Material i Mètodes

Mostreig de camp

Dades bàsiques de l’estació de mostreig


En la secció 1 de la fitxa de camp, s’assignava un nom a cada estació de mostreig (normalment, el que hi havia a la fitxa de la fotografia o ortofotomapa corresponent i que solia ser el topònim d’una casa propera, el nom d’una propietat, d’un riu, d’una carena, etc.). S’apuntaven les coordenades UTM absolutes en precisió de metres i les coordenades UTM amb precisió de 100 m (aquesta darrera és la que s’utilitzava com a identificador de l’estació de mostreig). S’indicava si es tractava d’una parcel·la (mostreig complert) o d’un punt (mostreig simplificat). Es posava la data corresponent i s’indicava si s’havia localitzat amb l’ajut d’un receptor GPS, en aquest cas s’indicava la precisió de l’aparell. Finalment, s’anotava el codi de la comarca i del municipi.

Gracia, C.; Burriel, J. A.; Ibàñez, J.; Mata, T. i Vayreda, J. (2004). Inventari Ecològic i Forestal de Catalunya. Mètodes. Bellaterra: CREAF. ISBN: 84-932860-2-8.