“Entens el perquè de la teva investigació si ets capaç d’explicar-li a un nen”
(Verónica Couto Antelo Thu, 30 Mar 2017 11:13:46 +0000)

La Corina Basnou és doctora en Biologia i des de 2005 treballa al CREAF com a investigadora postdoctoral. Actualment indaga en l’estudi dels serveis ecosistèmics i de la biodiversitat.

La investigadora del CREAF Corina Basnou durant el seu doctorat a Transilvània. Autora: Corina Basnou.

La investigadora del CREAF Corina Basnou durant el seu doctorat a Transilvània. Autora: Corina Basnou.

Explica’ns una mica la teva carrera professional, com vas arribar aquí al CREAF?

Vaig estudiar Biologia a Romania, el meu país natal, i al tercer curs gràcies a una beca vaig poder venir a la Universitat d’Alacant. Corria l’any 1996 i era el moment on moltes universitats romaneses començaven a obrir-se al món. Va ser tota una experiència i encara conservo els bons amics que vaig fer allà.

I un cop tastat el Mediterrani…

Bé, inicialment tenia clar que volia tornar a moure’m. Veure noves formes d’estudi, d’investigació d’altres països. No tenia clar que hagués de ser a Espanya. Però finalment va ser així i vaig venir al CREAF en una estada del doctorat. Vaig estar-m’hi tres mesos i van haver-hi posteriors estades.

Què feies durant aquestes estades?

Aquesta primera etapa al CREAF la vaig fer per aprofundir en temes de SIG amb en Joan Pino. El meu doctorat se centrava en els prats d’alta muntanya romanesos, en un racó màgic de Transilvània, i creia que tenia molt potencial que pogués saber més sobre la informació geogràfica i l’ecologia del paisatge i com aplicar-la als meus estudis.

Amb això vas seguir quan vas tornar al CREAF per fer el teu postdoctorat?

No, vaig fer un canvi d’àmbit i em vaig dedicar a les espècies invasores. De fet té relació, perquè moltes invasions són de plantes. En paral·lel feia coses amb en Joan sobre canvis de paisatge i les seves repercussions sobre el verd urbà i periurbà  i al final vaig seguir per aquesta via. Ara mateix segueixo en temes de reverdiment de les ciutats, serveis ecosistèmics i solucions basades en la natura. També intento saber més sobre ciència ciutadana. Al final en biologia tot va lligat, fixa’t que fa uns dies vaig rebre un article per revisar que parlava dels prats i la seva conservació mitjançant una gestió tradicional (agricultura i ramaderia). Com de formació sóc botànica, parlar de prats i de la seva composició florística és tornar als orígens.

Corina Basnou prenent mostres als prats de Transilvània, durant el seu doctorat. Autora: Corina Basnou.

Corina Basnou prenent mostres als prats de Transilvània, durant el seu doctorat. Autora: Corina Basnou.

Conservar l’agricultura i la ramaderia? Què s’està fent?

Comencem a ser conscients que cal sentir unes arrels amb la terra, sentir-la i conservar-la. En una conferència no fa molt escoltava com un gestor romanès obria a debat quines solucions relacionades amb la natura (nature-based solutions) podien utilitzar per conservar les àrees verdes. A Romania estan creixent molt les ciutats i s’estan menjant el camp que les envolta, com va passar aquí a Espanya anys enrere. No se n’adonen que les solucions basades en la natura comencen amb la conservació d’aquesta pròpia terra que estan perdent. I això passa en moltes parts del món.

A què et refereixes?

Amb l’estudi dels serveis ecosistèmics et trobes un fenomen curiós que passa arreu del món, sobre tot en zones urbanes: l’oferta que ens dóna la natura a vegades és menor que la demanda que en fa la societat, per culpa de no haver-la preservat abans.  Tindrem millors serveis ecosistèmics si comencem per conservar els propis ecosistemes. A més, no podem parlar només de serveis, hem de tenir en compte la biodiversitat i els processos, que són la base.

L’oferta que ens dóna la natura a vegades és menor que la demanda que en fa la societat, per culpa de no haver-la preservat abans.

