Material i Mètodes

Mostreig de camp

Arbres tipus

A l’IEFC, es consideraven tots els arbres a partir de cinc centímetres de diàmetre normal i l’amplada de les classes diamètriques era de cinc centímetres. Els arbres tipus o marques de classe són, per tant, arbres de diàmetre normal igual o molt proper a 7,5 cm, 12,5 cm, 17,5 cm, etc. D’aquesta manera, s’escollia un arbre tipus de cada classe diamètrica, intentant que fos representatiu de la classe (que no tingués anomalies de forma com el tronc partit, algun tipus de malformació, moltes branques trencades, etc.). Si hi havia poques classes diamètriques representades, se n’escullien dos de cada classe. En el cas que la composició del bosc fos mixta amb una segona espècie relativament abundant, també s’escollien arbres tipus per aquesta segona espècie. Els arbres escollits com a tipus s’anoten en la primera columna de la taula de la secció 11 amb un “T1” per a la primera espècie escollida, un “T2” per a la segona, etc (vegeu l’apartat anterior). Tots els mostreigs dels arbres tipus (seccions 12 a 19, amb l’excepció de la quantitat de plàntules i del creixement corrent anual) només s’efectuaven en les estacions de mostreig de tipus parcel·la.

Coeficient de forma i nombre de branques per classes

Les mesures del coeficient de forma i del nombre de branques per classes es prenien dels arbres tipus i s’apuntaven en la secció 12 de les fitxes de camp. El coeficient de forma s’obtenia a partir de tres mesures de cada arbre tipus amb el relascopi de Bitterlich (figura 24):

• Alçada de base: és la lectura de l’escala a la soca de l’arbre quan el diàmetre és igual a una banda divisible del relascopi (banda 1, banda 1 + 4 bandes quartes, 6 bandes quartes, etc.).
• Alçada del punt director: és la lectura de l’escala quan el diàmetre del tronc es redueix a la meitat del diàmetre, és a dir, quan el tronc coincideix amb la meitat de la banda o bandes de la lectura anterior.
• Alçada total: és la lectura de l’escala a la part superior del tronc, no de la capçada.

Les lectures de les alçades es podien fer a les bandes de 20 m, 25 m o 30 m del relascopi indiferentment, però sempre amb la mateixa banda per a cada arbre. A partir d’aquestes tres mesures, es podia calcular el coeficient de forma utilitzant les fórmules que apareixen a la secció de la fixa de camp.

Figura 24. El relascopi de Bitterlich s’emprava principalment per mesurar el coeficient de forma dels arbres. A l’inici de l’IEFC, també es va fer servir per seleccionar els arbres a mesurar en les parcel·les obertes.

Dels mateixos arbres tipus es comptaven, per intervals de classe de diàmetre de dos centímetres, el nombre de branques que sortien del tronc principal. Per a les branques baixes es disposava d’una forcípula finlandesa amb una perxa extensible de dos a sis metres. Per a les branques més altes, no quedava més remei que fer una estima des de terra. Tot i que es procurava no escollir un arbre bifurcat com a arbre tipus, de vegades no quedava més remei. En aquest cas, s’assumia que la branca més gruixuda era la tija principal i la resta de branques gruixudes que surtien del mateix punt eren branques que calia mesurar. La resta de branques que arrenquen de la branca més gruixuda també s’havien de mesurar.