Pinus pinea (pi pinyer)

El pi pinyer és la novena espècie pel que fa a nombre d’hectàrees (unes 36.000) i l’onzena espècie pel que fa a nombre de peus (uns 19 milions). És l’espècie dominant al paisatge del Maresme (on ocupa unes 6.600 hectàrees). És una de les espècies més característiques de la façana costanera. De fet, a l’interval comprès entre el nivell del mar i els 200 metres d’altitud la pineda de pi pinyer és un dels tipus de bosc més abundants, sobretot en orientacions sud i sud-oest. És més abundant a les Comarques Gironines i a l’Àmbit Metropolità però també té una certa presència a les Comarques Centrals. Les comarques amb més pinedes de pi pinyer són la Selva (unes 8.200 ha), el Maresme (unes 6.600) i el Vallès Oriental (unes 6.000 hectàrees).

 

A l’IEFC es va trobar pi pinyer en un total de 997 parcel·les (per tant, aquesta és la setena espècie pel que fa a presència en els boscos de Catalunya). Però només un 4,2 % d’aquestes parcel·les eren boscos monoespecífics de pi pinyer i només el 15,6 % podien considerar-se parcel·les homogènies (és a dir, almenys un 80 % de l’àrea basal del bosc corresponia al pi pinyer), cosa que representa que aquesta és l’espècie amb una proporció més baixa de masses homogènies entre totes les espècies relativament abundants a Catalunya. Això és així perquè aquesta és una espècie en retrocés, sobretot perquè en bona part de la seva àrea de distribució té una regeneració escassa o nul·la i, en canvi, dins de la major part de les pinedes d’aquesta espècie hi ha un subvol dens d’alzines i, en menor mesura, de roures. A més a més, només al 33,7 % de les parcel·les on era present, el pi pinyer era l’espècie dominant pel que fa a àrea basal. En aquestes parcel·les, la densitat mitjana era de 360 peus per hectàrea; l’àrea basal mitjana, de 14,4 m2/ha, i l’altura dominant, d’11,4 m. L’edat mitjana dels 270 arbres mostrejats era de 42 anys.

 

El pi pinyer es va plantar majoritàriament per tal d’obtenir-ne els pinyons. En canvi, la seva fusta és poc preuada. Tot plegat fa que sigui l’única espècie a Catalunya que s’ha gestionat intentant aconseguir arbres baixos, per tal de facilitat la recol·lecció de les pinyes. Actualment, amb la pèrdua d’interès en l’explotació dels pinyons i l’augment constant de segones residències al llarg de la costa catalana, el pi pinyer s’aprecia essencialment com a paisatge, i d’una manera o altra, encara que actualment difícils de valorar, és així com aporta el seu major valor econòmic (per cert molt superior al que s’obtindria de l’explotació de qualsevol dels seus productes). I això en bona part és degut que el pi pinyer és especialment abundant en una zona densament poblada i amb una gran quantitat de segones residències.

 

Distribució segons l'orografia

Taula 106.  Distribució de Pinus pinea d'acord amb l’orografia. Les superfícies (segona columna) es calculen a partir del nombre d'estacions de mostreig on l'espècie és dominant en cada interval. Per aquest motiu la suma de les superfícies en cada interval per  a totes les espècies pot donar un valor diferent al que per aquest interval dóna el Model Digital del Terreny (MDT). Vegeu les taules 2, 3 i 4. Aquesta discrepància és deguda, principalment,  que aquest MDT (resolució de 45 m) no reflecteix prou fidelment la microtopografia. A la tercera columna es dóna el percentatge de la superfície arbrada ocupada per l’espècie per als diferents intervals de cada variable topogràfica.

 

Altitud

(m s.n.m.)