Suposo que a vegades es desconeix tot això, no?

Moltes vegades, sí. Jo reivindico l’ensenyament i divulgació de la ciència als nens des de ben petits. Aquí a l’Escoleta de la UAB faig classes voluntàriament sobre cartografia, plantes remeieres, boscos, serveis ecosistèmics, etc. És increïble la capacitat que tenen els nens de retenir els conceptes si els saps transmetre bé. I la ciència que aprenguin avui passarà el dia de demà als seus fills. A més, entens el perquè de la teva investigació quan te n’adones que ets capaç d’explicar-li a un nen.

Prats de Transilvània (Romania). Autora: Corina Basnou.

Prats de Transilvània (Romania). Autora: Corina Basnou.

I també el retorn a la societat

Doncs sí, jo considero que no es valora suficient el retorn de la nostra investigació a la societat. Hauria de ser tant important saber transmetre la teva ciència, ser una persona capaç d’establir bones xarxes de contactes i projectes, com publicar en una revista de prestigi. Però a vegades els científics només es preocupen pel factor d’impacte.

Alguns grups de recerca sancionen que una dona faci menys publicacions durant els primers anys de la maternitat

En el cas de les investigadores, també hi ha preocupacions afegides que els investigadors no tenen?

A vegades, sí. És difícil que els projectes tinguin en compte la conciliació familiar i, fins i tot, alguns grups de recerca sancionen que una dona faci menys publicacions durant els primers anys de la maternitat. És absurd pensar que ser mare compromet les facultats d’una dona en la seva carrera científica. Moltes investigadores excel·lents decideixen ser mares de fills i, encara que poden canviar el ritme, no perden l’expertesa. De fet, alguns països com Austràlia o EUA financen que en conferències, jornades o esdeveniments diversos les dones puguin emportar-se els seus fills petits i algú que se n’encarregui.


“Observar la Terra és com prendre-li el pols a un malalt”
(Albert Naya i Díaz Mon, 24 Oct 2016 10:04:54 +0000)

La Ivette Serral és llicenciada en Ciències Ambientals per la UAB i des del 2002 treballa al CREAF com a tècnica en Teledetecció i SIG. Actualment forma part del grup de recerca GRUMETS, i participa en els projectes ConnectinGEO i Ecopotential. La diversitat de tasques de la seva feina estimula el seu dia a dia, tot i que també dificulta poder aprofundir més en l’anàlisi de les dades i els resultats.

La investigadora del CREAF Ivette Serral a Costa Rica. Autora: Ivette Serral

La investigadora del CREAF Ivette Serral a Mèxic. Autora: Ivette Serral

En què consisteix l’Observació de la Terra i els SIG?

L’Observació de la Terra (OT) és aquell conjunt de dades encara sense tractar obtingudes a través dels satèl·lits o sensors directament sobre el terreny. I els Sistemes d’Informació Geogràfica (SIG) i Teledetecció són mètodes i eines que permeten tractar les dades i obtenir-ne resultats fiables.

Com animaries la gent a dedicar-se en aquest camp?

Aquest món té una part misteriosa, oculta. Veus coses de la Terra que no són evidents, que normalment no són visibles. En una imatge de satèl·lit hi ha molta més informació que la que es veu a simple vista, has d’extreure aquesta informació. I la manera com ho fas per arribar a la veritat que hi ha dins la imatge per mi té una certa màgia i misteri. Per altra banda també m’agrada perquè tracta sobre el territori en el que vivim, sobre la vegetació, sobre la geologia… A les persones que ens agrada el contacte amb l’entorn ens permet gaudir d’això.

La manera que té la Terra de parlar-nos és a través d’aquests senyals que recollim.

És una branca amb més presència masculina?

Ho semblaria, però per exemple al nostre grup som més o menys tants homes com dones.  Potser en la part informàtica sí que hi trobes més homes, però quan es tracta de treballar aplicant la informació per al món forestal o de la biodiversitat hi ha tants homes com dones, o fins i tot més dones.

