Material i Mètodes

Mostreig de camp

Distribució espacial dels arbres i regeneració

El mapa de distribució dels arbres només es feia a les parcel·les. Es tractava de fer un esquema a escala de l’àrea de mostreig, escollint diferents símbols que representessin les espècies presents, les soques, els arbres morts, i els plançons de diàmetre normal entre 2,5 i 5 cm. Els plançons també es comptaven (per espècies) a les estacions de tipus punt i el nombre s’anotava a les observacions de la secció 10. Als peus mesurats, de cinc centímetres de dn o més, el símbol de l’esquema s’acompanyava del número de peu corresponent a la llista de la secció 11.

Tant a les parcel·les com als punts es mesurava la regeneració fent un recompte de tots els peus de menys de 2,5 cm de diàmetre normal en una superfície de mida coneguda. El recompte es feia en una subparcel·la la mida de la qual depenia de la quantitat de regeneració que s’observava. Com a norma general, la subparcel·la era quadrada i de cinc metres de costat i se situava entre les cordes N i E amb origen en l’arbre 1 de l’estació. Si hi havia poca regeneració, es podia augmentar la mida a tota la superfície de l’estació. També hi havia la possibilitat de canviar-la de situació si es trobaven condicions anòmales que impedien el recompte (una arbre caigut o restes acumulades d’una tala).