Presentació del Director de l'IEFC

Presentació de: Mètodes (darrer volum en sortir editat)

Aquest volum clou la sèrie de deu volums, que són la síntesi dels resultats de l'Inventari Ecològic i Forestal de Catalunya. Han transcorregut quinze anys des que vàrem proposar el projecte de dur a terme aquest inventari, en molts aspectes innovador, els resultats del qual fa temps que són disponibles i qualsevol persona interessada pot consultar-los a les pàgines web del CREAF i del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya.

Però quinze anys són molts anys per a un Inventari Forestal. El bosc canvia i, si volem aplicar una gestió sostenible i basada en principis ecològics, necessitem eines de gestió permanentment actualitzades i, sense cap mena de dubte, un inventari forestal és l'eina bàsica per orientar la gestió i conservació del bosc. Certament, han quedat enrera els temps en què els inventaris forestals tenien per objecte avaluar les existències i la producció de la fusta. L'escenari en què es mou la gestió del bosc al nostre país és molt diferent de l'escenari regnant fa tan sols una o dues dècades. En aquests últims anys, s'han succeït importants canvis d'usos del sòl al nostre entorn més immediat, alhora que han tingut lloc importants canvis internacionals amb repercussions al mercat europeu, i mundial, dels productes forestals.

I, ara, amb la recent entrada en vigor del Protocol de Kioto, resulta més evident que mai la importància de disposar de bones eines de gestió del bosc perquè les actuacions siguin verificables tal com exigeix el Protocol. El temps ha vingut a posar en evidència que els inventaris que només prenen en consideració el volum i la producció dels productes forestals tradicionals resulten, avui en dia, eines de gestió tan desfasades com els criteris que consideren exclusivament el paper productor del bosc. Creiem que l'Inventari Ecològic i Forestal de Catalunya és una eina que respon als temps actuals, malgrat les dificultats que va haver de superar al començament del seu recorregut per la incredulitat dels qui no van acceptar de bon grat les innovacions.

Compartim amb la resta de la humanitat la responsabilitat d'una gestió acurada del nostre entorn natural. Ara bé, Catalunya, com la resta de països mediterranis, té unes condicions ambientals que fan que alguns dels nostres ecosistemes resultin molt sensibles als efectes del canvi climàtic. Per tant, afegim a la responsabilitat general la part que ens pertoca en raó tant del nostre entorn geogràfic, Catalunya ha de ser un referent en el conjunt dels països mediterranis, com en raó dels nostres interessos particulars; ningú mes interessat que nosaltres en entendre el funcionament del nostres ecosistemes naturals i en disposar d'eines de gestió tan desenvolupades com sigui possible per gestionar els reptes mediambientals a què haurem de fer front en les properes dècades.

Malgrat això, no podem oblidar els buits de coneixement que encara resten per omplir i que són ben específics dels nostres boscos mediterranis: l'abundant biomassa i producció subterrànies n'és un. Amb les dades fragmentàries de què disposem, podem afirmar que en el cas de l'alzina, més de la meitat de la biomassa total de l'arbre està sota terra. Com ja ha quedat indicat, qualsevol intent de gestionar la capacitat d'embornal del bosc no pot obviar aquesta fracció subterrània. La seva valoració als nostres boscos constitueix un bon repte per a futures edicions de l'Inventari, que haurien de tenir lloc amb la freqüència i regularitat que els canvis ambientals exigeixen.

Aquest volum recull els mètodes emprats en l'IEFC. Una part respon a les tècniques tradicionals de qualsevol inventari forestal, mes o menys depurades. Una altra part descriu les tècniques que hem aplicat perquè la valoració de les variables més innovadores, que mai havien estat incorporades de manera extensiva en un inventari forestal, puguin ser mesurades amb garanties estadístiques de significació sense que els costos, econòmics i humans, les invalidin a la pràctica. Volem que aquesta experiència sigui només un punt de partida. No podem pensar en una societat moderna que no disposi d'un coneixement acurat del seus Sistemes Naturals. I coneixement requereix quantificació, encara més quan ens trobem en ple procés de canvis ambientals importants atès que el canvi climàtic, que afectarà profundament els nostres boscos, no es cosa de demà; ha començat i ja n'observem els efectes. Aquests canvis només es poden detectar a temps si disposem de bones bases de dades que ens permetin establir comparacions quantitativament precises en qualsevol moment. Tant de bo aquest inventari pugui ser un referent per als nostres boscos.

