Introducció

Determinació de la superfície de bosc: el Mapa de Cobertes del Sòl de Catalunya

Comparació amb altres mapes sobre cobertes o usos

Els mapes de cobertes del sòl són un dels pilars fonamentals de la cartografia bàsica d’un territori. Són una eina essencial per al coneixement i la gestió de l’entorn. Ara bé, els procediments emprats en elaborar aquests mapes, o els d’usos del sòl, no són els mateixos a tot arreu, ni la llegenda conté les mateixes categories, ni es fan sempre a la mateixa escala.

Per tenir una idea millor de les potencialitats i mancances de l’MCSC, és convenient comparar-lo amb altres mapes de cobertes o d’usos. Per fer aquesta comparació, s’han escollit mapes d’un àmbit comparable a Catalunya, d’altres d’àmbit nacional i també un mapa d’àmbit europeu. Aquests mapes són:

• CORINE Land Cover of Europe, 1987 ( European Environment Agency ).
• Land Cover Map of the United Kingdom (LCM2000), 2000 ( Centre for Ecology and Hydrology ).
• National Land Cover Characterization of the United States of America (NLCD2000), 2000 ( United States Geological Survey ).
• Mapa d’Usos del Sòl de Catalunya (MUSC), versions de 1987, 1992 i 1997 (Institut Cartogràfic de Catalunya).
• Mapa de Usos y Coberturas Vegetales del Suelo en Andalucía (MUCVSA), 1995 ( Consejería de Medio Ambiente de la Junta de Andalucía ).

Aquesta comparació se centra en tres aspectes bàsics del procés d’elaboració: la font de les dades, la llegenda i l’escala i la unitat mínima d’interpretació, tal com recull la taula 1. Pel que fa al procediment d’interpretació, el CORINE es basa en la fotointerpretació d’imatges satèl·lit i la utilització, també, d’altres dades de suport. L’LCM2000 utilitza segmentació d’imatge per identificar parcel·les del terreny en les imatges satèl·lit. Les parcel·les es classifiquen per algoritme de màxima versemblança a partir d’àrees d’entrenament visitades al camp. Es fan correccions de les parcel·les classificades dubtosament d’acord amb el coneixement expert. L’NLCD2000 fa una aplicació de les regles de classificació a la base de dades font. En el MUSC, l’anàlisi conjunta de les dades font es va fer amb un procés de classificació digital, basat en el mètode de màxima versemblança, que va conduir a la segmentació de l’àrea d’estudi en zones homogènies. A la vegada, es va confeccionar el denominat fitxer de camp. L’encreuament digital dels dos fitxers (de classificació i de camp) associa a cada píxel de la imatge classificada un conjunt d’etiquetes possibles que corresponen a les de la classe que el conté. A continuació, mitjançant una anàlisi automàtica que considera la representativitat d’aquestes etiquetes, com també l’etiqueta que cada píxel posseïa en l’estudi de 1987, se’ls va assignar un codi de sortida. Finalment, es va revisar la cartografia així generada amb tècniques de fotointerpretació sobre vols fotogramètrics per tal de detectar i corregir alguns possibles errors d’assignació. Els usos artificials es van obtenir a partir del Mapa comarcal de Catalunya 1:50.000, completats amb el Mapa CORINE Land Cover de Catalunya 1:250.000. Pel que fa al MUCVSA, es basa com el CORINE en fotointerpretació d’imatges satèl·lit i dades de suport. L’MCSC, com ja s’ha dit, es basa en la fotointerpretació en pantalla d’ortofotos digitals en color natural i altres dades de suport.

Taula 1. Comparació entre l’MCSC i altres cartografies temàtiques d’usos o cobertes.