Quercus ilex (alzina)

L’alzinar és el tercer tipus de bosc amb un major nombre d’hectàrees a Catalunya (184.654). Al 15,15 % dels boscos almenys la meitat de l’àrea basal total correspon a l’alzina. A més, és l’espècie amb un major nombre total de peus de més de 5 cm de diàmetre normal (més de 373 milions), encara que en molts casos es tracta de rebrots d’una mateixa soca. Convé aclarir, però, que aquí el terme alzina es fa servir en sentit ampli; fa referència tant a les alzines (senso estricto) com a les carrasques, essent aquestes però menys abundants a Catalunya. L’alzina és l’única espècie amb una presència important a totes les vegueries (tot i que a l’Àmbit de Ponent quasi tota es concentra a la Noguera). També és present a totes les comarques, amb l’excepció de la Vall d’Aran. És l’espècie més abundant a 13 comarques: la Garrotxa, Osona, l’Alt Empordà, el Gironès, el Pla de

l’Estany, la Selva, el Barcelonès, el Maresme, el Vallès Occidental, el Vallès Oriental, el Baix Camp, la Conca de Barberà i la Noguera. Les comarques amb més alzinars són, però, la Garrotxa (amb quasi 25.000 hectàrees i uns 62 milions de peus), la Noguera (amb més de 21.000 hectàrees i 21 milions de peus), el Vallès Oriental (amb més de 17.000 hectàrees i 41 milions de peus) i l’Alt Empordà (amb 13,500 ha 37,5 milions de peus). A 28 comarques hi ha més de 900.000 peus d’alzina i a 12 d’aquestes, més de 10 milions. Un 42 % de les alzines es concentren a les comarques ironines; si hi afegim l’Àmbit Metropolità i les Comarques Centrals, s’arriba gairebé al 75 % del total de peus.

 

A l’IEFC es van trobar alzines a 4.071 parcel·les, més del 38 % del total, una proporció molt superior a qualsevol altra espècie. I, tanmateix, l’alzina només era l’única espècie arbòria present al 13,8 % d’aquelles parcel·les. El 27,3 % de les parcel·les d’alzina podien considerar-se parcel·les homogènies (és a dir, almenys un 80 % de l’àrea basal del bosc corresponia a l’alzina) però en aquestes parcel·les només es concentren el 57 % del total de peus, la qual cosa vol dir que a Catalunya hi ha una gran quantitat d’alzines en boscos d’altres espècies. De fet, només al 40,9 % de les parcel·les on era present, l’alzina era l’espècie dominant pel que fa a àrea basal. En aquestes parcel·les, la densitat mitjana era de 1.551 peus/ha; l’àrea basal mitjana era de 13,2 m2/ha, i l’altura dominant mitjana, de 8,1 metres.

 

Hi ha alzines des d’arran de mar fins al voltant dels 1.400 metres, però són especialment abundants entre els 400 i els 1.000 metres. S’observa una preferència pels vessants orientats al sud. Atès que l’alzina, el pi roig i el pi blanc són les tres espècies més abundants, que l’alzina és l’espècie present a un major nombre de parcel·les i que quan es barreja amb qualsevol de les altres dues té un clar avantatge competitiu, es pot pensar que l’alzina serà, com d’altra banda fou en el passat, l’espècie arbòria forestal més abundant a Catalunya. Tanmateix, l’avenç de l’alzinar no solament es produeix en detriment de pinedes de pi blanc i de pi roig; moltes pinedes de pi pinyer tenen un subvol dens sobretot d’alzines (i roures) i aquestes espècies també són presents a les pinedes de pinassa i són relativament abundants al seu sotabosc.

 

L’alzina té una fusta extraordinàriament densa (sovint més densa que l’aigua i en promig de 0,90 g/cm3, taula 53), molt preuada com a combustible. Però té una producció baixa (1,9 m3/ha/ any en volum de fusta amb escorça de mitjana a Catalunya) i difícil de determinar (anells de creixement difícils de visualitzar). No obstant això, la producció de l’alzina varia molt entre zones, des dels 2,5 m3/ha/any a l’Àmbit Metropolità fins als 1,1 de l’Àmbit de Ponent i Alt Pirineu i Aran.

