Introducció
Aplicacions derivades de l'IEFC: Models de combustible i models d'inflamabilitat
Models de combustible
Perquè es produeixi un incendi és necessari, però no suficient, que s’iniciï el foc. Cal també que es propagui a la vegetació circumdant. La combustibilitat és el paràmetre que s’utilitza per tipificar l’avenç del foc dins d’una estructura de vegetació.
Una de les possibles aproximacions per caracteritzar la propagació del foc és associar determinades estructures de vegetació amb el comportament del foc i la seva forma de propagació. Aquest és l’enfocament dut a terme al Servei Forestal dels Estats Units (USDA Forest Service). Aquesta aproximació considera 13 models de combustible (taula 4) distribuïts en quatre grans grups: pastures, matollars, fullaraca sota arbrat i restes de tales i actuacions silvícoles.
El criteri principal és determinar la classe de combustible que primer es crema i, per tant, per on avança el front del foc. Això significa triar un grup d’entre els quatre abans esmentats. Els criteris secundaris per acabar de definir el model de combustible es basen en l’estructura de la vegetació, la inflamabilitat de les espècies principals, la quantitat de combustible verd acumulat, la quantitat de combustible fi mort, el grau de compactació de la fullaraca, etc.
Taula 4. Descripció dels 13 models de combustible d’acord amb el Servei Forestal dels Estats Units (USDA Forest Service).
| Grup |
Model |
Descripció del model i del comportament del foc |
| Pastures |
1 |
Pastura fina, seca i baixa. Menys d’un terç de recobriment de plantes llenyoses. Alguns conreus abandonats són representatius d’aquest model. Quantitat de combustible (matèria seca): 1-2 t/ha.
El foc es propaga per l’herba i es desplaça a gran velocitat. |
| 2 |
Pastura fina, seca i baixa. Entre un terç i dos terços de recobriment de plantes llenyoses (matollar o arbrat). El combustible està format pel material herbaci, la fullaraca i les branques caigudes de la vegetació llenyosa. S’observa en boscos adevesats i en boscos de pi negre sense gaire matollar. Quantitat de combustible: 5-10 t/ha.
El foc es propaga igual que l’anterior, però, amb més quantitat de combustible, augmenta la intensitat del foc. |
| 3 |
Pastura densa, seca i alta (un metre,però pot variar considerablement). Aproximadament un terç o més del combustible està sec o mort. Els canyars, els canyissars i els camps de cererals són representatius d’aquest model. Quantitat de combustible: 4-6 t/ha.
Focs més intensos que en els dos casos anteriors. Velocitat de propagació elevada sota la influència del vent. El foc pot propagar-se per la part superior de l’herba i saltar. |
| Matollar |
4 |
Matollar madur o plantació jove molt densa (més de dos metres d’altura) amb branques seques a l’interior. A més del fullatge inflamable, hi ha material llenyós fi i mort. Les masses joves de coníferes i els matollars molt desenvolupats de bruc boal en són un bon exemple. Quantitat de combustible: 25-30 t/ha.
Poden ser focs ràpids que es propaguen per les capçades del matollar, que forma un estrat gairebé continu, i consumeixen el fullatge i el material llenyós fi i mort, que contribueix significativament a la intensitat del foc. |
| 5 |
Matollar dens i verd (menys d’un metre d’altura). El matollar és jove, amb poc material mort i el fullatge conté poques substàncies volàtils. Generalment, no és alt, però cobreix quasi totalment el sòl. Els boscos d’alta muntanya en són representatius. Quantitat de combustible: 5-8 t/ha.
El foc es propaga pel sòl i crema la fullaraca i la pastura. Focs poc intensos a causa de la poca càrrega de combustible. |
| 6 |
Semblant al model 5, però amb espècies de fullatge més inflamable i amb plantes més altes o matollar més madur,però no tan alt com en el model 4. Un ampli ventall de matollars (estepes, brolles, etc.) i brolles arbrades s’inclouen en aquest model. També s’inclouen restes de tales de planifolis que s’hagin assecat. Quantitat de combustible: 10-15 t/ha.