Superfície (ha)

                   % dels boscos

0-200

18.566

12,88

200-400

11.779

6,29

400-600

3.948

1,77

600-800

1.795

0,83

800-1000

207

0,15

1000-1200

0

0

1200-1400

0

0

1400-1600

0

0

1600-1800

0

0

1800-2000

0

0

2000-2200

0

0

2200-2400

0

0

Pendent

(%)

Superfície (ha)

                   % dels boscos

0-10

5.609

5,26

10-20

7.883

3,34

20-30

6.527

2,84

30-40

7.544

3,31

40-50

5.695

3,30

50-60

1.790

1,63

60-70

512

0,75

70-80

734

2,05

³ 80

0

0

Orientació

Superfície (ha)

                   % dels boscos

N

3.283

1,91

NE

4.593

2,85

E

3.493

2,46

SE

3.540

2,68

S

6.526

4,46

SO

6.329

4,39

O

4.671

3,10

NO

3.857

2,32

 

Figura 19.   Percentatge d’estacions on l’espècie és present i on és dominant d'acord amb l’orografia. Cada percentatge s'ha calculat en relació amb el nombre total d'estacions mostrejades a Catalunya: 10.644. Pinus pinea viu a baixa altitud, per sota del 400 m, tot i que pot arribar fins els 800 m. Sol evitar els forts pendents i mostra una lleugera preferència per les orientacions entre sud-oest i sud.

 

 

Existències: classes diamètriques

Taula 107.  Distribució de les existències per classes diamètriques. Els valors mitjans es donen per a les estacions (139) on l'espècie ocupa almenys un 70% de l'àrea basal i té un recobriment de capçades d'almenys un 40%. Les existències es donen per a totes les estacions on és present l’espècie (997).

 

 

Densitat

Volum amb escorça

Volum de fusta

Classe

diamètrica (cm)

Mitjana (peus/ha)

Existències (milers de peus)

Mitjana (m3/ha)

Existències (milers de m3)

Mitjana (m3/ha)

Existències (milers de m3)

5 - 10

62,75

2.790

0,89

32,2

0,46

17,3

10 - 15

97,23

3.298

3,66

116,9

2,02

65,8

15 - 20

120,70

3.719

10,76

323,1

6,20

187,2

20 - 25

106,01

3.424

17,18

536,8

10,33

320,5

25 - 30

85,90

2.770

23,08

731,7

14,35

448,4

30 - 35

52,74

1.913

22,09

778,8

14,10

486,8

35 - 40

16,45

777

9,99

457,9

6,56

291,1

40 - 45

5,28

330

4,13

261,0

2,76

167,8

45 - 50

2,41

135

2,60

144,5

1,75

92,9

³ 50

1,27

85

1,96

128,8

1,20

81,6

Catalunya

550,80

19.242

96,34

3.511,6

59,73

2.159,2

Estructura de l’estrat arbori, arbustiu i virosta

Taula 108.  Estructura de l'estrat arbori i arbustiu. Per a cada àmbit i variable es dóna el valor mitjà i l’error estàndard per a les estacions (n) on l'espècie ocupa almenys un 70% de l'àrea basal i té un recobriment de capçades d'almenys un 40%. Si el nombre d’estacions és menor de 5, no es donen els valors. Peus ≥ 20 cm (%) és el percentatge de peus d’almenys 20 cm de diàmetre normal.

 

 

Densitat

(peus/ha)

Peus ≥ 20 cm (%)

AB

(m²/ha)

DN

(cm)

IAF

(m²/m²)

RC

(%)

Cob

(%)

Virosta

(t/ha)