 

Cap altra espècie a Catalunya forma masses tan denses (s’han arribat a mesurar 8.529 peus/ha i la mitjana a les masses homogènies d’alzinar és de 1.729 peus/ha). Aquests alzinars estan lluny de l’estructura típica dels alzinars madurs, amb arbres molt grans. L’alzinar ha estat tractat tradicionalment com a bosc menut i aquesta gran quantitat de peus de rebrot n’és una de les principals conseqüències però no l’única. Així, molts alzinars estan formats per arbres de port gairebé arbustiu, de només tres o quatre metres d’alçada.

 

Distribució segons l'orografia

Taula 41.     Distribució de Quercus ilex d'acord amb l’orografia. Les superfícies (segona columna) es calculen a partir del nombre d'estacions de mostreig on l'espècie és dominant en cada interval. Per aquest motiu la suma de les superfícies en cada interval per  a totes les espècies pot donar un valor diferent al que per aquest interval dóna el Model Digital del Terreny (MDT). Vegeu les taules 2, 3 i 4. Aquesta discrepància és deguda, principalment,  que aquest MDT (resolució de 45 m) no reflecteix prou fidelment la microtopografia. A la tercera columna es dóna el percentatge de la superfície arbrada ocupada per l’espècie per als diferents intervals de cada variable topogràfica.

 

Altitud

(m s.n.m.)

Superfície (ha)

                   % dels boscos

0-200

11.803

8,19

200-400

28.356

15,14

400-600

43.357

19,39

600-800

46.890

21,59

800-1000

35.737

25,54

1000-1200

14.898

15,18

1200-1400

3.042

4,73

1400-1600

571

1,13

1600-1800

0

0

1800-2000

0

0

2000-2200

0

0

2200-2400

0

0

Pendent

(%)

Superfície (ha)

                   % dels boscos

0-10

7.979

7,48

10-20

15.965

6,77

20-30

22.352

9,73

30-40

34.810

15,29

40-50

34.218

19,83

50-60

28.094

25,63

60-70

20.884

30,58

70-80

13.549

37,81

³ 80

6.802

24,17

Orientació

Superfície (ha)

                   % dels boscos

N

21.823

12,72

NE

23.075

14,32

E

19.222

13,51

SE

20.843

15,76

S

29.649

20,26

SO

28.190

19,56

O

21.787

14,45

NO

20.064

12,09

 

Figura 9. Percentatge d’estacions on l’espècie és present i on és dominant d'acord amb l’orografia. Cada percentatge s'ha calculat en relació amb el nombre total d'estacions mostrejades a Catalunya: 10.644. Quercus ilex és present des del nivell del mar fins als 1.600 m, però és més abundant entre els 200 i els 1.200 m. És una espècie que mostra una tendència a viure en zones de més pendent i mostra una lleugera preferència per a les orientacions entre sud i sud-oest.

 

Existències: classes diamètriques

Taula 42.     Distribució de les existències per classes diamètriques. Els valors mitjans es donen per a les estacions (985) on l'espècie ocupa almenys un 70% de l'àrea basal i té un recobriment de capçades d'almenys un 40%. Les existències es donen per a totes les estacions on és present l’espècie (4.071).

 

 

Densitat

Volum amb escorça

Volum de fusta

Classe

diamètrica (cm)

Mitjana (peus/ha)

Existències (milers de peus)

Mitjana (m3/ha)

Existències (milers de m3)

Mitjana (m3/ha)

Existències (milers de m3)

5 - 10

1.298,90

244.459

12,81

2.393,4

10,43

1.954,1

10 - 15

529,12

92.146

17,01

2.983,2

13,92

2.444,2

15 - 20

156,48

27.275

11,52

2.035,4

9,45

1.670,9

20 - 25

37,38

6.834

5,24

966,0

4,31

793,4

25 - 30

9,07

1.735

2,07

403,8

1,70

331,8

30 - 35

2,33

445

0,90

168,8

0,74

139,3

35 - 40

0,54

135

0,31

75,0

0,26

61,9

40 - 45

0,24

42

0,15

28,8

0,13

23,5

45 - 50

0,04

9

0,02

6,1

0,02

4,9

³ 50

0,18

30

0,45

75,9

0,35

60,0

Catalunya

2.034,25

373.116

50,48

9.136,3

41,31

7.484,0

Estructura de l’estrat arbori, arbustiu i virosta

Taula 43.     Estructura de l'estrat arbori i arbustiu. Per a cada àmbit i variable es dóna el valor mitjà i l’error estàndard per a les estacions (n) on l'espècie ocupa almenys un 70% de l'àrea basal i té un recobriment de capçades d'almenys un 40%. Si el nombre d’estacions és menor de 5, no es donen els valors. Peus ≥ 20 cm (%) és el percentatge de peus d’almenys 20 cm de diàmetre normal.

