Material i Mètodes

Mostreig de camp

Mineralomasses

A les parcel·les, s’obtenia una mostra composta de les diferents fraccions de la biomassa aèrea: fulles, branques, fusta i escorça (és a dir, una mostra de diversos individus de diferent mida i posició dins de la parcel·la i, en el cas de les mostres de branques i fulles, procurant que fossin preses del nivell intermedi de la capçada). D’aquesta manera, es reduia al màxim l’heterogeneïtat interna de la parcel·la. Quan es tractava d’espècies perennifòlies, la mostra de fulles es prenia de fulles de diferents edats. Les mostres es posaven en bosses de paper, una per a cadascuna de les fraccions de l’arbre, menys les fulles i els branquillons que es ficaven en una mateixa bossa. Al laboratori, com es veurà més endavant (apartat «Concentració de nutrients»), es procedia a la seva separació. Pel que fa a la fusta s’aprofitava, generalment, la de les branques grosses tallades per a les mostres d’al·lometries (secció 15) o la d’un testimoni de fusta extret per a mesurar-ne la densitat. Cada bossa es tancava i s’etiquetava per poder ser identificada al laboratori.

En la secció 17 de les fitxes de camp, s’anotava el codi de l’espècie o espècies mostrejades. Posteriorment, un cop triturada la mostra al laboratori, se li assignava un codi que s’anotava també en aquesta secció de la fitxa, amb l’objectiu de poder localitzar les mostres de cada parcel·la amb facilitat. Les codificacions de totes les mostres són similars, comencen per una lletra indicativa de la fracció, en aquest cas F de fulles, B de branques, M de fusta (la F s’assigna a les fulles) i E d’escorça; segueix un número de dos dígits corresponent a la comarca, la següent lletra és indicativa de la caixa on s’ha desat la mostra i la darrera lletra indica la posició que ocupa la mostra dins de la caixa.

Les densitats de fusta i d’escorça i l’índex d’esclerofilia de les fulles també s’anotaven en aquesta secció, un cop determinats al laboratori.