n

Catalunya

551 ± 27

49,0 ± 2,66

21,3 ± 0,61

23,8 ± 0,53

1,3 ± 0,05

71,4 ± 2,08

66,6 ± 4,74

12,0 ± 1,30

139

Àmbit Metropolità

540 ± 35

53,3 ± 3,36

23,0 ± 0,81

25,2 ± 0,70

1,5 ± 0,06

78,4 ± 2,84

63,1 ± 8,33

10,7 ± 2,13

82

Comarques Centrals

499 ± 56

57,1 ± 6,58

21,4 ± 2,23

24,0 ± 1,44

1,5 ± 0,20

70,0 ± 8,53

—

—

14

Comarques Gironines

582 ± 51

40,7 ± 5,30

18,5 ± 1,01

21,5 ± 0,94

0,9 ± 0,05

60,5 ± 2,91

69,5 ± 4,72

12,9 ± 1,11

43

Alt Pirineu i Aran

—

—

—

—

—

—

—

—

—

Àmbit de Ponent

—

—

—

—

—

—

—

—

—

Camp de Tarragona

—

—

—

—

—

—

—

—

—

Terres de l'Ebre

—

—

—

—

—

—

—

—

—

Demarcacions

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Barcelona

537 ± 31

53,0 ± 3,05

22,6 ± 0,75

24,9 ± 0,63

1,5 ± 0,06

76,9 ± 2,70

64,9 ± 6,78

11,5 ± 1,91

97

Girona

578 ± 52

41,8 ± 5,29

18,6 ± 1,03

21,7 ± 0,95

0,9 ± 0,05

60,6 ± 2,98

69,5 ± 4,72

12,9 ± 1,11

42

Lleida

—

—

—

—

—

—

—

—

—

Tarragona

—

—

—

—

—

—

—

—

—

Biomassa i producció

Taula 109.  Biomassa i producció. Per a cada àmbit i cada variable es dóna el valor mitjà i l’error estàndard per a les estacions (n) on l’espècie ocupa almenys un 70% de l’àrea basal i té un recobriment de capçades d’almenys un 40%. Si el nombre d’estacions és menor de 5, no es donen els valors. Les dues darreres columnes corresponen a la mitjana i la desviació típica de l’edat dels arbres calculada a partir d’una mostra de testimonis de fusta (N cores) de l’espècie. Si el nombre de cores és menor de 5 no es donen els valors.

 

 

Biomassa (t/ha)

PLAT

 

Edat

N cores

 

Aèria total

Fusta

Escorça

Branques

Fulles

(t/ha/any)

n

(anys)

 

Catalunya

69,3 ± 2,87

35,4 ± 1,69

11,0 ± 0,54

19,6 ± 0,72

3,4 ± 0,11

2,5 ± 0,13

139

42 ± 19

270

Àmbit Metropolità

80,7 ± 3,94

42,4 ± 2,34

12,5 ± 0,76

22,2 ± 0,93

3,5 ± 0,15

2,8 ± 0,20

82

48 ± 25

86

Comarques Centrals

64,7 ± 8,73

33,3 ± 4,46

10,5 ± 1,47

16,8 ± 3,19

4,1 ± 0,50

1,8 ± 0,19

14

42 ± 17

44

Comarques Gironines

52,1 ± 4,17

24,4 ± 2,36

8,7 ± 0,80

16,1 ± 1,02

2,9 ± 0,18

2,3 ± 0,17

43

38 ± 13

137

Alt Pirineu i Aran

—

—

—

—

—

—

—

—

—

Àmbit de Ponent

—

—

—

—

—

—

—

—

—

Camp de Tarragona

—

—

—

—

—

—

—

—

—

Terres de l'Ebre

—

—

—

—

—

—

—

—

—

Demarcacions

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Barcelona

77,7 ± 3,61

40,8 ± 2,11

12,1 ± 0,68

21,3 ± 0,93

3,6 ± 0,14

2,6 ± 0,18

97

46 ± 22

136

Girona

52,6 ± 4,24

24,6 ± 2,40

8,8 ± 0,82

16,3 ± 1,03

2,9 ± 0,18

2,3 ± 0,17

42

38 ± 13

131

Lleida

—

—

—

—

—

—

—

—

—

Tarragona

—

—

—

—

—

—

—

—

—

Volum i producció

Taula 110.  Volum i producció. Per a cada àmbit i cada variable es dóna el valor mitjà i l’error estàndard per a les estacions (n) on l’espècie ocupa almenys un 70% de l’àrea basal i té un recobriment de capçades d’almenys un 40%. Si el nombre d’estacions és menor de 5, no es donen els valors. VAE ≥ 20 cm (%) és el percentatge del volum amb escorça dels peus d’almenys 20 cm de diàmetre normal. PVAE ≥ 20 cm (%) és el percentatge de la producció del volum amb escorça dels peus d’almenys 20 cm de diàmetre normal.