Presentació de: Catalunya (penúltim volum en sortir editat)

Tens a les mans, lector, el volum que resumeix l'estat dels boscos de Catalunya segons l'Inventari Ecològic i Forestal de Catalunya. Una part dels mètodes utilitzats en aquest inventari són lleugeres variants dels mètodes estàndard que s'apliquen en l'elaboració de qualsevol inventari forestal. Ara bé, quan vàrem proposar el projecte d'inventariar els boscos de Catalunya considerant variables gens habituals als inventaris forestals, com la biomassa i producció de branques i fulles, la taxa de descomposició de la fullaraca, les corbes de creixement, el contingut de nitrogen, fòsfor i altres elements a la fusta, l'escorça o les fulles entre d'altres, érem conscients que moltes d'aquestes variables no s'havien mesurat mai de manera extensiva en un inventari forestal, encara que els estudis amb parcel·les experimentals havien demostrat àmpliament la importància d'aquestes variables per entendre el funcionament del bosc i les respostes als canvis ambientals. Per tant, ens vàrem veure obligats a posar a punt mètodes que permetessin mesurar aquestes variables amb l'eficàcia que exigeix un mostreig extensiu, com és ara un inventari forestal encara que, en alguns casos, haguéssim de sacrificar la precisió dels resultats.

Avui resulta evident que la inclusió d'aquestes variables en un inventari forestal és primordial per abordar aspectes importants de la gestió forestal. Lluny queden els comentaris dels que varen considerar el projecte d'Inventari Ecològic i Forestal de Catalunya com un projecte acadèmic amb pocs lligams amb la realitat. D'ençà que va començar el projecte, alguns canvis importants han donat la raó als promotors i impulsors del projecte. La incorporació dels països nòrdics a la Unió Europea ha trasbalsat el mercat europeu de la fusta, en detriment de la importància relativa de la fusta de països amb escàs potencial productiu com ara els mediterranis. D'altra banda, l'interès creixent dels efectes lligats al canvi climàtic, i el paper rellevant que el Protocol de Kyoto concedeix al boscos com a possibles enbornals de CO₂ només es pot tractar amb un coneixement dels diversos compartiments que formen la biomassa del bosc i això inclou l'escorça, les branques i les fulles a la biomassa aèria i, òbviament, els sistemes radicals.

Que hi ha una demanda creixent d'aquests tipus de dades ens ho demostra el fet que les dades de l'Inventari Ecològic i Forestal de Catalunya han contribuït a diversos projectes de recerca lligats al paper dels boscos europeus (per exemple: Long-Term Effects of Climate Change on European Forests, Impact Assessment and Consequences for Carbon Budget o Silvicultural Response Strategies to Climatic Change in European Forests, SilviStrat). A més a més, han permès obtenir els valors dels factors d'expansió de la biomassa de les espècies presents a Catalunya (uns factors lligats a les aplicacions del Protocol de Kyoto, els valors dels quals es desconeixien).

I, com ja hem dit al prefaci dels anteriors volums d'aquesta sèrie, nous temps suposen nous reptes i nous reptes requereixen noves eines per donar noves respostes. Desitgem que aquesta sinopsi dels boscos de Catalunya sigui l'eina que contribueixi a ampliar la visió amb la qual la nostra societat contempla el bosc.

No puc concloure aquestes ratlles introductòries sense cridar l'atenció sobre un punt ben específic dels nostres boscos mediterranis: l'abundant biomassa i produccions subterrànies. Encara que les dades són escasses i fragmentàries, podem afirmar que en el cas de l'alzina més de la meitat de la biomassa total de l'arbre és sota terra. Qualsevol intent de determinar el balanç de carboni d'un bosc, per tal de valorar el seu paper com a possible enbornal de carboni, no pot ignorar aquesta part subterrània que Waisel, Eshel i Kafkaf (2002) han denominat la meitat oculta del bosc (Plant roots: the hidden half). La valoració de la fracció subterrània del bosc constitueix un bon repte per a les futures edicions de l'Inventari Forestal.

A punt de concloure l'edició d'aquest volum, el professor Ramon Margalef, el mestre de tots nosaltres, ens ha deixat i una setmana més tard ho ha fet la seva esposa, la Maria Mir. Dediquem aquest volum a la memòria de tots dos, en reconeixement d'un deute infinit pel seu mestratge, per la seva humanitat i per tants anys compartits al Departament d'Ecologia de la Universitat de Barcelona.

