Material i Mètodes

Mostreig de camp

A l’IEFC (i també en aquesta sèrie de publicacions) a les parcel·les de camp se les denomina d’una manera genèrica estacions de mostreig o simplement estacions. Com ja s’ha indicat en l'apartat «Distribució aleatòria de les parcel·les dins de cada comarca», se’n distingeixen de dos tipus. S’anomenen parcel·les les estacions (una de cada cinc) d’on s’obté la informació de totes les variables (que es detallaran en els apartats següents) i punts , la resta d’estacions de mostreig (quatre de cada cinc) on se’n mostregen només algunes, fet que redueix considerablement el temps de mostreig, però que són suficients per copsar l’elevada variabilitat existent i les particularitats de cada zona visitada. És conegut l’efecte que sobre la variabilitat té la localització de l’estació de mostreig (topografia, història recent, pertorbacions, etc.) i la localització de cada arbre a dins (microtopografia, efecte de competència amb els veïns, etc.).

En ambdós tipus d’estació de mostreig, es mesuraven tots els peus d’espècies vegetals de port arbori (vegeu l’annex Espècies i codis utilitzats) de diàmetre normal (dn) igual o superior a cinc centímetres. En els apartats següents (en total, vint) s’explica cadascuna de les tasques habituals del mostreig de camp. Si no s’indica el contrari, el mostreig és comú a ambdós tipus d’estacions. Acompanyant cada apartat, es mostra la corresponent secció de les fitxes de camp amb un exemple concret d’una parcel·la de la comarca del Maresme. En algunes seccions, les dades en gris corresponen a anotacions fetes un cop tractades les mostres al laboratori.