Material i Mètodes

Mostreig de camp

Mostres amb barrina de Pressler

A les parcel·les, s’extreia un testimoni de fusta o “core” de cada arbre tipus amb una barrina de Pressler de la part més baixa possible del tronc (aproximadament, a uns 50 cm de terra) i preferentment per la banda nord (figura 27). Si es podia, s’extreia la mostra sencera, travessant tot l’arbre de nord a sud. La mostra es fixava a unes guies de fusta (figura 28) perquè no es trenqués en el transport, manipulació posterior i emmagatzematge i s’etiquetava amb un codi (figura 29) que seguia la mateixa pauta que els de la secció anterior.

En la fitxa de camp (secció 18), calia anotar el número de l’arbre, l’espècie, l’orientació en què s’havia fet l’extracció i el codi identificatiu de la mostra. També s’omplia la columna «Factors» segons la breu explicació que hi ha en el mateix full (a la dreta de la taula), i que eren aquells que, a criteri del mostrejador, havien influït (o estaven influint) en el creixement de l’arbre en el moment de l’extracció (figura 28). En el cas que l’extracció del testimoni de fusta fos impossible o molt dificultosa (per exemple, en Quercus ilex), es podia substituir per la secció d’una branca grossa. Al laboratori es feia la lectura dels anells de creixement i altres mesures com es veurà més endavant (apartat 2.3.1).

Mètode d'extracció d'un testimoni de fusta o 'core'

Figura 27. Extracció d’un testimoni de fusta o core amb la barrina de Pressler.

Testimoni de fusta o 'core' en la seva guia

Figura 28. Els cores se desaven en guies com aquesta per al seu transport i posterior manipulació al laboratori.

Etiqueta de core

Figura 29. Etiqueta d’un testimoni de fusta. Per a cada mostra, s’indica l’estació de mostreig, la data, el peu del qual s’ha extret, l’espècie, el sentit d’estracció i el codi de la mostra, que indica al seu torn de quin tipus és la mostra (C per a mostres senceres per mesurar-ne la sèrie de gruixos i l’edat, D per mostres per mesurar-ne la densitat de fusta i I per a mostres per mesurar-ne el creixement corrent o creixement dels darrers anys), la comarca, la caixa on es dessarà la mostra i la posició que ocupa la mostra dins de la caixa.

A les estacions de mostreig de tipus punt, els testimonis de fusta només s’extreien fins al cor del tronc per obtenir-ne el creixement corrent (cca) i, a ser possible, l’edat. El mètode d’extracció i el nombre de testimonis de fusta a mesurar eren idèntics als de les parcel·les.

Gracia, C.; Burriel, J. A.; Ibàñez, J.; Mata, T. i Vayreda, J. (2004). Inventari Ecològic i Forestal de Catalunya. Mètodes. Bellaterra: CREAF. ISBN: 84-932860-2-8.