Webs relacionades
Inventari Ecològic i Forestal de Catalunya
Publicació / glossari forestal

Glossari de terminologia forestal emprada

Altura dominant — H.dom (m): altura mitjana dels 100 arbres més alts en una hectàrea de bosc. A la pràctica a l'IEFC es dóna com a altura dominant el valor de la mitjana dels tres arbres més alts de cada estació.

Àrea basal — AB (m2/ha): suma de les seccions dels arbres d'una estació de mostreig, a 1,30 del terra, expressada per unitat de superfície. L'àrea basal d'un arbre es la secció del tronc a 1,30 m de terra (alçada on es mesura el diàmetre normal).

Àrea basal d'albeca — ABA (m2/ha): suma de les seccions per on circula l'aigua de tots els troncs del conjunt d'arbres d'una estació de mostreig expressada per unitat de superfície.

Biomassa aèria total (t/ha): suma de la biomassa de totes les fraccions aèries dels arbres, és a dir, les biomasses de fusta, d'escorça, de branques i de fulles, en pes sec.

Biomassa de branques (t/ha): pes sec de totes les branques (fusta i escorça) que surten del tronc de tots els arbres d'una estació, expressada per unitat de superfície. Aquesta variable es calcula coneixent pels arbres tipus el nombre, el diàmetre i el pes en sec de les branques sense les fulles.

Biomassa de fulles — BF (t/ha): pes sec de les fulles de tots els arbres d'una estació, expressada per unitat de superfície. Aquesta variable es calcula coneixent pels arbres tipus el nombre i el diàmetre de les branques i el pes en sec de les fulles de cada branca.

Biomassa de fusta (t/ha): pes sec de fusta del tronc (no inclou la fusta de les branques) des de la base fins a l'àpex de tots els arbres d'una estació, expressada per unitat de superfície. La biomassa de fusta es calcula multiplicant el volum de fusta per la densitat de fusta.

Biomassa d'escorça (t/ha): pes sec d'escorça del tronc (no inclou l'escorça de les branques) des de la base fins a l'àpex de tots els arbres d'una estació, expressada per unitat de superfície. La biomassa d'escorça es calcula multiplicant el volum d'escorça per la densitat d'escorça.

Biomassa llenyosa aèria total (t/ha): suma de les biomasses de les fraccions llenyoses, sense tenir en compte les arrels, és a dir, les biomasses de fusta, d'escorça i de branques.

Bosc amb presència de planifolis: definit per les estacions on hi ha almenys un planifoli de més de 5 cm de diàmetre normal.

Bosc amb presència de coníferes: definit per les estacions on hi ha alguna conífera de més de 5 cm de diàmetre normal.

Bosc de coníferes: definit per les estacions on tots els arbres de més de 5 cm de diàmetre normal són coníferes.

Bosc de planifolis: definit per les estacions on tots els arbres de més 5 cm de diàmetre normal són planifolis.

Bosc dominant de coníferes: definit per les estacions on dominen les coníferes.

Bosc dominant de planifolis: definit per les estacions on dominen els planifolis.

Bosc homogeni de coníferes: definit per les estacions homogènia de coníferes.

Bosc homogeni de planifolis: definit per les estacions homogènia de planifolis.

Bosc mixt: definit per les estacions on cap espècie arbòria ocupa més del 50% en àrea basal. Seran estacions on com a mínim hi ha 3 espècies arbòries de més de 5 cm de diàmetre normal i cap d'elles supera el 50% de l'àrea basal total de l'estació.

Bosc mixt de coníferes i planifolis: definit per les estacions o hi ha barreja de coníferes i planifolis.

Caducifoli: arbre que perd les fulles quan arriba l’estació desfavorable (roure pènol, àlber, etc.). Aquest tipus juntament amb els escleròfil·les conformen el grup dels planifolis.

Classe diamètrica — CD: cadascun dels intervals en què es divideix el diàmetre normal dels arbres. A l’IEFC les classes van de 5 en 5 començant als 5 cm.

Cobertura: percentatge del sòl ocupat per la vegetació.

Cobertura arbustiva — Cob (%): percentatge del sòl ocupat per les capçades dels arbusts. No només està format per espècies arbustives sinó també per espècies arbòries que pel seu estadi de desenvolupament (plántules o plançons) encara formen part de l'estrat arbustiu. Els valors de cobertura oscil·len entre el 0% i el 100%. El càlcul es fa només a les estacions de tipus parcel·la amb la informació dels 80 contactes dels transectes.