 

 

Volum (m³/ha)

 

Producció (m³/ha/any)

 

 

 

Amb escorça

Fusta

Escorça

VAE

 ≥ 20 cm (%)

Amb escorça

Fusta

Escorça

PVAE

 ≥ 20 cm (%)

n

Catalunya

96,3 ± 4,35

59,7 ± 2,83

27,6 ± 1,22

84,1 ± 2,14

3,6 ± 0,22

2,3 ± 0,14

1,0 ± 0,06

78,4 ± 2,28

139

Àmbit Metropolità

107,6 ± 5,94

68,6 ± 3,89

30,0 ± 1,65

86,3 ± 2,64

3,9 ± 0,35

2,6 ± 0,23

1,0 ± 0,09

82,1 ± 2,85

82

Comarques Centrals

95,5 ± 14,47

60,3 ± 9,39

27,0 ± 4,02

89,0 ± 3,60

2,6 ± 0,27

1,7 ± 0,19

0,7 ± 0,07

81,3 ± 5,19

14

Comarques Gironines

78,2 ± 6,92

45,1 ± 4,20

23,9 ± 2,07

77,5 ± 4,57

3,5 ± 0,28

2,1 ± 0,17

1,0 ± 0,08

71,3 ± 4,66

43

Alt Pirineu i Aran

—

—

—

—

—

—

—

—

—

Àmbit de Ponent

—

—

—

—

—

—

—

—

—

Camp de Tarragona

—

—

—

—

—

—

—

—

—

Terres de l'Ebre

—

—

—

—

—

—

—

—

—

Demarcacions

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Barcelona

105,1 ± 5,45

66,9 ± 3,57

29,4 ± 1,51

86,2 ± 2,39

3,7 ± 0,30

2,5 ± 0,20

1,0 ± 0,08

81,3 ± 2,60

97

Girona

79,0 ± 7,05

45,6 ± 4,28

24,2 ± 2,10

78,5 ± 4,42

3,5 ± 0,28

2,1 ± 0,18

1,0 ± 0,08

72,5 ± 4,54

42

Lleida

—

—

—

—

—

—

—

—

—

Tarragona

—

—

—

—

—

—

—

—

—

Existències i superfície

Taula 111.  Existències i superfície. Les existències s’han determinat a partir de totes les estacions on és present l’espècie. Per a cada àmbit es donen les existències acumulades en nombre de peus, en volum amb escorça, en biomassa aèria total i en carboni aeri total.   De la mateixa manera es donen les existències incorporades com a producció anual del volum amb escorça, com a producció llenyosa aèria total i com a carboni incorporat a la fracció llenyosa aèria. La superfície corresponent a cada àmbit (darrera columna) s’ha determinat a partir del nombre d’estacions on l’espècie és dominant.

 

 

Existències acumulades en milers

Existències incorporades en milers

 

 

Nombre de peus

m³

tones

tones de carboni

m³/any

tones/any

tones de carboni/any

Superfície

(ha)

Catalunya

19.242

3.511,6

2.530,3

1.299,3

138,9

97,4

50,0

36.294

Àmbit Metropolità

8.218

1.777,4

1.344,7

690,5

66,0

48,3

24,8

14.687

Comarques Centrals

2.998

413,4

280,7

144,0

13,4

8,9

4,6

4.925

Comarques Gironines

7.754

1.298,0

887,4

455,8

58,9

39,8

20,4

16.376

Alt Pirineu i Aran

—

—

—

—

—

—

—

—

Àmbit de Ponent

44

2,7

1,9

1,0

—

—

—

—

Camp de Tarragona

229

20,1

15,7

8,0

0,6

0,4

0,2

306

Terres de l'Ebre

—

—

—

—

—

—

—

—

Demarcacions

 

 

 

 

 

 

 

 

