Introducció

Determinació de les característiques del bosc: l’Inventari Ecològic i Forestal de Catalunya

Nutrients

Quan es parla de la producció en un bosc no es pot oblidar que aquesta depèn d’uns recursos existents, de vegades limitats o bé difícilment renovables, i que alhora són interdependents. Per això, és important obtenir una visió que tingui en compte aquests recursos limitants. Altrament, difícilment es poden fer prediccions pel que fa a la seva evolució que serveixin com a base en la gestió o en actuacions a llarg termini. Els processos biogeoquímics forestals posen de relleu que el bosc no és més que una part d’un sistema molt més complex, i que es troba immers en cicles molt més amplis. Així, per exemple, en el moviment dels nutrients, dins i fora dels ecosistemes, participen diversos processos físicoquímics: la precipitació, la meteorització del substrat rocós, la fixació de nitrogen, l’absorció d’amoni (NH₃), etc. Com a vies més importants de sortida, poden citar-se les tales, les aigües subterrànies i l’escolament superficial, a més d’altres processos com la desnitrificació, aerosols, etc.

Simultàniament, hi ha una circulació mineral interna. Els nutrients absorbits es van incorporant a la biomassa a mesura que el bosc es desenvolupa. Paral·lelament a aquest procés d’emmagatzematge de nutrients, és fonamental el reciclatge per la pròpia vegetació. Una part dels nutrients retorna al sòl amb les fulles i altres restes (virosta), que s’hi van acumulant. La planta reutilitza una altra part dels nutrients mobilitzant-los des de les fulles més velles cap a estructures en creixement i òrgans de reserva, fenomen que es coneix com retranslocació.

És obvi que resulta enormement complexa una anàlisi integrada de tots els processos implicats en l’economia dels nutrients del bosc. I encara més quan es tracta, com en aquest cas, d’un estudi extensiu. Amb la finalitat d’aprofitar, precisament, l’àmplia informació que ens ofereix aquest tipus de dades, l’IEFC pretén abordar, de forma global, l’anàlisi d’alguns aspectes de la circulació mineral interna, especialment aquells relacionats amb la productivitat del bosc. L’estudi se centra en dues parts fonamentals de l’ecosistema:

• Les espècies representatives de l’estrat arbori, en les quals s’analitza, per separat, el contingut de nutrients en fulles, branquillons, fusta i escorça, totes elles com a parts integrants de la planta amb un funcionament i paper fisiològic ben diferenciats.
• La virosta acumulada al sòl.

Aquesta informació i les relacions que puguin establir-se amb altres paràmetres i característiques de la parcel·la (producció foliar, característiques estructurals i demogràfiques, etc.), subministren dades sobre el paper del bosc com a reserva de nutrients. De la mateixa manera, descriuen les pautes de distribució mineral entre les diferents fraccions de la biomassa aèria i indiquen, a grans trets, quins són els requeriments nutritius necessaris per mantenir els mateixos nivells de producció. Això no significa que, si hi són presents en la concentració necessària, la producció sigui òptima, ja que moltes vegades l’element restrictiu és l’aigua i no els nutrients.

Ja s’ha dit que la vegetació emmagatzema, reutilitza i retorna al sòl, una part dels nutrients absorbits. Aquesta circulació interna no roman constant. Al llarg del procés d’evolució o successió del bosc experimenta canvis alhora que fluctua periòdicament seguint un ritme estacional. Caldria afegir, a més, tota una sèrie de factors locals, responsables de certa variabilitat dins de la mateixa població i, fins i tot, dins del mateix individu; per exemple, l’efecte de la diferent localització dels individus dins de la parcel·la, els efectes de dominància-codominància i supressió entre individus de diferent mida, etc. Un darrer factor, que afecta fonamentalment la concentració dels nutrients a les fulles, és la seva posició dins de la capçada. Aquesta enorme diversitat de situacions existents fa inabordable el seu estudi de forma extensiva; no obstant això, mitjançant un mostreig representatiu de cada una de les espècies, es pot eliminar aquesta variabilitat i centrar l’estudi en dos aspectes prou interessants: en primer lloc, quina és l’estratègia d’una espècie concreta com a “captador” i reservori de nutrients i, en segon lloc, quina relació existeix amb la seva productivitat. També caldria conèixer amb més precisió les àrees geogràfiques i els nutrients que poden arribar a ser limitants.