Pot ser que els investigadors més reconeguts siguin sovint homes? A què creus que es deu?

Sí, crec que en la societat que vivim encara no hi ha una igualtat real en el camp de la conciliació familiar i professional i, en molts casos, acostumen a ser les dones les que sacrifiquen la vida professional per ocupar-se de la vida familiar. A la inversa rarament es dóna.

Consideres que has tingut més dificultats a la teva carrera professional pel fet de ser dona?

Personalment, no he percebut mai cap discriminació laboral pel fet de ser dona i crec que sempre se m’ha tractat i valorat amb total justícia i objectivitat, tant pels meus superiors com pels meus companys. En aquest sentit, em sento afortunada.

La Ivette al seu despatx del CREAF. Autor: CREAF

La Ivette al seu despatx del CREAF. Autor: CREAF

Quin camí has seguit fins a treballar al CREAF?

Les pràctiques de la carrera les vaig fer al CREAF, amb en Josep Maria Espelta. Gràcies a que durant la carrera les meves assignatures preferides havien estat les de SIG i Teledetecció, vaig poder seguir aquí després quan ell buscava algú que sabés corregir fotografies aèries per a un estudi de canvis d’usos del sòl. Més endavant he treballat amb altres projectes amb l’Arnald Marcer, en Xavier Pons i ara amb en Joan Masó.

I com defineixes la teva feina al CREAF?

Sóc tècnica en SIG i Teledetecció, i la meva feina és diferent cada dia. Per una banda hi ha la redacció de documents per als projectes europeus i, per l’altra, hem de realitzar allò que havíem posat que faríem en aquests documents, hem d’obtenir uns resultats. També em dedico a buscar nous projectes de cara al futur, i sóc la tester del MiraMon, un programari que permet la visualització, edició i anàlisi de mapes, fotos i models digitals del terreny. En provo les noves versions.

Aquest món té una part misteriosa, oculta. Veus coses de la Terra que no són evidents, que normalment no són visibles.

Què és el que més t’agrada de la teva feina?

El que més m’agrada és que és molt variada, faig moltes coses diferents. I el pitjor segurament també sigui això. Haver de fer moltes tasques diferents no permet que em pugui centrar en cap en concret. Sempre hem d’estar apagant focs, ara aquí i ara allà. A mi m’agradaria dedicar molt més temps al treball d’anàlisi de dades.

Per què els SIG i la Teledetecció són importants per a la societat?

Observar la Terra és un valor segur que necessitem els humans, és com prendre-li el pols a un malalt. La manera que té la Terra de parlar-nos és a través d’aquests senyals que recollim. L’OT et permet tenir una visió bastant real i sobretot continuada de l’estat de la Terra, que alhora ha de servir als polítics per a prendre les decisions adequades.

La Ivette Serral treballant un dels mapes sobre sequera. Autor: CREAF

La Ivette Serral treballant amb una imatge sobre sequera a la Península Ibèrica. Autor: CREAF

Com ha evolucionat des que t’hi dediques?

El canvi més important ha estat l’aparició de plataformes com Google Maps i altres. Això és bo perquè fa que la informació geogràfica s’acosti molt a la gent. Però potser també ha fet que s’hagi banalitzat. Ara algú es pot preguntar per què hem de destinar diners a sistemes d’informació més complexos, com el MiraMon si ja existeix Google Maps.

En la societat que vivim encara no hi ha una igualtat real en el camp de la conciliació familiar i professional.

I com es pot solucionar aquest problema?

Els mitjans haurien de poder utilitzar més aquesta informació que nosaltres generem, perquè la tenen perfectament a l’abast. Per exemple, els meteoròlegs de TV3 han ajudat bastant en aquest sentit. Molt sovint ensenyen imatges de satèl·lit: quan hi ha hagut un incendi, t’expliquen una mica quin satèl·lit és i quines característiques té.

Finalment, com veus la vida d’algú que es dedica com tu a la recerca?