Coeficient de forma: relació entre el volum real del tronc i el volum que tindria si fos un cilindre de base igual a la seva àrea basal i la mateixa altura.

Conífera: Divisió de les gimnospermes, arbre que produeix llavors nues en cons, sobretot perennes i de fulla acicular (avet, pi roig, pi blanc, etc.).

Creixement corrent (mm/any): increment en radi de fusta calculat com a mitjana dels darrers cinc anys.

Creixement mitjà (mm/any): increment anual en radi de fusta que de mitjana ha tingut un arbre al llarg de la seva vida.

Densitat (peus/ha): Nombre de peus d'almenys 5 cm de diàmetre normal per unitat de superfície.

Diàmetre normal mitjà — DN (cm): diàmetre normal que li correspon a l'àrea basal mitjana dels peus d'una estació de mostreig.

Diàmetre normal (cm): diàmetre del tronc d'un arbre mesurat a 1,30 m (a l'altura del pit) per sobre del terra.

Dominància: una espècie és dominant si ocupa en àrea basal almenys un 50 %. En el mateix sentit, diem que en una massa forestal dominen els planifolis si la suma dels seus percentatges en àrea basal és igual o superior al 50%; en cas contrari, diem que dominen les coníferes.

Escleròfil·la: planta perenne de fulla dura i coriàcia (inclou l’alzina i l'alzina surera entre d'altres). S'inclou en el grup dels planifolis.

Estació de mostreig: habitualment tenen 10 m de radi sobre el terreny. Es mesuren tots els arbres inclosos amb un diàmetre normal igual o superior a 5 cm. Es distingeixen dos tipus d’estacions:

  • punt: quatre de cada cinc estacions són de tipus punt. En els punts es prenen algunes mesures dasomètriques com ara el diàmetre normal i altura de les espècies arbòries presents, les variables topogràfiques, es fa una llista de les espècies de cada estrat de vegetació en què s'indica altura i recobriment. Finalment, s’anota l’estat fitosanitari i es mesura la regeneració comptant el nombre de plàntules i plançons.

  • parcel·la: una de cada cinc estacions és de tipus parcel·la, on a més del que es mesura als punts es pren nota del diàmetre de capçades, el gruix de l’escorça, es recullen mostres que es duen al laboratori (fullaraca, fusta, escorça branquillons i fulles de les quals s’obté la concentració de C, N, P, S, K, Mg y Ca; testimonis de fusta per determinar-ne l’edat, la producció i els patrons de creixement; mostres de branques i fulles per calcular la biomassa d’ambdues fraccions, etc.). Finalment, se seleccionen arbres tipus de les diferents classes diamètriques als quals se'ls mesura el coeficient de forma amb relascopi de Bitterlitch i se'ls compta el nombre de branques per a diferents intervals de diàmetre. També es quantifica la cobertura arbustiva per a cada espècie present, mitjançant transectes. En definitiva, és en aquest tipus d’estacions on s’han incorporat la majoria d’innovacions d’aquest inventari forestal.

Existències: quantitat absoluta que hi ha d'una determinada variable per un àmbit geogràfic concret. Per exemple es poden donar les existències en nombre de peus d'una espècie en una comarca, els m3 del volum amb escorça d'una regió forestal, etc.

Fisiognomia: (Geobotànica) aspecte de la vegetació definit per la forma de les plantes que la constitueixen, sobretot per les espècies dominants dels diferents estrats.

Fullaraca: conjunt de fulles provinents dels arbres i arbusts d'origen reconeixible (horitzons L i F) que s'acumulen a la superfície del sòl.

Homogènia: una espècie forma masses homogènies en una estació si aquesta ocupa, en àrea basal, al menys un 80%. En el mateix sentit, diem que una massa de planifolis és homogènia si la suma dels seus percentatges en àrea basal és igual o superior al 80%; en cas contrari, diem que és una massa homogènia de coníferes.

Increment anual del volum amb escorça — IAVE (dm3/any): creixement mitjà del volum amb escorça d'un conjunt d'arbres en un any. Pel càlcul de l'IAVE d'un arbre cal la informació del volum amb escorça actual i del volum amb escorça fa 5 anys. El càlcul només es duu a terme si hi ha informació de camp de les variables necessàries: diàmetre normal, alçada, creixement de fusta dels darrers 5 anys i del coeficient de forma. El diàmetre normal de fa 5 anys es calcula restant al diàmetre normal actual l'increment dels darrers 5 anys. L'alçada es dedueix coneixent com es relaciona el diàmetre normal i l'altura dels arbres; d'aquesta manera, coneixent el diàmetre normal fa 5 anys, es dedueix quina era l'alçada fa 5 anys per a aquest arbre. Per al càlcul del volum amb escorça vegeu-ne l'explicació més endavant.

