Introducció

Aplicacions derivades de l'IEFC: Models de combustible i models d'inflamabilitat

L’IEFC no va deixar de banda un dels principals problemes que pateix el nostre país: els incendis forestals. Aquest problema ha anat en augment en els darrers anys, no solament perquè ha crescut el nombre d’incendis sinó perquè també ho ha fet, encara que de forma més erràtica, la superfície afectada. En els darrers anys alguns incendis han afectat grans superfícies arbrades del nostre país. Els dos incendis forestals més grans han estat els del Bages-Berguedà (de 1994) i el del Solsonès (de 1998).

Existeixen models que s’aproximen al risc d’incendi tenint en compte les condicions meteorològiques; d’altres inclouen variables relacionades amb el factor humà, però pocs tenen en compte la vegetació que és, en definitiva, el factor clau que determinarà la propagació.

A l’IEFC, s’ha tractat el problema dels incendis des de dos punts de vista: el risc d’ignició d’un incendi i el comportament del foc després de la ignició (velocitat de propagació, longitud de la flama, intensitat, etc.), emmarcant-ho en el paper que hi exerceix la vegetació. La inflamabilitat té a veure amb el risc d’ignició, i la propagació del foc té a veure amb el combustible, és a dir, el que s’anomena combustibilitat. La determinació del model de combustible i del model d’inflamabilitat a les parcel·les de l’IEFC va permetre l’elaboració dels primers mapes de models de combustible i de models d’inflamabilitat (a escala 1:100.000) per a totes les zones arbrades de Catalunya.

Gracia, C.; Burriel, J. A.; Ibàñez, J.; Mata, T. i Vayreda, J. (2004). Inventari Ecològic i Forestal de Catalunya. Mètodes. Bellaterra: CREAF. ISBN: 84-932860-2-8.