilització, que es pot descarregar gratuïtament de l’adreça www.creaf.uab.es/mcsc.