Material i Mètodes

Procés de càlcul

Estimació de les variables no mesurades

A cada estació de mostreig es mesura el diàmetre normal (dn) de tots els arbres, però la resta de variables: altura, diàmetre de capçada, gruix de capçada, etc., només es mesuren per a uns quants arbres de les espècies més representatives. A l’IEFC, s’utilitzen fins a tres procediments per estimar el valor de les variables no mesurades directament al camp per a cada espècie:

1. Les relacions al·lomètriques.
2. Les mitjanes per classe diamètrica.
3. Les mitjanes per espècie.

Amb independència del procediment utilitzat, sempre que les dades recollides en una determinada estació de mostreig siguin fiables, s’utilitzen aquestes dades locals per fer estimacions per a la resta d’arbres de la mateixa espècie i estació de mostreig. És el que s’ha anomenat estimació local. Ara bé, quan no hi ha dades locals, ja sigui perquè no hi ha dades per a una de les espècies o perquè l’estimació local d’alguna de les variables no és estadísticament significativa, es fa una estimació amb les dades d’un àmbit geogràfic més ampli, amb dades comarcals o de comarques veïnes de característiques semblants, de la mateixa espècie o d’una espècie de característiques semblants o, en casos extrems, de dades de tot Catalunya. Són el que s’ha anomenat estimacions globals.

Relacions al·lomètriques

A partir de les dades mesurades directament al camp, s’ajusten per regressió els següents parells de dades:

• dn - alçada
• dn - diàmetre de capçada
• dn - gruix d’escorça
• dn* - gruix d’escorça
• dn - biomassa de branques
• dn - biomassa de fulles

Les relacions del diàmetre amb les biomasses de branques i de fulles no són directes, prèviament cal obtenir les regressions entre el diàmetre de la branca i el seu pes sec i entre el diàmetre de la branca i el pes sec de les fulles, que es combinen amb la distribució del nombre de branques per cada interval (de dos centímetres) de diàmetre de branques.

El tipus d’ajust utilitzat és una regressió de tipus potencial (relació al·lomètrica). Per estimar els paràmetres s’ha utilitzat la regressió lineal amb el mètode dels mínims quadrats prèvia transformació logarítmica de les dades originals. Sempre que hi hagi dades, aquestes regressions s’obtenen per espècie a cadascuna de les estacions de mostreig. Però també s’obtenen per espècie i comarca i només per espècie.

Si les regressions locals són estadísticament significatives, s’utilitzen per estimar l’alçada, el diàmetre de capçada, el gruix d’escorça, la biomassa de branques i la biomassa de fulles de cada arbre de l’estació de mostreig a partir del diàmetre. En cas contrari, com ja s’ha dit, es fan servir la regressió o regressions globals que calgui.

Mitjanes per classes diamètriques

Aquest és l’altre mètode emprat per a l’estimació dels valors no mesurats directament al camp. S’utilitza per fer l’estimació del coeficient de forma, de l’increment dels darrers cinc anys i del coeficient de conducció hidràulica perquè en aquestes tres variables, la relació amb el dn és habitualment poc o gens significativa.

El valor assignat a cada arbre que no té dades de camp és la mitjana dels valors corresponents a tots els arbres mostrejats que tinguin un diàmetre diferent en, com a molt, cinc centímetres. Si després d’aquesta assignació, encara hi ha arbres sense valor (perquè el seu dn està molt allunyat del diàmetre dels arbres amb valor de camp), es pren el valor mitjà de la classe diamètrica corresponent a l’espècie i comarca.

En cas que no hi hagi mesures de camp per a una espècie en una estació de mostreig, el valor assignat a cada arbre és directament el valor mitjà, a la comarca, dels arbres de la seva classe diamètrica. Si l’espècie és tan poc freqüent a la comarca que no hi ha aquests valors mitjans per classes diamètriques, aleshores es pren el valor mitjà d’una comarca veïna o, en cas extrem, el corresponent a l’espècie a Catalunya.

Mitjanes per espècie

Pel que fa a les densitats de fusta i escorça i a la massa específica foliar, si no hi ha dades de camp, s’agafa el valor mitjà per espècie i comarca o, si tot i així no hi ha dades, la mitjana d’una comarca veïna o, en cas extrem, el valor mitjà de l’espècie a Catalunya. Per a aquestes variables s’aplica un únic valor per espècie a tots els arbres de cada estació de mostreig.