Índex d’àrea foliar — IAF (m2/m2): quantitat de superfície de fulles (1 cara) per unitat de superfície de sòl. La superfície de fulles es calcula sabent la biomassa de fulles i la massa específica foliar.

Indicador dendromètric: valors mitjans de les dimensions dels arbres mesurats al camp.

Mapa de Cobertes del Sòl de Catalunya — MCSC: té com a objectiu la cartografia de les cobertes del sòl de Catalunya a una escala detallada. La delimitació de les àrees es fa a partir de fotointerpretació i digitalització sobre pantalla d'ordinador, la qual cosa permet utilitzar altres elements de cartografia digital com a suport directe al procés. El material de base de la fotointerpretació són els ortofotomapes 1:25000 en color natural de l'ICC, utilitzats en format digital (píxel de 2,5 m). L'escala de treball està al voltant d'1:3000, i la superfície mínima de digitalització és de 500 m2. Per a dur a terme aquesta tasca s'utilitza el SIG MiraMon, desenvolupat al CREAF.

Les cobertes que distingeix el MCSC són:

  • Forestal, se subdivideix en:

    • Bosc: Inclou les categories arbrat dens, arbrat clar i repoblacions. Terreny amb un recobriment de capçades d’espècies arbòries igual o superior al 5%. Inclou repoblacions forestals, perxades de castanyer i plantacions de plàtan o de pollancre (o altres espècies de creixement ràpid). La vegetació de les urbanitzacions amb més d’un 5% de recobriment d’espècies arbòries s’inclou també en aquesta categoria.

      • Bosc dens: terreny amb un recobriment de capçades d’espècies arbòries igual o superior al 20%. Fisiognomia real de bosc.

      • Bosc clar: terreny amb un recobriment de capçades d’espècies arbòries igual o superior al 5% i inferior al 20%. El sotabosc pot estar format per matolls o espècies herbàcies en qualsevol proporció.

      • Repoblacions (recents): terreny amb un recobriment de capçades d’espècies arbòries igual o superior al 20%. La mida petita dels arbres permet reconèixer per fotointerpretació el marc de plantació i/o la de l’aterrassament del terreny i per tant el seu origen.

    • Matollars: terreny amb un recobriment de capçades d’espècies arbustives igual o superior al 20% i amb un recobriment de les espècies arbòries inferior al 5%. La resta del terreny pot estar recobert d’espècies herbàcies o pot estar nu (per exemple, roquissars o tarteres).

    • Prats i herbassars: terreny amb un recobriment d’espècies herbàcies igual o superior al 20%; el recobriment de capçades de les espècies arbòries ha de ser inferior al 5% i el recobriment de les espècies arbustives inferior al 20%. La resta del terreny ha d’estar nu (per exemple roquissars o tarteres).

    • Aigües continentals: terreny ocupat per làmines d’aigua (llacs, embassaments, rius o canals).

    • Glaceres i neus permanents: terreny constituït per glaceres i neus permanents.

    • Roquissars: terreny constituït per roques amb un recobriment d’espècies herbàcies inferior al 20% i un recobriment d’espècies arbustives i arbòries inferior al 5%.

    • Tarteres: terreny, al flanc d'una montanya, cobert de pedres despreses del cim amb un recobriment d’espècies herbàcies inferior al 20% i un recobriment d’espècies arbustives i arbòries inferior al 5%.

    • Platges: terreny constituït per sorrals vora el mar.

    • Vegetació d’aiguamolls: terreny amb un recobriment d’espècies d’aiguamolls igual o superior al 20%.

    • Incendis 1993: terreny corresponent a incendis detectats per fotointerpretació en la coberta forestal. Aquests incendis són just anteriors a la fotografia aèria que s'ha utilitzat en la confecció de les ortofotos.

  • No forestal, se subdivideix en:

    • Zones urbanitzades: terreny amb edificacions i amb un recobriment arbori, arbustiu i herbaci inferior al 20%.

    • Pedreres: terreny completament nu degut a l'extracció de pedres d’una mina en explotació a cel obert (pedrera activa o recentment abandonada).

