Introducció

Determinació de les característiques del bosc: l’Inventari Ecològic i Forestal de Catalunya

Regeneració

El nombre de plàntules (diàmetre menor de 2,5 cm) i plançons (diàmetre entre 2,5 i 5 cm) de les espècies forestals és un bon indicador de l’estat del bosc i de la possible evolució en el temps. Per aquest motiu, aquesta variable s’inclou i es relaciona amb altres variables.

En general, es pot afirmar que la germinació de llavors s’estimula i és possible gràcies a un augment dels recursos, ja sigui de la radiació que arriba al sòl o a les llavors (per acció de la mateixa llum o bé per l’increment de temperatura que suposa una major exposició als raigs solars), ja sigui per l’augment en la disponibilitat d’aigua i nutrients. Aquest augment pot ser degut a la mort i caiguda natural dels arbres més vells o a pertorbacions naturals (allaus, incendis, ventades, etc.) o artificials (aclarides, tallades de selecció, etc.).

Però un excés de radiació també pot inhibir la germinació de determinades espècies: per exemple, quan l’eliminació de cobertura és excessiva (després d’una tallada arreu o d’un incendi forestal). En aquests casos, es veuen afavorides les plantes heliòfiles, amants de la llum, o aquelles que regeneren per rebrot.

Per a la gestió dels boscos sotmesos a aprofitaments forestals, és interessant conèixer l’estat de regeneració de les espècies en explotació. Si aquesta intervenció afavoreix, o ha afavorit, la implantació o l’extensió d’una espècie, l’existència més o menys abundant de plançons d’altres espècies (presents o no a l’estrat arbori) pot aportar informació de l’estat de latència de la vegetació potencial a la zona explotada. Després d’una pertorbació (com ara un incendi forestal), la capacitat de resposta de la vegetació depèn de l’espècie dominant però també del grau de presència d’aquestes altres espècies.

Gracia, C.; Burriel, J. A.; Ibàñez, J.; Mata, T. i Vayreda, J. (2004). Inventari Ecològic i Forestal de Catalunya. Mètodes. Bellaterra: CREAF. ISBN: 84-932860-2-8.