Introducció

El Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) va dur a terme l’Inventari Ecològic i Forestal de Catalunya (IEFC) durant el període 1988-1998. El fet que aquest fos el primer inventari ecològic i forestal indica que fins aleshores mancava informació de base per gestionar els ecosistemes forestals de Catalunya. Els recursos forestals són productes renovables molt demandats per la societat, però que al mateix temps formen part indivisible d’un sistema complex i organitzat (el bosc), cada cop més valorat com a tal. En aquest context era molt necessari disposar d’un inventari que reflectís amb precisió l’estat dels boscos a Catalunya i que permetés desenvolupar una veritable política forestal.

Però, d’inventaris forestals se n’havien fet ja abans a casa nostra. Cal no oblidar que l’ICONA (Instituto para la Conservación de la Naturaleza) va fer un inventari a tot l’Estat espanyol, el Primer Inventario Forestal Nacional (IFN1) i en va publicar els resultats entre el 1974 i el 1980 (a Catalunya, la feina de camp es va fer entre 1970 i 1972 i es va publicar el 1974) i, coincidint en el temps amb l’IEFC, va dur a terme el Segundo Inventario Forestal Nacional (IFN2) per províncies. La feina de camp a les quatre demarcacions catalanes es va fer durant el període 1989-1991 i els volums de resultats relatius a Catalunya (un per demarcació) es van publicar el 1993.

Però les dades d’existències i produccions que donen aquests dos inventaris són insuficients per comprendre i gestionar aspectes relacionats amb el funcionament del bosc com a ecosistema. Per tant, a més de la informació sobre les existències de fusta, un inventari actual ha d’incloure la informació referent a altres aprofitaments i usos i també la informació necessària per aprofundir en la comprensió del funcionament de l’ecosistema forestal. Aquest coneixement és bàsic pel que fa a la solució dels problemes relacionats amb els boscos: la baixa producció i la qualitat dels productes forestals, l’erosió de vessants que comporta el rebliment de molts embassaments, la resposta de cada espècie després d’un incendi o altres pertorbacions, i tota una sèrie de problemes que se’n deriven. A aquestes preguntes, cal afegir-hi les qüestions derivades del canvi climàtic. En aquest context, calia conèixer quant carboni hi ha acumulat als boscos i quina quantitat se n’hi incorporava anualment.

Quan es va iniciar l’IEFC, eren relativament recents i puntuals els estudis més detallats en què es recollia informació que considerava aspectes no solament estructurals sinó també funcionals, com la utilització dels nutrients, la llum i l’aigua disponibles. La influència d’aquests factors en la síntesi i el manteniment de tots els components de la planta (entre ells les fulles, directament involucrades en la fotosíntesi) és decisiva. D’altra banda, és evident que la resposta del bosc davant de qualsevol pertorbació (foc, sequera, plagues, augment de la concentració de CO₂, etc.) depèn de l’estat previ de la massa forestal (desenvolupament de les capçades, vigor dels arbres, estructura demogràfica, etc.), com també de l’espècie i de l’accessibilitat dels recursos, en la qual influeixen el clima i les característiques topogràfiques de la zona.

Algunes de les innovacions que incorpora l’IEFC per considerar els processos esmentats són: la mesura de l’índex d’àrea foliar, l’estimació de la radiació incident, l’acumulació de virosta al terra, l’àrea basal d’albeca, l’avaluació de biomassa i producció de cada una de les fraccions aèries de la planta (fusta, escorça, branques i fulles), el contingut de nutrients de cada una i l’anàlisi de les sèries de creixement dels arbres.

Paral·lelament a l’IEFC, es va dur a terme el Mapa de Cobertes del Sòl de Catalunya (MCSC) amb l’objectiu inicial de conèixer amb precisió quina era la superfície de bosc. Totes les dades de superfícies que apareixen en les publicacions de síntesi de resultats de l’IEFC les ha proporcionat l’MCSC. La superfície de bosc és fonamental per conèixer les existències (de fusta, de carboni fixat, etc.).

Tot plegat ha permès disposar d’una base cartogràfica i de dades sobre l’estat actual dels boscos de Catalunya. Aquesta informació s’ha obtingut a partir del mostreig de camp de parcel·les distribuïdes d’una manera aleatòria sobre el territori, a raó d’una per quilòmetre quadrat de superfície arbrada. Per tant, les cobertes de l’MCSC objecte de l’IEFC van ser les superfícies forestals arbrades, incloent-hi les plantacions que, com en el cas de pollancres i plàtans, tenen com a objectiu l’aprofitament fustaner. El límit inferior que es va preveure per considerar que una superfície és arbrada és que el recobriment de les capçades dels arbres de diàmetre normal més gran de cinc centímetres fos, almenys, d’un cinc per cent.

Els objectius específics d’aquest projecte han estat els següents:

1. Obtenció d’una cartografia digital de les cobertes dels terrenys forestals (boscos, matollars, prats, etc.) a Catalunya.

2. Obtenció d’informació rellevant per a una millor comprensió del funcionament global de l’ecosistema forestal.

3. Desenvolupament d’una base de dades completa a partir de la informació subministrada per l’IEFC.

4. Publicació d’una síntesi dels resultats obtinguts.

5. Desenvolupament d’eines informàtiques per posar a l’abast de qualsevol usuari tant la cartografia de l’MCSC com la base de dades de l’IEFC.

6. Configuració de les dades de base que han de permetre la modelització de determinats processos o intervencions, per preveure’n els possibles efectes i conseqüències.

Marc legal

La llei forestal de Catalunya de 1988 (llei 6/1988 de 30 de març) en l’article vuit diu textualment «el Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca ha d’elaborar l’Inventari Ecològic i Forestal de Catalunya, com a base ecològica i econòmica per a la redacció del Pla General de Política Forestal».