Barcelona

11.480

2.235,7

1.656,2

850,4

82,0

58,9

30,3

20.350

Girona

7.489

1.253,2

856,6

439,9

56,4

38,1

19,6

15.638

Lleida

44

2,7

1,9

1,0

—

—

—

—

Tarragona

229

20,1

15,7

8,0

0,6

0,4

0,2

306

Regeneració

Taula 112.  Regeneració. La primera part de la taula mostra la regeneració d’espècies, presents al vol, quan Pinus pinea és dominant; n reg. és el nombre d’estacions on hi ha regeneració de cada espècie i n total el nombre total d’estacions on s’ha mesurat la regeneració. La segona part de la taula mostra la regeneració de pi pinyer (quan és present al vol) sota un vol dominant d'altres espècies; n reg. és el nombre d'estacions on Pinus pinea regenera i n total el nombre total d’estacions on s’ha mesurat la regeneració de pi pinyer. Els valors es donen en nombre de peus per hectàrea. La darrera columna (Reg) és el percentatge d'estacions on regenera cada espècie.

 

Regeneració sota Pinus pinea de:

Mínim

Màxim

Mitjana

E.E.

n reg.

n total

Reg

 

Arbutus unedo

0

6.471

766

792

1

8

12,5

 

Quercus ilex

0

55.213

8.232

1.293

56

58

96,6

 

Roures

0

24.640

3.743

867

33

36

91,7

 

Quercus suber

0

18.884

2.039

782

13

27

48,1

 

Pinus halepensis

0

2.000

171

105

6

23

26,1

 

Pinus pinaster

0

1.222

216

232

1

6

16,7

 

Pinus pinea

0

1.751

111

46

10

65

15,4

 

Regeneració de Pinus pinea sota:

Mínim

Màxim

Mitjana

E.E.

n reg.

n total

Reg

Quercus ilex

0

462

27

27

1

17

5,9

Quercus suber

0

965

155

61

7

26

26,9

Pinus halepensis

0

412

15

10

3

42

7,1

Pinus nigra

0

34

3

4

1

9

11,1

Pinus pinaster

0

409

42

44

1

9

11,1

Tarifes de cubicació

Taula 113.  Tarifes de cubicació pel volum amb escorça (dm3). La primera part de la taula és una tarifa de doble entrada: classe diamètrica i intervals d'altura, que permet una major precisió en la cubicació de les masses arbrades. La segona part de la taula, darrera fila, és una tarifa d’una sola entrada; classe diamètrica per a qualsevol altura. Si la mida de la mostra és inferior a 5, no es donen els valors.

                                                                                                                                                

 

 

Classe diamètrica (cm)

Altura (m)

5-10

10-15

15-20

20-25

25-30

30-35

35-40

40-45

45-50

³50

2-4

M

7

17

—

—

—

—

—

—

—

—

 

D.T.

3

5

—

—

—

—

—

—

—

—

4-6

M

11

25

57

—

—

—

—

—

—

—

 

D.T.

4

6

13

—

—

—

—

—

—

—

6-8

M

16

38

76

120

190

271

—

—

—

—

 

D.T.

5

8

16

23

33

59

—

—

—

—

8-10

M

20

55

103

156

242

330

440

—

—

—

 

D.T.

9

17

20

25

39

50

57

—

—

—

10-12

M

—

63

127

183

284

401

—

—

—

—

 

D.T.

—

9

23

37

44

73

—

—

—

—

12-14

M

—

—

—

230

349

485

683

—

—

—

 

D.T.

—

—

—

42

49

70

110

—

—

—

14-16

M

—

—

—

—

—

519

—

—

—

—

 

D.T.

—

—

—

—

—

92

—

—

—

—

Qualsevol

M

11

38

89

161

258

404

593

—

—

—

altura

D.T.

6

16

29

54

74

106

162

—

—

—

 

Taula 114.  Tarifa de cubicació per l’increment anual del volum amb escorça (dm3/any). La primera part de la taula és una tarifa de doble entrada: classe diamètrica i intervals d'altura, que permet una major precisió en la cubicació de les masses arbrades. La segona part de la taula, darrera fila, és una tarifa d’una sola entrada; classe diamètrica per a qualsevol altura. Si la mida de la mostra és inferior a 5, no es donen els valors.