 

 

Densitat

(peus/ha)

Peus ≥ 20 cm (%)

AB

(m²/ha)

DN

(cm)

IAF

(m²/m²)

RC

(%)

Cob

(%)

Virosta

(t/ha)

n

Catalunya

2.034 ± 37

2,4 ± 0,28

17,4 ± 0,27

10,9 ± 0,11

2,4 ± 0,05

93,8 ± 1,49

67,9 ± 2,10

11,8 ± 0,72

985

Àmbit Metropolità

1.744 ± 66

5,0 ± 0,77

18,9 ± 0,64

12,2 ± 0,20

3,5 ± 0,12

107,9 ± 3,41

66,3 ± 4,34

13,1 ± 1,88

194

Comarques Centrals

1.940 ± 87

3,1 ± 0,73

17,6 ± 0,67

11,1 ± 0,23

2,1 ± 0,08

90,1 ± 3,37

67,9 ± 3,18

13,9 ± 1,67

139

Comarques Gironines

2.299 ± 62

1,9 ± 0,35

18,7 ± 0,42

10,6 ± 0,14

2,6 ± 0,06

97,6 ± 2,33

73,9 ± 2,65

12,8 ± 1,03

426

Alt Pirineu i Aran

1.947 ± 112

1,5 ± 1,04

14,4 ± 0,95

10,4 ± 0,67

1,7 ± 0,10

71,9 ± 3,30

67,0 ± 7,93

4,1 ± 0,67

87

Àmbit de Ponent

1.555 ± 92

2,2 ± 1,02

11,7 ± 0,55

10,4 ± 0,38

0,9 ± 0,08

67,6 ± 2,84

36,3 ± 6,98

4,8 ± 1,58

69

Camp de Tarragona

2.067 ± 146

1,0 ± 0,92

15,1 ± 1,00

9,9 ± 0,33

1,7 ± 0,13

88,8 ± 5,72

81,5 ± 10,06

12,3 ± 3,26

54

Terres de l'Ebre

1.593 ± 288

4,3 ± 4,12

17,8 ± 1,38

13,4 ± 1,25

3,6 ± 0,79

136,0 ± 21,22

—

—

16

Demarcacions

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Barcelona

1.846 ± 56

4,2 ± 0,56

18,6 ± 0,50

11,8 ± 0,15

3,0 ± 0,09

102,5 ± 2,62

68,0 ± 2,81

13,4 ± 1,29

306

Girona

2.279 ± 60

1,9 ± 0,34

18,6 ± 0,41

10,7 ± 0,13

2,6 ± 0,06

97,1 ± 2,27

73,1 ± 2,62

13,0 ± 1,04

441

Lleida

1.770 ± 75

1,8 ± 0,76

13,2 ± 0,58

10,4 ± 0,40

1,4 ± 0,07

70,0 ± 2,16

54,5 ± 6,08

4,8 ± 0,91

168

Tarragona

1.979 ± 140

1,5 ± 1,16

15,6 ± 0,84

10,5 ± 0,36

2,1 ± 0,20

97,6 ± 6,31

69,8 ± 16,34

12,4 ± 3,06

70

Biomassa i producció

Taula 44.     Biomassa i producció. Per a cada àmbit i cada variable es dóna el valor mitjà i l’error estàndard per a les estacions (n) on l’espècie ocupa almenys un 70% de l’àrea basal i té un recobriment de capçades d’almenys un 40%. Si el nombre d’estacions és menor de 5, no es donen els valors. Si el nombre de cores és menor de 5 no es donen els valors.

