Material i Mètodes

Mostreig de camp

Transsecte de sotabosc

A les parcel·les es realitzaven quatre transsectes de vint metres en les direccions N-S, SE-NW, E-W i NE-SW aprofitant la xarxa de vuit cordes que s’utilitzava per fer el mostreig de camp. A cada metre, s’observava si la corda o la seva projecció feia contacte directe amb alguna planta o amb la projecció ortogonal de la seva capçada i s’apuntava el codi de l’espècie en la secció 19 dels fulls de camp. Com a sotabosc, es consideraven els contactes de totes les plantes llenyoses arbustives o arbòries, menys aquells que pertanyien a peus ja inventariats (arbres de més de cinc centímetres de diàmetre). En el cas que dues espècies contactessin en el mateix punt, per exemple quan hi havia més d’un estrat de sotabosc, s’anotava primer l’espècie de l’estrat superior i a continuació l’altra o altres.

Gracia, C.; Burriel, J. A.; Ibàñez, J.; Mata, T. i Vayreda, J. (2004). Inventari Ecològic i Forestal de Catalunya. Mètodes. Bellaterra: CREAF. ISBN: 84-932860-2-8.