 

 

 

Classe diamètrica (cm)

Altura (m)

5-10

10-15

15-20

20-25

25-30

30-35

35-40

40-45

45-50

³50

2-4

M

0,96

—

—

—

—

—

—

—

—

—

 

D.T.

0,87

—

—

—

—

—

—

—

—

—

4-6

M

0,73

1,82

4,12

—

—

—

—

—

—

—

 

D.T.

0,72

0,89

1,93

—

—

—

—

—

—

—

6-8

M

0,59

1,92

3,98

5,28

7,98

—

—

—

—

—

 

D.T.

0,49

1,07

2,02

3,88

6,70

—

—

—

—

—

8-10

M

—

—

3,38

7,26

9,42

9,14

—

—

—

—

 

D.T.

—

—

1,69

3,47

4,77

6,41

—

—

—

—

10-12

M

—

—

4,03

7,95

10,37

20,66

—

—

—

—

 

D.T.

—

—

1,54

2,77

3,82

12,64

—

—

—

—

Qualsevol

M

0,73

1,68

3,93

6,53

9,49

13,12

19,45

—

—

—

altura

D.T.

0,67

0,98

1,85

3,56

5,54

9,00

14,26

—

—

—

 

Taula 115.  Tarifes de cubicació pel volum de fusta (dm3). La primera part de la taula és una tarifa de doble entrada: classe diamètrica i intervals d'altura, que permet una major precisió en la cubicació de les masses arbrades. La segona part de la taula, darrera fila, és una tarifa d’una sola entrada; classe diamètrica per a qualsevol altura. Si la mida de la mostra és inferior a 5, no es donen els valors.

 

 

 

Classe diamètrica (cm)

Altura (m)

5-10

10-15

15-20

20-25

25-30

30-35

35-40

40-45

45-50

³50

2-4

M

3

8

—

—

—

—

—

—

—

—

 

D.T.

2

2

—

—

—

—

—

—

—

—

4-6

M

6

13

31

—

—

—

—

—

—

—

 

D.T.

3

4

9

—

—

—

—

—

—

—

6-8

M

9

21

43

69

116

151

—

—

—

—

 

D.T.

3

7

11

18

24

36

—

—

—

—

8-10

M

10

29

57

94

150

211

298

—

—

—

 

D.T.

5

11

13

22

36

41

51

—

—

—

10-12

M

—

35

69

107

176

263

—

—

—

—

 

D.T.

—

8

14

27

44

61

—

—

—

—

12-14

M

—

—

—

142

221

312

446

—

—

—

 

D.T.

—

—

—

45

36

55

58

—

—

—

14-16

M

—

—

—

—

—

323

—

—

—

—

 

D.T.

—

—

—

—

—

47

—

—

—

—

Qualsevol

M

6

20

49

95

160

258

389

—

—

—

altura

D.T.

3

10

17

36

54

75

105

—

—

—

Equacions al·lomètriques

Taula 116.  Equacions al·lomètriques. Per a cada parell de variables, independent (x) i dependent (y), es donen els paràmetres estimats a i b de l’equació al·lomètrica (y=a·xb). La taula inclou els valors mínim i màxim de la variable independent amb la qual s’ha dut a terme l’ajust, el coeficient de determinació (r2), l’error estàndard del valor estimat (EES) i la mida de la mostra (n). dn és el diàmetre normal de l’arbre, dn* és el diàmetre normal de l’arbre sense escorça i db és el diàmetre a la base de la branca.