 

 

Biomassa (t/ha)

PLAT

 

 

Aèria total

Fusta

Escorça

Branques

Fulles

(t/ha/any)

n

Catalunya

63,4 ± 1,17

37,4 ± 0,77

6,0 ± 0,13

16,2 ± 0,30

3,8 ± 0,06

2,3 ± 0,04

891

Àmbit Metropolità

78,2 ± 3,06

46,7 ± 2,04

7,8 ± 0,34

19,0 ± 0,69

4,6 ± 0,15

2,8 ± 0,11

193

Comarques Centrals

59,3 ± 2,71

35,1 ± 1,80

5,8 ± 0,30

14,8 ± 0,58

3,7 ± 0,13

2,4 ± 0,13

103

Comarques Gironines

69,8 ± 1,75

42,1 ± 1,13

6,0 ± 0,17

17,6 ± 0,43

4,1 ± 0,09

2,4 ± 0,06

412

Alt Pirineu i Aran

43,7 ± 3,66

23,3 ± 2,55

4,4 ± 0,54

12,8 ± 0,73

3,3 ± 0,20

1,2 ± 0,07

63

Àmbit de Ponent

37,2 ± 2,22

21,9 ± 1,62

4,4 ± 0,32

9,1 ± 0,83

1,8 ± 0,13

1,3 ± 0,07

69

Camp de Tarragona

48,4 ± 3,83

28,0 ± 2,57

5,4 ± 0,53

12,3 ± 0,97

2,7 ± 0,18

2,1 ± 0,24

40

Terres de l'Ebre

67,7 ± 9,86

31,5 ± 2,85

5,2 ± 0,43

25,4 ± 6,96

5,5 ± 0,99

2,2 ± 0,46

11

Demarcacions

 

 

 

 

 

 

 

Barcelona

71,8 ± 2,31

42,9 ± 1,53

7,2 ± 0,25

17,4 ± 0,52

4,3 ± 0,11

2,7 ± 0,09

281

Girona

69,4 ± 1,71

41,8 ± 1,10

6,0 ± 0,16

17,5 ± 0,42

4,1 ± 0,09

2,4 ± 0,06

427

Lleida

41,3 ± 2,20

22,7 ± 1,52

4,3 ± 0,31

11,6 ± 0,56

2,7 ± 0,14

1,3 ± 0,05

132

Tarragona

52,0 ± 3,63

28,7 ± 2,13

5,4 ± 0,43

14,7 ± 1,67

3,2 ± 0,27

2,2 ± 0,21

51

Volum i producció

Taula 45.     Volum i producció. Per a cada àmbit i cada variable es dóna el valor mitjà i l’error estàndard per a les estacions (n) on l’espècie ocupa almenys un 70% de l’àrea basal i té un recobriment de capçades d’almenys un 40%. Si el nombre d’estacions és menor de 5, no es donen els valors. VAE ≥ 20 cm (%) és el percentatge del volum amb escorça dels peus d’almenys 20 cm de diàmetre normal. PVAE ≥ 20 cm (%) és el percentatge de la producció del volum amb escorça dels peus d’almenys 20 cm de diàmetre normal.

 

 

Volum (m³/ha)

 

Producció (m³/ha/any)

 

 

 

Amb escorça

Fusta

Escorça

VAE

 ≥ 20 cm (%)

Amb escorça

Fusta

Escorça

PVAE

 ≥ 20 cm (%)