Presentació dels volums 1 a 8

Nous temps suposen nous reptes, i nous reptes requereixen noves eines per donar noves respostes. El nostre país ha experimentat durant les darreres dècades profunds canvis socials i, paral·lelament, la percepció del món natural no ha estat aliena a aquests canvis. Un interès creixent per l'explotació racional dels recursos naturals –això que ara hem batejat amb el nom de sostenibilitat– és el reflex d'aquest canvi de percepció.

La gestió dels recursos forestals exigeix, cada cop més, un coneixement integrat de l'ecosistema forestal. Han passat els temps en els quals l'èxit de la gestió forestal es podia valorar només d'acord amb el nombre d'hectàrees repoblades o dels metres cúbics de fusta produïts. Alguns dels greus problemes ambientals que la humanitat té plantejats avui en dia confirmen aquesta perspectiva.

L'increment del CO₂ atmosfèric i les seves conseqüències sobre el canvi climàtic han promogut un interès creixent pel possible paper de molts boscos aparentment poc productius en la fixació d'aquest carboni atmosfèric. Així es va posar de manifest l'any 1997 a les conclusions de la conferència de Kioto. I, encara més, si algunes de les prediccions de les anàlisis climàtiques es confirmen, molts boscos de les regions mediterrànies podran experimentar importants reduccions en l'àrea que ocupen actualment o, si més no, importants canvis en la seva composició per espècies, la qual cosa modificarà els actuals patrons de biodiversitat. I aquest és un problema que ens afecta de prop. Aquesta simple enumeració d'alguns dels problemes actuals posa en evidència la necessitat de disposar d'un coneixement profund dels nostres ecosistemes forestals per gestionar-los i conservar-los adientment.

Amb aquesta perspectiva, i amb una certa anticipació sobre els esdeveniments que després es van produir, es va concebre i desenvolupar el projecte de l'Inventari Ecològic i Forestal de Catalunya, un inventari que incorpora nombroses variables que mai havien estat mesurades sistemàticament en l'àmbit nacional, i que resulten imprescindibles per avaluar plenament les funcions ambientals i econòmiques dels boscos. El projecte es va dur a terme al CREAF (Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals) i va ésser finançat per la Direcció General del Medi Natural del Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya. L'elaboració de l'inventari va suposar el mostreig de camp de 10.600 estacions, distribuïdes per tota la superfície boscosa de Catalunya, i va generar una base de dades forestals amb uns 2.000.000 de registres. Per gestionar aquesta base de dades es va desenvolupar un programari propi (MiraBosc, finançat en part pel projecte AGF97-0533 de la CICYT). El conjunt format per la base de dades, el programari, i la cartografia temàtica associada constitueix l'anomenat SIBosC (Sistema d'Informació dels Boscos de Catalunya), una potent eina per saber com són els nostres boscos.

Publiquem ara els volums de síntesi dels resultats de l'Inventari Ecològic i Forestal de Catalunya. L'obra consistirà en nou volums: un per cadascuna de les vuit regions forestals definides en el Pla General de Política Forestal i un volum de mètodes. Els volums dedicats a cada regió forestal contenen informació gràfica i tabular sobre les principals característiques dels seus boscos. El volum comença amb una sinopsi dels boscos de la regió, i acaba amb un glossari dels termes tècnics emprats. S'hi adjunta el Mapa de Cobertes del Sòl de la regió a escala reduïda que permet veure la distribució de les masses boscoses i el seu grau de fragmentació o continuïtat.

Són moltes les persones que han participat en l'Inventari Ecològic i Forestal de Catalunya. Agraïm molt particularment l'esforç de totes aquelles que al llarg dels anys han col·laborat en els treballs de camp, de laboratori, o de gabinet. Per altra banda, el projecte no hagués reeixit  sense la comprensió i el suport continuat del Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca. Finalment, la publicació de l'Inventari ha estat possible gràcies a un ajut de la Fundació Territori i Paisatge de la Caixa de Catalunya.

Ens sentim satisfets de poder contribuir al coneixement dels nostres ecosistemes forestals amb una eina que vol anar una mica mes enllà dels inventaris forestals tradicionals i que, sens dubte, ens ha de permetre fer una reflexió profunda sobre el paper dels sistemes forestals en la societat actual.