Material i Mètodes

Mostreig de camp

Què canviar en un segon IEFC

Durant els darrers 15 anys, els receptors GPS han evolucionat molt. Mentre que quan va començar l’IEFC no ajudaven a l’hora de localitzar les estacions de mostreig, avui en dia es poden considerar imprescindibles per aquesta tasca. Amb la utilització d’aquests aparells, la situació al camp del centre de les estacions de mostreig seria més senzilla i objectiva.

Actualment, existeixen distanciòmetres molt precisos i relativament assequibles que permeten d’una banda, conèixer la posició relativa dels arbres respecte al centre de la parcel·la (d’aquesta manera s’evita haver-ne de fer un esquema) i de l’altra, escollir els arbres que cal mesurar sense haver d’establir un límit físic de la parcel·la. També són molt útils i precisos per mesurar l’altura dels arbres i els diàmetres de capçada.

Per poder tornar a localitzar els arbres mesurats convé prendre el seu rumb (amb bruíxola) i la distància respecte al centre. Per tornar a trobar el centre de la parcel·la es poden deixar testimonis metàl·lics com els que s’utilitzen a l’Inventario Forestal Nacional. D’aquesta manera es podria fer un seguiment al llarg del temps (a base de diferents inventaris) dels arbres mostrejats que donaria valuoses informacions sobre el creixement, la mortalitat, etc.