n

Catalunya

50,5 ± 1,03

41,3 ± 0,85

8,2 ± 0,17

18,1 ± 0,68

1,9 ± 0,04

1,6 ± 0,03

0,3 ± 0,01

10,7 ± 0,58

985

Àmbit Metropolità

63,2 ± 2,78

51,7 ± 2,31

10,3 ± 0,44

27,7 ± 1,70

2,5 ± 0,10

2,0 ± 0,09

0,4 ± 0,02

19,6 ± 1,45

194

Comarques Centrals

48,9 ± 2,41

39,3 ± 1,96

8,6 ± 0,40

19,5 ± 1,72

1,7 ± 0,10

1,4 ± 0,08

0,3 ± 0,02

10,6 ± 1,66

139

Comarques Gironines

55,4 ± 1,50

46,2 ± 1,26

8,3 ± 0,23

13,8 ± 0,87

2,1 ± 0,05

1,7 ± 0,05

0,3 ± 0,01

7,5 ± 0,69

426

Alt Pirineu i Aran

33,0 ± 3,66

25,9 ± 2,85

6,2 ± 0,72

20,7 ± 2,72

1,1 ± 0,07

0,9 ± 0,05

0,2 ± 0,01

7,0 ± 3,03

87

Àmbit de Ponent

30,6 ± 2,28

24,3 ± 1,87

5,6 ± 0,38

18,5 ± 3,12

1,1 ± 0,06

0,9 ± 0,05

0,2 ± 0,01

8,5 ± 2,24

69

Camp de Tarragona

39,0 ± 3,61

30,6 ± 2,82

7,3 ± 0,73

7,0 ± 2,15

1,9 ± 0,22

1,5 ± 0,19

0,3 ± 0,03

2,3 ± 1,01

54

Terres de l'Ebre

42,0 ± 3,81

34,6 ± 3,20

6,7 ± 0,58

27,9 ± 8,15

1,5 ± 0,18

1,2 ± 0,15

0,2 ± 0,03

22,7 ± 9,35

16

Demarcacions

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Barcelona

58,7 ± 2,06

47,7 ± 1,71

9,8 ± 0,33

25,1 ± 1,28

2,2 ± 0,08

1,8 ± 0,07

0,4 ± 0,01

17,6 ± 1,16

306

Girona

55,2 ± 1,46

45,9 ± 1,22

8,4 ± 0,23

13,9 ± 0,85

2,1 ± 0,05

1,7 ± 0,04

0,3 ± 0,01

7,5 ± 0,68

441

Lleida

31,8 ± 2,17

25,2 ± 1,70

5,8 ± 0,41

20,1 ± 1,98

1,1 ± 0,05

0,9 ± 0,04

0,2 ± 0,01

7,7 ± 1,87

168

Tarragona

39,6 ± 2,98

31,3 ± 2,34

7,2 ± 0,61

11,2 ± 2,53

1,8 ± 0,19

1,5 ± 0,16

0,3 ± 0,03

5,2 ± 2,29

70

Existències i superfície

Taula 46.     Existències i superfície. Les existències s’han determinat a partir de totes les estacions on és present l’espècie. Per a cada àmbit es donen les existències acumulades en nombre de peus, en volum amb escorça, en biomassa aèria total i en carboni aeri total.   De la mateixa manera es donen les existències incorporades com a producció anual del volum amb escorça, com a producció llenyosa aèria total i com a carboni incorporat a la fracció llenyosa aèria. La superfície corresponent a cada àmbit (darrera columna) s’ha determinat a partir del nombre d’estacions on l’espècie és dominant.

 

 

Existències acumulades en milers

Existències incorporades en milers

 

 

Nombre de peus

m³

tones

tones de carboni

m³/any

tones/any

tones de carboni/any

Superfície

(ha)

Catalunya

373.116

9.136,3

11.447,0

5.469,9

321,9

376,2

179,3

184.654

Àmbit Metropolità

70.036

2.319,5

2.856,9

1.363,6

96,9

109,5

52,1

29.905

Comarques Centrals

51.639

1.257,8

1.532,6

733,2

29,1

39,9

19,3

24.273

Comarques Gironines

156.584

3.843,3

4.826,5

2.307,2

140,9

163,1

77,7

68.228

Alt Pirineu i Aran

36.403

593,9

789,1

377,6

15,7

17,8

8,5

20.666

Àmbit de Ponent

25.006

453,7

553,4

264,0

17,2

19,5

9,3

25.233

Camp de Tarragona

28.120

528,5

656,6

313,1

19,2

21,5

10,2

13.364

Terres de l'Ebre

5.328

139,6

231,8

111,2

2,9

4,8

2,3

2.985

Demarcacions

 

 

 

 

 

 

 

 

Barcelona

112.923

3.359,6

4.101,6

1.958,8

121,7

143,6

68,6

49.032

Girona

160.510

3.962,2

4.963,8

2.373,0

145,2

168,9

80,5

70.569

Lleida

66.235

1.146,4

1.493,2

713,8

32,9

37,3

17,8

48.704

Tarragona

33.447

668,1

888,4

424,3

22,0

26,3

12,5

16.348

Regeneració

Taula 47.     Regeneració. La primera part de la taula mostra la regeneració d’espècies, presents al vol, quan Quercus ilex és dominant; n reg. és el nombre d’estacions on hi ha regeneració de cada espècie i n total el nombre total d’estacions on s’ha mesurat la regeneració. La segona part de la taula mostra la regeneració d’alzina (quan és present al vol) sota un vol dominant d'altres espècies; n reg. és el nombre d'estacions on Quercus ilex regenera i n total el nombre total d’estacions on s’ha mesurat la regeneració d’alzina. Els valors es donen en nombre de peus per hectàrea. La darrera columna (Reg) és el percentatge d'estacions on regenera cada espècie.