    • Zones nues: terreny completament nu degut a alguna pertorbació (carretera en construcció, zones erosionades).

    • Vies de comunicació: terreny corresponent a infrestructures viàries amb una amplada superior a 10 m i una longitud superior a 50 m (carreteres, autopistes).

    • Zones esportives i lúdiques: terreny corresponent a zones destinades a l'esport o al lleure.

    • Conreus: terrenys sembrats d’herbàcies i/o llenyoses anuals o plurianuals amb forta intervenció humana. Els prats de dall estan inclosos en aquest apartat. Les plantacions d’espècies arbòries de creixement ràpid per aprofitament de fusta no queden incloses en aquest apartat.

A les taules on es donen dades de les cobertes del sòl s'han creat tres categories que agrupen diverses cobertes del MCSC:

  • Improductiu natural: inclou les següents cobertes forestals: aigües continentals, glaceres i neus permanents, roquissars, tarteres i platges.

  • Altres: inclou les cobertes forestals: incendis 1993 i vegetació d'aiguamolls.

  • Improductiu artificial: inclou totes les cobertes no forestals excepte els conreus.

Massa específica foliar (mg/cm2): relació entre el pes sec de la fulla i la seva superfície.

Model digital del terreny (MDT) i derivats: ràster on el centre de cada tessel·la o pixel (coordenada X i Y) recull una variable quantitativa (coordenada Z). Casos particulars:

MDE — Model Digital d'Elevacions on la coordenada Z es l'altura

MDP — Model Digital de Pendents on la coordenada Z és el pendent

MDO — Model Digital d'Orientacions on la coordenada Z és l'orientació

Models de combustible: la combustibilitat és el paràmetre que s'utilitza per tipificar la propagació del foc dins d'una estructura de vegetació. Es pot analitzar a través de models estructurals associats al comportament del foc i la seva propagació. Aquesta és l'aproximació desenvolupada als Estats Units sota el nom de models de combustible i considera 13 tipus distribuïts en quatre grups:

  • Pastures

  • Matollars

  • Fullaraca sota arbrat

  • Restes de tallades i altres operacions silvícoles

El criteri principal és determinar la classe de combustible per on avança el front del foc (això vol dir seleccionar un dels quatre grups principals). Els criteris secundaris per acabar de definir el model de combustible es basen en l'estructura de la vegetació, la inflamabilitat de les espècies principals, la quantitat de combustible acumulat, el seu grau de compactació i humitat, etc. Normalment, la identificació dels models de combustible es fa mitjançant una clau fotogràfica adaptada a les condicions mediterrànies. La definició dels 13 models és:

Grup de les pastures:

  • Model 1: Pastura fina, seca i baixa. Menys d’un terç de recobriment de plantes llenyoses. Quantitat de combustible (matèria seca): 1-2 t/ha. El foc es propaga per l’herba i es desplaça a gran velocitat.

  • Model 2: Pastura fina, seca i baixa. Entre un terç i dos terços de recobriment de plantes llenyoses. Quantitat de combustible 5-10 t/ha. El foc es propaga per la pastura però amb més intensitat a causa d'una major quantitat de combustible.

  • Model 3: Pastura densa, seca i alta (més d’un metre d’alçada). Aproximadament, un terç o més del material és sec o mort. Quantitat de combustible 4-6 t/ha. Els camps de conreu són un bon exemple d’aquest model.

Grup dels matollars:

  • Model 4: Matollar o plantació jove molt densa amb més de 2 m d’alçada i branques seques a dins. Quantitat de combustible 25-30 t/ha. La propagació del foc és per les capçades.

  • Model 5: Matollar dens i verd amb menys d’1 m d’alçada. Quantitat de combustible 5-8 t/ha. La propagació és per la fullaraca i la pastura.

  • Model 6: Semblant a l’anterior però amb espècies més inflamables o restes de tala i plantes de major alçada. Quantitat de combustible 10-15 t/ha. Amb vent moderat el foc es propaga pel matollar i amb poc vent el foc pot anar arran de terra.

  • Model 7: Matollar d’espècies molt inflamables de 0.5 a 2 m d’alçada. Quantitat de combustible 10-15 t/ha. El foc es propaga pel matollar i fullaraca per igual. La propagació es deu més a la inflamabilitat que al possible contingut d’humitat.