El foc es propaga pel matollar, on el fullatge és inflamable, amb velocitats de vent moderades. Si hi ha poc vent el foc pot baixar a ran de terra. |
| 7 |
Matollar d’espècies més inflamables que en el model 6, de mig metre a dos metresd’alçada. Si el matollar està sota coníferes,les acícules retingudes pel matollar augmenten la inflamabilitat del conjunt. Els matollars densos d’espècies molt inflamables com la gatosa i altres, amb arbres o sense en són un bon exemple.Quantitat de combustible: 10-15 t/ha.
El foc es propaga pel matollar i la fullaraca amb la mateixa facilitat. El matollar, més inflamable que en el model 6, propaga el foc encara que tingui continguts d’humitat més alts a causa de la inflamabilitat més alta del fullatge viu i altres materials vius. |
| Fullaraca |
8 |
Bosc dens de coníferes d’acícula curta o de planifolis de fulla petita. Fullaraca molt compacta amb algun branquilló i poc matollar o vegetació herbàcia al sotabosc. Les fagedes i alguns boscos de pi roig en són representatius. Quantitat de combustible: 10-12 t/ha.
Focs superficials i amb alçada de flama baixa. Propagació del foc per la fullaraca molt compacta. |
| 9 |
Semblant al model 8, però amb fullaraca menys compacta: acícules llargues de coníferes o fulles grans de planifolis. Les castanyedes, algunes rouredes i pinedes de pi roig sense sotabosc en són un exemple. Quantitat de combustible: 7-9 t/ha.
El foc es propaga per la fullaraca més ràpidament que en el model 8 i amb una alçada de flama superior. Les concentracions esporàdiques de material llenyós poden provocar un augment de l’alçada de la flama,que pot provocar la inflamació esporàdica d’algunes capçades (coronament). Velocitat de propagació elevada si la velocitat del vent és gran. |
| 10 |
Bosc amb gran quantitat de llenya i arbres caiguts. La presència de branques de 7,5 cm o més de diàmetre pot originar una gran quantitat de material mort sobre el sòl. Es correspon a boscos on s’ha produït una important caiguda de branques i material gruixut a causa de ventades, nevades, etc. Quantitat de combustible: 30-35 t/ha.
Són els focs més intensos del grup (més quantitat de material acumulat). Amb més freqüència que en el model 9, el foc pot arribar a cremar les capçades dels arbres. |
| Restes silvícoles |
11 |
Bosc molt aclarit. Restes de poda disperses amb plantes herbàcies rebrotant. La quantitat de combustible menor de 7,5 cm de diàmetre és inferior a 25 t/ha. Sumant la resta de combustibles de mida superior, s’arriba a les 30 t/ha.
L’incendi és bastant actiu i es propaga per les restes i el material herbaci. |
| 12 |
Predomini de les restes sobre l’arbrat. Restes de poda o aclarides recobrint tot el sòl, la majoria de menys de 7,5 cm de diàmetre. Quantitat de combustible: 50-80 t/ha. El material de mida superior és més abundant que en el model 11.
El foc pot arribar a propagar-se ràpidament amb intensitat elevada. Es poden desprendre fragments incandescents i generar focus secundaris. |
| 13 |
Grans acumulacions de restes de diàmetre superior a 7,5 cm recobreixen tot el sòl. El material inferior a 7,5 cm, generalment, representa només el 10% del total. Quantitat de combustible: 100-150 t/ha.
El foc es propaga ràpidament per les zones on hi ha una capa contínua de combustible fi. La intensitat augmenta més lentament quan crema el material gruixut. |
Normalment, per ajudar a la identificació del model de combustible, s’acompanya cada descripció amb un conjunt de fotografies de diferents tipus de vegetació associades al model. Es el que s’anomena clau fotogràfica (figura 8) i resulta molt útil per perfilar el model adient a cada situació. L’antic ICONA va publicar unes fitxes amb les claus fotogràfiques adaptades als principals tipus de vegetació de la península Ibèrica.
Figura 8. Exemples dels models de combustible més habituals a Catalunya. Els tres primers corresponen al grup de les pastures; els 4 següents, al dels matollars; els models 8 i 9 corresponen al grup de la fullaraca i el darrer és representatiu del grup de les restes silvícoles, alhora que relativament semblant al model 10 (grup de la fullaraca). L’ordre dins de cada grup es correspon amb un increment del grau de virulència.
|