                                                                                                                                                                                               

Regeneració sota Quercus ilex de:

Mínim

Màxim

Mitjana

E.E.

n reg.

n total

Reg

Acer campestre

0

1.812

610

217

7

10

70,0

Acer monspessulanum

0

2.928

476

236

6

13

46,2

Acer opalus

0

1.590

370

299

2

5

40,0

Arbutus unedo

0

4.525

160

121

2

51

3,9

Castanea sativa

0

3.553

1.092

482

5

12

41,7

Fraxinus excelsior

0

1.304

503

212

4

6

66,7

Ilex aquifolium

0

10.017

2.563

1.167

7

10

70,0

Phyllirea media

0

0

0

0

0

11

0

Prunus avium

0

4.555

1.470

894

3

6

50,0

Quercus ilex

0

586.635

20.638

2.236

301

304

99,0

Quercus petraea

0

3.831

1.602

496

6

7

85,7

Roures

0

37.601

3.644

588

104

152

68,4

Quercus suber

0

45.174

4.157

2.757

6

19

31,6

Sorbus aria

0

1.335

590

293

3

5

60,0

Ulmus minor

0

1.751

749

298

4

6

66,7

Juniperus communis

0

0

0

0

0

8

0

Juniperus oxycedrus

0

0

0

0

0

8

0

Juniperus phoenicea

0

5.141

1.206

841

2

7

28,6

Pinus halepensis

0

467

26

18

3

33

9,1

Pinus nigra

0

0

0

0

0

14

0

Pinus pinea

0

462

27

27

1

17

5,9

Pinus sylvestris

0

10.266

469

305

9

34

26,5

Regeneració de Quercus ilex sota:

Mínim

Màxim

Mitjana

E.E.

n reg.

n total

Reg

 

Castanea sativa

449

24.221

7.185

3.031

10

10

100

 

Fagus sylvatica

77

3.733

1.421

593

7

7

100

 

Quercus petraea

78

29.550

8.965

4.292

8

8

100

 

Roures

0

44.498

6.789

1.109

65

72

90,3

 

Quercus suber

0

78.430

5.107

1.202

54

75

72,0

 

Pinus halepensis

0

96.883

6.977

672

254

269

94,4

 

Pinus nigra

0

65.429

5.565

630

182

193

94,3

 

Pinus pinaster

0

31.554

5.301

1.414

22

23

95,7

 

Pinus pinea

0

55.213

8.232

1.293

56

58

96,6

 

Pinus sylvestris

0

62.986

6.468

803

152

157

96,8

 

Tarifes de cubicació

Taula 48.     Tarifes de cubicació pel volum amb escorça (dm3). La primera part de la taula és una tarifa de doble entrada: classe diamètrica i intervals d'altura, que permet una major precisió en la cubicació de les masses arbrades. La segona part de la taula, darrera fila, és una tarifa d’una sola entrada; classe diamètrica per a qualsevol altura. Si la mida de la mostra és inferior a 5, no es donen els valors.

 

 

 

Classe diamètrica (cm)

Altura (m)

5-10

10-15

15-20

20-25

25-30

30-35

35-40

40-45

45-50

³50

2-4

M

6

18

37

—

—

—

—

—

—

—

 

D.T.

3

5

8

—

—

—

—

—

—

—

4-6

M

10

26

49

89

125

—

—

—

—

—

 

D.T.

4

7

11

21

30

—

—

—

—

—

6-8

M

16

35

66

111

166

—

—

—

—

—

 

D.T.

5

9

13

21

31

—

—

—

—

—

8-10

M

22

48

88

145

199

322

—

—

—

—

 

D.T.

6

12

20

29

35

76

—

—

—

—

10-12

M

29

60

109

165

259

385

—

—

—

—

 

D.T.

6

14

20

32

42

61

—

—

—

—

12-14

M

—

84

132

208

272

—

—

—

—

—

 

D.T.

—

13

20

33

58

—

—

—

—

—

14-16

M

—

—

149

253

323

—

—

—

—

—

 

D.T.

—

—

23

53

28

—

—

—

—

—

Qualsevol

M

11

34

76

149

215

387

556

—

—

—

altura

D.T.

