Material i Mètodes

Mostreig de camp

Virosta i reciclatge de materials

Com les quatre seccions anteriors, aquesta secció només afectava les parcel·les. Es recollien quatre mostres de virosta amb un recipient de mida coneguda (normalment, de 25 cm x 25 cm -625 cm2) sense fons i de fondària variable que s’introduïa al sòl. Les mostres s’agafaven sota la marca dels sis metres de les cordes N, S, E i W i es desaven en bosses de paper que es tancaven amb l’etiqueta corresponent. La mostra de virosta correspon als horitzons orgànics anomenats L i F, que es defineixen com aquelles restes orgàniques senceres o a mig descompondre de les quals encara és possible reconèixer l’origen. Només es desplaçava el punt de mostreig (màxim un metre) si hi havia algun factor important que pogués alterar la mostra, (un arbre o un tronc caigut, restes d’una tala, etc.). En la secció 16 del full de camp s’anotaven les dimensions de la subparcel·la de mostreig. Un cop separada la mostra de les fraccions indesitjables (molses, plantes herbàcies, pedretes, etc.) al laboratori i assecada, se n’anotava el pes sec, el que representava per unitat de superfície i el codi amb què es desava.

Gracia, C.; Burriel, J. A.; Ibàñez, J.; Mata, T. i Vayreda, J. (2004). Inventari Ecològic i Forestal de Catalunya. Mètodes. Bellaterra: CREAF. ISBN: 84-932860-2-8.