Material i Mètodes

Procés de càlcul

Agrupació de les estacions de mostreig d’acord amb diferents criteris

En un inventari forestal, a més de donar els valors per a cada estació de mostreig expressats per unitat de superfície (hectàrea), interessa resumir la informació per un àmbit geogràfic concret. En el cas de l’IEFC, aquests àmbits han estat diversos: municipis, comarques, regions forestals, delegacions territorials, vegueries, demarcacions, espais d’interès natural (EINs) i el conjunt de Catalunya.

Intensitat de mostreig

Com a pas previ a l’obtenció de la informació resumida, cal conèixer la intensitat de mostreig, és a dir, quanta superfície (en hectàrees) representa cada estació de mostreig. A l’IEFC, la intensitat de mostreig s’ha definit com la relació entre la superfície arbrada i el nombre d’estacions de mostreig a cada comarca. D’aquesta manera, totes les estacions de mostreig d’una mateixa comarca representen una mateixa superfície de bosc.

Les variables resum més habituals són la superfície arbrada, el valor mitjà i la quantitat absoluta (existències) de cadascuna de les variables, per espècies i/o per classes diamètriques. El procediment de càlcul d’aquestes variables resum s’explica en l’apartat següent.

Mitjanes, superfícies i existències per àmbits geogràfics

Atès que la intensitat de mostreig pot ser diferent entre comarques, cal ponderar el valor mitjà de les variables quan es donen dades per un àmbit supracomarcal (regions forestals, delegacions territorials, vegueries, demarcacions, EINs i el conjunt de Catalunya).

La fórmula d’aquestes mitjanes ponderades (X) és:

on:
Xi és el valor de la variable a l’estació de mostreig, i
fi és la intensitat de mostreig de la comarca a què pertany l’estació de mostreig.

El valor d’existències (X) per a un àmbit geogràfic és el valor de la variable de cada estació de mostreig multiplicat per la intensitat de mostreig corresponent a la comarca a què pertany.

on:
Xi és el valor de la variable a l’estació de mostreig, i
fi és la intensitat de mostreig de la comarca a què pertany l’estació de mostreig.

La superfície (S) ocupada és, directament, la suma de les intensitats de mostreig de les estacions de mostreig involucrades.

El valor de les mitjanes, existències o superfícies ocupades es pot calcular també per a d’altres àmbits geogràfics (un rang d’altituds, segons el pendent, d’acord amb les característiques d’una determinada espècie, agrupant espècies, etc.). El grau d’ocupació i el recobriment de les capçades de cada espècie a l’estació de mostreig han estat altres variables escollides sovint per resumir la informació publicada de l’IEFC. Els valors mitjans per hectàrea i les existències de les diferents variables també es donen sovint per espècies i per classes diamètriques.

Gracia, C.; Burriel, J. A.; Ibàñez, J.; Mata, T. i Vayreda, J. (2004). Inventari Ecològic i Forestal de Catalunya. Mètodes. Bellaterra: CREAF. ISBN: 84-932860-2-8.