6

14

28

49

62

124

227

—

—

—

 

Taula 49.     Tarifa de cubicació per l’increment anual del volum amb escorça (dm3/any). La primera part de la taula és una tarifa de doble entrada: classe diamètrica i intervals d'altura, que permet una major precisió en la cubicació de les masses arbrades. La segona part de la taula, darrera fila, és una tarifa d’una sola entrada: classe diamètrica per a qualsevol altura. Si la mida de la mostra és inferior a 5, no es donen els valors.

 

 

 

Classe diamètrica (cm)

Altura (m)

5-10

10-15

15-20

20-25

25-30

30-35

35-40

40-45

45-50

³50

2-4

M

0,35

—

—

—

—

—

—

—

—

—

 

D.T.

0,17

—

—

—

—

—

—

—

—

—

4-6

M

0,63

1,02

1,41

—

—

—

—

—

—

—

 

D.T.

0,37

0,54

0,79

—

—

—

—

—

—

—

6-8

M

0,85

1,52

1,88

2,76

—

—

—

—

—

—

 

D.T.

0,42

0,82

0,85

1,93

—

—

—

—

—

—

8-10

M

0,78

1,53

2,49

4,44

4,80

—

—

—

—

—

 

D.T.

0,40

0,55

1,22

2,02

2,83

—

—

—

—

—

10-12

M

—

1,82

3,31

4,29

5,25

—

—

—

—

—

 

D.T.

—

0,46

3,07

2,30

2,30

—

—

—

—

—

12-14

M

—

—

3,79

4,39

—

—

—

—

—

—

 

D.T.

—

—

2,05

1,87

—

—

—

—

—

—

Qualsevol

M

0,70

1,39

2,23

3,99

4,55

—

—

—

—

—

altura

D.T.

0,40

0,72

1,48

2,12

2,26

—

—

—

—

—

 

Taula 50.     Tarifes de cubicació pel volum de fusta (dm3). La primera part de la taula és una tarifa de doble entrada: classe diamètrica i intervals d'altura, que permet una major precisió en la cubicació de les masses arbrades. La segona part de la taula, darrera fila, és una tarifa d’una sola entrada; classe diamètrica per a qualsevol altura. Si la mida de la mostra és inferior a 5, no es donen els valors.

 

 

 

Classe diamètrica (cm)

Altura (m)

5-10

10-15

15-20

20-25

25-30

30-35

35-40

40-45

45-50

³50

2-4

M

5

14

30

—

—

—

—

—

—

—

 

D.T.

2

4

7

—

—

—

—

—

—

—

4-6

M

8

20

40

74

104

—

—

—

—

—

 

D.T.

3

6

9

21

26

—

—

—

—

—

6-8

M

13

29

54

90

138

—

—

—

—

—

 

D.T.

5

8

11

18

29

—

—

—

—

—

8-10

M

18

39

72

120

167

278

—

—

—

—

 

D.T.

5

10

16

25

31

63

—

—

—

—

10-12

M

24

50

91

138

218

324

—

—

—

—

 

D.T.

5

12

17

27

34

46

—

—

—

—

12-14

M

—

72

112

175

217

—

—

—

—

—

 

D.T.

—

12

19

31

33

—

—

—

—

—

14-16

M

—

—

124

219

269

—

—

—

—

—

 

D.T.

—

—

22

54

30

—

—

—

—

—

Qualsevol

M

9

28

62

124

179

327

471

—

—

—

altura

D.T.

5

12

24

43

51

103

176

—

—

—

Equacions al·lomètriques

Taula 51.            Equacions al·lomètriques. Per a cada parell de variables, independent (x) i dependent (y), es donen els paràmetres estimats a i b de l’equació al·lomètrica (y=a·xb). La taula inclou els valors mínim i màxim de la variable independent amb la qual s’ha dut a terme l’ajust, el coeficient de determinació (r2), l’error estàndard del valor estimat (EES) i la mida de la mostra (n). dn és el diàmetre normal de l’arbre, dn* és el diàmetre normal de l’arbre sense escorça i db és el diàmetre a la base de la branca.

