ANTECEDENTS (per a  més informació vegi's: Espadaler, X. Bernal, V. i Rojo, M. 2006a.)

Cap a finals de la dècada dels 90, es van detectar danys produïts a les panes de les sureres i que afectaven en major o menor mesura a un 30 % dels arbres. Anteriorment, a principis dels 80, ja s'havien observat danys durant la pela, o extracció de les panes de suro, produïts per una formiga no identificada. En una sureda de les Guilleries, a Sant Hilari Sacalm, durant la primavera del 2001, mentre es realitzava el ratllat de les panes es van observar danys considerables produïts per aquesta formiga, el que va induir a portar a terme alguns intents de control, basats en l'eliminació de part del pelegrí i posterior aplicació d'insecticida, sense obtenir resultats satisfactoris.

El problema generat es va exposar en un full informatiu (Espadaler i Rojo, 2002) , publicat a través del Centre de la Propietat Forestal (CPF), que pretenia la participació dels propietaris en la detecció en les seves respectives finques de la presència d'aquesta nova plaga. Com resultat es va denunciar en tres localitats més: Agullana, La Vajol i Santa Coloma de Farners.

SÍNTOMES I DANYS 

Encara que sol infestar arbres en boscos europeus, mai abans havia estat relacionada amb danys en explotacions de la surera. A nivell forestal, tan sols destacava la formiga Crematogaster scutellaris (cua-llevats, cul-llevats o rebaixíns) ben coneguda pel personal dedicat a la lleva del suro, però que en qualsevol cas, mai ha estat considerada com a plaga. En el cas de L. brunneus,  hom la ha considerat una plaga domèstica en el Regne Unit, entrant a les cases a la recerca d'aliment (Green i Kane, 1958; Kane i Tyler, 1958).

A la surera, les panes de suro queden afectades amb la construcció de galeries i nius per part de L. brunneus. Aquestes cavitats generen dificultats durant l'extracció, quedant adherides porcions de suro, de forma arrodonida, que no desenganxen durant aquesta activitat i que corresponen a l'espai ocupat per les formigues. Una vegada pelats, la capa generatriu torna a produir suro, que durà aquests fragments no desenganxats i que constituïxen veritables indicadors d'una infestación passada i la posterior pela de les panes afectades. Aquestes taques de l'antic suro no evidencien que la formiga segueixi present en l'arbre actualment; sí ho indica en canvi, la presència de serradures en el ratllat de les panes o en qualsevol escletxa, que actua com protecció de l'exterior i fonamentalment de la llum per a les formigues.

En el cas que les formigues estiguin presents, poden trobar-se tant en l'arbre com en el sòl, en la zona al voltant de la base del mateix.

L'activitat de la formiga en el suro el deteriora, devaluant el seu valor comercial, a més de difícultar l'extracció de les panes, al no desenganxar aquestes correctament.

Aspecte del suro degradat per la formiga.
 

En resum, a l'hora de detectar si un arbre està o no infestat per la formiga, podem basar-nos en dos marcadors, a més lògicament de la presència directa durant la lleva de les panes, que indiquen la presència passada o present de la formiga:

a) Infestació passada: un arbre infestat i pelat presentarà una sèrie de taques de suro, prim i diferent del nou que creix,

b) Infestació present: un arbre amb formiga actualment, serà evidenciat per la presència de serradures, normalment seguint la vertical de les ratlles.

És necessari no confondre aquestes serradures amb els excrements de milpeus, de major grandària i forma més regular.

 

De manera general, la intensitat de l'atac de L. brunneus és variable, amb valors que oscil·len entre un 12.5% a Agullana a un 56.5% a La Vajol. Aquesta variabilitat no només es dóna entre localitats, sinó també dins d'una mateixa zona. Sense distinció de les localitats estudiades, podríem parlar d'una mitjana d'atac actual del 27.72%.

Localitats estudiades i grau d'infestació (actual i passada; % arbres atacats) per Lasius brunneus. Per a cada localitat es van estudiar diverses parcel·les, situades en la mateixa o en diferents finques.

Pujar

Inici