Grup de la fullaraca:

  • Model 8: Bosc dens sense matollar. Quantitat de combustible 10-12 t/ha. La propagació del foc és per la fullaraca molt compacta. Focs superficials i amb alçades de flama baixes.

  • Model 9: Semblant a l’anterior però amb la fullaraca menys compacta (acícules llargues de coníferes o fulles grans de frondoses). Quantitat de combustible 7-9 t/ha. El foc es propaga per la fullaraca més ràpidament que en el model 8 amb alçades de flama superiors. Les concentracions esporàdiques de material llenyós poden provocar un augment de l’alçada de la flama que pot provocar la inflamació esporàdica d’algunes capçades (coronament). Velocitat de propagació elevades a grans velocitats del vent.

  • Model 10: Bosc amb gran quantitat de llenya i arbres caiguts. Quantitat de combustible 30-35 t/ha. Són els focs més intensos del grup (més quantitat de material acumulat). Amb més freqüència que en el model 9 el foc pot arribar a cremar les capçades dels arbres.

Grup de les restes silvícoles:

  • Model 11: Bosc fortament aclarit. Restes de poda dispersos amb herbàcies rebrotant. Quantitat de combustible 25-30 t/ha. L’incendi és bastant actiu i es propaga a través de les restes i el material herbaci.

  • Model 12: Predomini de les restes sobre l’arbrat. Restes de poda o aclarida cobrint tot el terra. Quantitat de combustible 50-80 t/ha. El foc pot arribar a propagar-se ràpidament amb intensitats altes i generar paveses.

  • Model 13: Grans acumulacions de restes de més de 7,5 cm de diàmetre recobreixen tot el terra. El material de menys de 7,5 cm representen un 10 %. Quantitat de combustible 100-150 t/ha. El foc es propaga ràpidament a través de les zones on hi ha una capa contínua de combustible fi. La intensitat augmenta més lentament quan crema el material gruixut.

Models d’inflamabilitat: mètode desenvolupat al CREAF. La inflamabilitat d'una espècie, es mesura des de dos punts de vista: el temps d’espera fins a l’aparició de la flama (temps d’inflamació) davant d’un focus de calor constant i el percentatge d’assajos positius. D'acord amb aquests dos valors es classifiquen les espècies en quatre categories:

  • Tipus 1: espècies inflamables tot l’any

  • Tipus 2: espècies altament inflamables durant l’estiu

  • Tipus 3: espècies moderadament inflamables

  • Tipus 4: espècies poc inflamables

D'acord amb el valor d'inflamabilitat de cada espècie a l'estiu (moment en què el percentatge d'humitat és més baix i per tant el valor de d'inflamabilitat és el més alt) i la suma dels percentatges de recobriment de les espècies, de qualsevol estrat, agrupades segons el grau d'inflamabilitat, es defineixen els 10 models d'inflamabilitat següents:

  • Model 1: recobriment inferior al 75% d’espècies amb inflamabilitat de tipus 4.

  • Model 2: recobriment superior al 75% d’espècies d’inflamabilitat de tipus 4.

  • Model 3: recobriment superior al 25% d’espècies de tipus 3 i recobriment superior al 75% d’espècies de tipus 4.

  • Model 4: recobriment superior al 75% d’espècies de tipus 3.

  • Model 5: recobriment entre el 10% i el 25% d’espècies de tipus 1 i 2 i superior al 75% d’espècies de tipus 3.

  • Model 6: recobriment entre 25% i el 50% d’espècies de tipus 1 i 2.

  • Model 7: recobriment entre 50% i el 75% d’espècies de tipus 1 i 2.

  • Model 8: recobriment entre el 75% i el 100% d’espècies de tipus 1 i 2.

  • Model 9: recobriment entre el 100% i el 150% d’espècies de tipus 1 i 2.

  • Model 10: recobriment superior al 150% d’espècies de tipus 1 i 2.

Monoespecífica: una espècie forma masses monoespecífiques en una estació si aquesta ocupa, en àrea basal, el 100%, és a dir, tots els arbres d'almenys 5 cm de diàmetre normal son de la mateixa espècie.

n: nombre d'estacions que compleixen una sèrie de requisits (grau d'ocupació, recobriment de capçades, espècie o grup d'espècies, etc.) i hi ha dades de la variable considerada.

Pes sec: pes d'una mostra de material vegetal assecat a l'estufa a una temperatura de 80ºC fins a arribar al seu pes constant.

Plançó: arbre de rebrot o de llavor de diàmetre normal entre 2,5 cm i 5 cm.

