En l'elaboració dels mapes de models intervenen dues fonts d'informació. D'una banda, les parcel·les d'un inventari forestal aporten la informació necessària sobre l'estructura i composició específica del bosc per poder assignar un model de combustible i un model d'inflamabilitat. De l'altra, una cartografia temàtica sobre la distribució de les principals formacions de bosc al territori.

En la primera edició, la informació l'aportava l'Inventari Ecològic i Forestal de Catalunya (IEFC, CREAF - 1988-1998) i el Mapa Forestal de Catalunya (MFC, DARP - 1986-1996) i en la segona, el Tercer Inventario Forestal Nacional (IFN3, MMA-CREAF - 2000-2001) i el Mapa Forestal de España a Catalunya (MFE, MMA - 2000).

En la primera edició, atès que l'escala de la cartografia temàtica era diferent a l'error de posicionament de les parcel·les de l'inventari, calia fer una comprovació prèvia per escollir aquelles parcel·les on coincidia la informació d'ambdues fonts. Es procedia a fer un test de correspondència entre l'espècie principal d'ambdues fonts, entre la primera de l'IEFC i la segona de l'MFC, entre la segona de l'inventari i la primera de la cartografia i entre les segones espècies d'ambdues.

Les parcel·les que no passaven el test es movien 100 metres en X o Y per comprovar si coincidia la informació. Si tot i així la informació de l'inventari no coincidia amb la de la cartografia, aquestes parcel·les no es consideraven en l'elaboració final del mapa.

En la segona edició no va caler fer aquest test de selecció de parcel·les perquè ambdues fonts d'informació es complementen de manera que en l'elaboració del Mapa Forestal d'España, la informació de l'IFN3 s'incorporava per a la seva correcció final i en la base de dades de l'inventari es recollia el tipus de tesel·la del mapa on se situava cada parcel·la. Tanmateix, algunes parcel·les de l'inventari no es van seleccionar per elaborar els mapes per diversos motius. Les parcel·les satèl·lit als boscos de ribera no es van tenir en compte perquè es feien a 50 m a banda i banda de la parcel·la principal seguint el curs d'aigua i la informació és redundant. Les parcel·les de tipus 3C tampoc es van considerar perquè corresponen a parcel·les de comparació amb l'anterior inventari (IFN2) i en realitat estan mal situades (per compensar-ho, es mostrejava una parcel·la de tipus 3E en la situació correcta, que sí es tenien en consideració).

Un cop seleccionades les parcel·les, es procedia a estendre la informació de cada tipus de model (combustible i inflamabilitat) per zones de bosc més o menys homogènies des del punt de vista del comportament del foc al bosc (estructura de la vegetació i quantitat de combustible) i de la inflamabilitat (composició específica i recobriment).

En la primera edició aquestes zones venen determinades per una reassignació del tipus de vegetació del Mapa Forestal de Catalunya segons l'espècie principal. En la segona edició les zones venen determinades pels estrats del Mapa Forestal de España a Catalunya. Cada estrat es caracteritza per l'espècie (o espècies) dominant, el recobriment i el port entre d'altres.

L'algorisme emprat per estendre la informació de cada punt o parcel·la de mostreig va ser l'anomenada poligonació de Thiessen. A diferència de les interpolacions, que generen valors intermitjos entre el valor d'origen i el valor final, aquest procés consisteix en estendre cadascun dels valors fins a la meitat de la seva distància.

L'algorisme genera, en primera instància, una xarxa de triangles (triangulació de Delaunay) entre les parcel·les que es troben a menor distància entre elles i on els vèrtexs de cada triangle corresponen a les parcel·les.

El següent pas consisteix a generar una xarxa de polígons a partir de les bissectrius dels costats de cada triangle (diagrama de Voronoi).

El resultat és un mosaic de valors discrets corresponent a l'àrea d'influència de cada estació.

Un cop estesa la informació, poden quedar zones sense valor. Són zones aïllades o molt poc representatives on no hi ha caigut cap estació de mostreig. En aquestes àrees s'assignava a posteriori el model majoritari segons la zona o estrat.

Finalment, al mapa se li sumava la informació cartogràfica de les zones que no eren de bosc i s'obtenia així un mapa de tot el territori, equivalent a la base cartogràfica, on el bosc s'ha subtituït pels models.

En la segona edició es va vectoritzar el resultat i es van obtenir 8 vectors corresponents a cada tipus de model (combustible i inflamabilitat) per a cada demarcació (Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona).

El 2003, arrel d'un conveni amb el Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Genralitat de Catalunya per a la millora del Mapa de Risc d'Incendi Forestal que elabora diàriament el Servei de Prevenció d'Incendis Forestals, es va fer una revisió i actualització de la segona edició dels mapes de models. Es va actualitzar la superfície de bosc del Mapa de Cobertes del Sòl de Catalunya de 1993 en considerar els incendis forestals produïts a Catalunya entre 1993 i 2003. Sobre aquesta superfície es van extendre els models de combustible i d'inflamabilitat aportats per la segona edició i es va ampliar amb la informació dels models de les diferents formacions vegetals, determinades per la Cartografia dels Hàbitats de Catalunya (Unitat de Botànica de la Universitat de Barcelona - 1998-2003), corresponents als matollars, prats i conreus.

El resultat és un mapa on, exceptuant les zones urbanes i denudades, tot el territori recobert per algun tipus de vegetació presenta un model de combustible i un model d'inflamabilitat.