 

Variable

 

 

 

 

 

 

 

Independent

Dependent

Mínim

Màxim

a

b

r2

EES

n

dn (cm)

Altura (m)

5,0

55,0

1,8063

0,5179

0,3888

0,2749

19.895

dn (cm)

Gruix d'escorça (mm)

5,0

41,0

0,5622

0,9627

0,4687

0,4080

6.298

dn* (cm)

Gruix d'escorça (mm)

5,0

41,0

0,8436

0,8345

0,3632

0,4467

6.298

dn (cm)

Diàmetre de capçada (m)

5,0

41,0

0,4917

0,7098

0,5414

0,2608

6.474

db (mm)

Pes sec de la branca amb fulles (g)

2,4

126,6

0,2488

2,3940

0,9213

0,3901

2.479

db (mm)

Pes sec de les fulles (g)

2,4

126,6

0,3474

1,8704

0,7427

0,6138

2.479

dn (cm)

Biomassa de branques amb fulles (kg)

5,0

41,0

0,1506

1,9202

0,6018

0,6631

2.006

dn (cm)

Biomassa de fulles (kg)

5,0

41,0

0,0860

1,4994

0,5458

0,5807

2.006

Indicadors dendromètrics

Taula 52.     Indicadors dendromètrics. Per a cada variable es dóna, d'acord amb la classe diamètrica, la mitjana (M) dels valors mesurats al camp i, a sota, la desviació típica de la mostra (D.T.). Si la mida de la mostra és inferior a 5, no es donen aquests valors.

                                                                                                                                                

Classe

 

Altura

Diàmetre de capçada

Gruix d'escorça

Creixement (mm/any)

Edat

diamètrica (cm)

(m)

(m)

(mm)

corrent

mitjà

(anys)

5 - 10

M

5,07

2,05

3,94

0,97

—

—

 

D.T.

1,52

0,61

1,86

0,51

—

—

10 - 15

M

6,55

2,84

6,26

1,02

—

—

 

D.T.

1,83

0,73

2,33

0,51

—

—

15 - 20

M

7,84

3,62

8,22

1,10

—

—

 

D.T.

2,11

0,85

2,56

0,55

—

—

20 - 25

M

9,02

4,53

10,08

1,16

—

—

 

D.T.

2,45

1,00

3,03

0,57

—

—

25 - 30

M

9,99

5,33

11,67

1,35

—

—

 

D.T.

2,51

1,17

3,70

0,64

—

—

30 - 35

M

11,42

6,50

12,95

1,51

—

—

 

D.T.

2,87

1,32

4,15

1,08

—

—

35 - 40

M

11,55

7,26

15,40

1,34

—

—

 

D.T.

3,27

0,69

7,57

0,65

—

—

40 - 45

M

14,15

—

—

—

—

—

 

D.T.

2,94

—

—

—

—

—

45 - 50

M

—

—

—

—

—

—

 

D.T.

—

—

—

—

—

—

³ 50

M

—

—

—

—

—

—

 

D.T.

—

—

—

—

—

—

 

Taula 53.     Concentració de nutrients, densitats de fusta i d’escorça i massa específica foliar. Per a cada variable i per a les quatre fraccions aèries es dóna el valor mitjà i la desviació típica. Si la mida de la mostra és inferior a 5, no es donen aquests valors.

 

 

 

Concentració de l'element (g/100 g)

Densitat

MEF

Fracció

 

Carboni

Nitrogen

Fòsfor

Sofre

Calci

Magnesi

Potassi

(g/cm3)

(mg/cm2)

Fusta

M

47,5302

0,1839

0,0265

0,0311

0,4343

0,0434

0,2187

0,90

—

 

D.T.

1,3913

0,0547

0,0228

0,0357

0,2283

0,0354

0,0655

0,07

—

Escorça

M

46,7595

0,6119

0,0242

0,0592

4,3450

0,1115

0,2105

0,72

—

 

D.T.

2,6694

0,1329

0,0057

0,0367

1,2308

0,0440

0,0852

0,15

—

Fulles

M

50,2621

1,4607

0,0851

0,1195

0,8861

0,1442

0,5867

—

17,03

 

D.T.

1,1439

0,2695

0,0239

0,0214

0,2697

0,0516

0,1426

—

4,40

Branques

M

48,1660

0,6071

0,0625

0,0584

1,3088

0,0923

0,3779

—

—

 

D.T.

1,7977

0,1393

0,0341

0,0233

0,6280

0,0359

0,1007

—

—