 

Variable

 

 

 

 

 

 

 

Independent

Dependent

Mínim

Màxim

a

b

r2

EES

n

dn (cm)

Altura (m)

5,0

65,0

1,5148

0,5728

0,5386

0,2529

2.567

dn (cm)

Gruix d'escorça (mm)

5,0

52,8

2,0450

0,8191

0,6644

0,2866

687

dn* (cm)

Gruix d'escorça (mm)

5,0

52,8

3,9553

0,6629

0,5131

0,3452

687

dn (cm)

Diàmetre de capçada (m)

5,0

52,8

0,3019

0,8444

0,7785

0,2220

718

db (mm)

Pes sec de la branca amb fulles (g)

3,0

121,0

0,1398

2,5806

0,9577

0,3049

405

db (mm)

Pes sec de les fulles (g)

3,0

121,0

0,1248

2,1529

0,8299

0,5481

405

dn (cm)

Biomassa de branques amb fulles (kg)

5,6

52,8

0,0240

2,4319

0,7410

0,6503

348

dn (cm)

Biomassa de fulles (kg)

5,6

52,8

0,0138

2,0419

0,7231

0,5714

348

Indicadors dendromètrics

Taula 117.  Indicadors dendromètrics. Per a cada variable es dóna, d'acord amb la classe diamètrica, la mitjana (M) dels valors mesurats al camp i, a sota, la desviació típica de la mostra (D.T.). Si la mida de la mostra és inferior a 5, no es donen aquests valors.

 

Classe

 

Altura

Diàmetre de capçada

Gruix d'escorça

Creixement (mm/any)

Edat

diamètrica (cm)

(m)

(m)

(mm)

corrent

mitjà

(anys)

5 - 10

M

4,79

1,76

10,04

1,34

1,42

26,00

 

D.T.

1,51

0,53

3,77

1,10

1,12

10,72

10 - 15

M

6,53

2,45

17,01

1,46

1,58

31,80

 

D.T.

1,95

0,60

3,99

0,87

0,60

11,65

15 - 20

M

7,76

3,32

22,16

1,79

1,74

37,23

 

D.T.

2,13

0,82

5,11

0,99

0,53

10,07

20 - 25

M

9,01

3,99

26,39

1,87

2,11

41,62

 

D.T.

2,25

0,80

6,19

1,08

1,00

16,56

25 - 30

M

9,97

4,95

29,86

2,10

2,17

48,78

 

D.T.

2,47

0,99

7,08

1,22

0,88

16,66

30 - 35

M

11,08

5,74

33,11

2,08

2,44

57,24

 

D.T.

2,79

0,98

6,48

1,07

1,04

27,58

35 - 40

M

12,02

6,58

35,07

2,30

2,56

55,17

 

D.T.

2,92

1,46

6,66

1,34

0,94

20,41

40 - 45

M

13,30

—

—

2,49

—

—

 

D.T.

3,19

—

—

1,32

—

—

45 - 50

M

13,52

—

—

1,46

—

—

 

D.T.

3,43

—

—

0,86

—

—

³ 50

M

15,04

—

—

2,69

—

—

 

D.T.

3,81

—

—

1,03

—

—

 

Taula 118.  Concentració de nutrients, densitats de fusta i d’escorça i massa específica foliar. Per a cada variable i per a les quatre fraccions aèries es dóna el valor mitjà i la desviació típica. Si la mida de la mostra és inferior a 5, no es donen aquests valors.

 

 

 

Concentració de l'element (g/100 g)

Densitat

MEF

Fracció

 

Carboni

Nitrogen

Fòsfor

Sofre

Calci

Magnesi

Potassi

(g/cm3)

(mg/cm2)

Fusta

M

50,7818

0,0876

0,0074

0,0173

0,1481

0,0272

0,0689

0,59

—

 

D.T.

1,1982

0,0361

0,0084

0,0127

0,1718

0,0093

0,0420

0,09

—

Escorça

M

53,0539

0,1622

0,0205

0,0279

0,3300

0,0287

0,0360

0,38

—

 

D.T.

2,9657

0,0623

0,0121

0,0232

0,1154

0,0087

0,0238

0,07

—

Fulles

M

50,3989

1,1546

0,0768

0,1213

0,3452

0,2353

0,5383

—

23,80

 

D.T.

0,8700

0,2292

0,0285

0,0689

0,1630

0,0501

0,1913

—

2,84

Branques

M

51,4980

0,4177

0,0291

0,0455

0,4698

0,0977

0,2911

—

—

 

D.T.

0,7740

0,1456

0,0099

0,0169

0,1810

0,0217

0,1013

—

—