Planifoli: arbre de fulla ampla. Inclou arbres de fulla caduca (faig, freixe, roure martinenc, etc.) i de fulla perenne (alzina, etc).

Plàntula: arbre de rebrot o de llavor de diàmetre normal inferior a 2,5 cm. Aquests arbres formen el que s'anomena regeneració.

Presència: una espècie és present en una estació si hi ha com a mínim un peu d'almenys 5 cm de diàmetre normal. En el mateix sentit, diem que en una massa forestal hi ha presència de planifolis o coníferes si com a mínim hi ha un planifoli o una conífera respectivament.

Producció de branques (t/ha/any): biomassa de branques (en pes sec) per unitat de superfície produïda en un any. Es calcula com la diferència de biomassa de branques actual i la que hi havia 5 anys abans, dividida pel temps transcorregut (5 anys).

Producció de fusta — PF (m3/ha/any o t/ha/any): volum o biomassa (en pes sec) de fusta del tronc per unitat de superfície produïda en un any. Es calcula com la diferència de biomassa o volum de fusta actual i la que hi havia 5 anys abans, dividida pel temps transcorregut (5 anys).

Producció d'escorça (m3/ha/any o t/ha/any): volum o biomassa (en pes sec) d'escorça del tronc produïda en un any. Es calcula com la diferència de biomassa o volum d'escorça actual i la que hi havia 5 anys abans, dividida pel temps transcorregut (5 anys).

Producció llenyosa aèria total — PLAT (t/ha/any): suma de les produccions (en pes sec) de fusta, d'escorça i de branques.

Recobriment (%): superfície ocupada per la vegetació en relació amb la superfície de sòl. El valor del recobriment pot ser superior al 100% a causa del solapament de les capçades.

Recobriment arbori — RC (%): recobriment que fa referència a l'estrat arbori. Es calcula com a suma de l'àrea de la capçada de cada un dels arbres de l'estació de mostreig en relació amb la superfície de mostreig.

Regeneració (peus/ha): Nombre de plàntules per unitat de superfície.

Regió forestal: cadascuna de les regions en què està subdividida Catalunya segons el Pla General de Política Forestal. Cada regió forestal (8 en total) agrupa un conjunt de comarques de condicions climàtiques semblants.

Tarifa de cubicació: taula on a cada casella es proporciona una estima del valor mitjà d'un volum (p. ex. volum de fusta) per a un conjunt d'arbres. Les tarifes de cubicació poden ser d'una entrada (el diàmetre normal) o de dues entrades (normalment diàmetre normal i altura).

Virosta (t/ha): conjunt de restes vegetals d'origen reconeixible (horitzons L i F) que s'acumulen a la superfície del sòl.

Volum amb escorça — VAE (m3/ha): volum del tronc des de la base fins l'àpex de tots els arbres de l'estació, expressada per unitat de superfície. El volum amb escorça d'un arbre es calcula multiplicant l'àrea basal per l'altura i pel coeficient de forma.

Volum de fusta (m3/ha): volum sense l'escorça des de la base fins l’àpex de tots els arbres de l'estació, expressada per unitat de superfície. El càlcul és semblant al del volum amb escorça amb la única diferència que al diàmetre normal se li ha restat prèviament el gruix de l'escorça.

Volum aparent d'escorça (m3/ha): volum considerant els espais buits entre les plaques d'escorça, conseqüència del seu clivellament. El volum d'escorça que es dóna a les taules de l'IEFC, és el volum real sense tenir en compte aquests espais entre plaques. Per obtenir el volum aparent d'escorça només cal restar al volum amb escorça el volum de fusta.

Volum d'escorça (m3/ha): el volum real d'escorça és menor que el seu volum aparent degut al clivellament generat pel creixement diametral del tronc. Cada any el càmbium produeix un nou anell d'escorça què desplaça cap enfora el de l'any anterior i amb un àrea sensiblement igual al de la corona circular de fusta més externa del mateix gruix que el del nou anell d'escorça. Aplicant aquest raonament a tota l'escorça, el volum real d'escorça s'ha calculat a partir de la superfície de la corona circular de fusta més externa d'una amplada igual al gruix total d'escorça.

Volum del tronc (m3/ha): suma del volum d'escorça i el volum de fusta. Aquest valor és sempre inferior al volum amb escorça perquè aquest últim té en compte també el volum dels espais entre plaques de l'escorça.

© CREAF 1997-