Crec que en general tots hem d’estar buscant contínuament finançament, portem molts projectes alhora, i moltes vegades no donem l’abast. Però si tinguéssim un sol projecte al que dedicar-nos íntegrament tindríem més temps per a tot i en gaudiríem més. Penso que el que tens entre mans en un moment determinat es mereix tot el teu temps i dedicació. La Ciència avui en dia crec que és així a tot arreu, és una sensació bastant generalitzada a tota Europa pel que he pogut anar parlant amb altres centres. Falta finançament de base, diners que s’inverteixin sense un projecte concret, només investigar per investigar.


Oberta la preinscripció al Màster Oficial en Teledetecció i SIG
(CREAF Tue, 26 Jul 2016 12:55:58 +0000)

El període de preinscripció està obert fins el 28 de setembre de 2016. El Màster Oficial en Teledetecció i SIG està organitzat pel CREAF i la UAB, i hi col·labora el grup de recerca GRUMETS, el Departament de Geografia de la UAB, l’Escola Universitària de Turisme i Direcció Hotelera, i MiraMon.

Cràter Aorounga, Txad. Imatge Sentinel-2A. ID: T34QCG Data: 2015-12-03

Cràter Aorounga, Txad. Imatge Sentinel-2A. ID: T34QCG Data: 2015-12-03

CENTRE DOCENT:

CREAF. Facultat de Biociències

PRESENTACIÓ:

Les tècniques de Teledetecció i els Sistemes d’Informació Geogràfica (SIG o GIS) són imprescindibles per estudiar la Terra i gestionar els seus recursos. Estan considerades entre les més actives a nivell mundial tant en el context acadèmic com empresarial en camps tant diversos com:

  • Els instruments: satèl·lits, drons, sistemes GPS
  • La informació geogràfica: Instituts Cartogràfics, Bing i Google Maps, Open Street Maps, etc.
  • La catalogació de dades i metadades en infraestructures de dades espacials
  • El software, com el programa gratuït MiraMon i altre programari lliure

En aquest context hi ha, doncs, necessitat de professionals amb formació específica en aquestes disciplines, que coneguin tant els fonaments com les darreres tendències, com ara l’estandardització impulsada per l’Open Geospatial Consortium (OGC).

L’objectiu del màster oficial en Teledetecció i Sistemes d’Informació Geogràfica, que té una orientació científico-tècnica, és proporcionar la formació en tècniques d’observació de la Terra, i la generació i anàlisi d’informació per a l’estudi del territori i la gestió dels seus recursos a través de SIG.

DIRIGIT A:

Llicenciats, graduats i diplomats interessats en els fonaments i les aplicacions de la teledetecció i /o els SIG com: Geògrafs, Biòlegs, Ambientòlegs, Geòlegs, Geodestes, Topògrafs, Enginyers Agrònoms o d’altres disciplines relacionades amb la gestió ambiental i territorial, Físics, Matemàtics, Estadístics, Informàtics i Enginyers de Telecomunicacions.

CALENDARI:

Del 28 de setembre de 2016, al 3 de juny de 2017. Horari de tardes

NOMBRE DE CRÈDITS:

60 Crèdits ECTS, repartits en 7 mòduls (5 obligatoris i 2 optatius a escollir)

PLACES:

20 places per a estudiants de nou accés + 7 places per a alumnat de retitulació (aquells que havien fet el màster quan era títol propi i ara el volen oficialitzar).

PREU:

El preu total del màster és de 5.700€ (95 €/crèdit)

WEB DEL MÀSTER:

http://www.creaf.uab.es/master/

Descarrega el DÍPTIC i el PÒSTER informatius del màster.


La OGC obre el període per revisar dos candidats a estàndard nascuts del projecte GeoViQua
(CREAF Thu, 04 Feb 2016 08:56:46 +0000)

Un cop revisats els dos estàndards es podran publicar definitivament com a estàndards oberts de la Open Geospatial Consortium.
Els estàndards proposen recollir els comentaris dels usuaris sobre mapes digitals i establir així un canal de comunicació entre els proveïdors i els usuaris finals.

Un pas més cap a la interoperabilitat i la qualitat de la geoinformació. Font:Depositphotos

Un pas més cap a la interoperabilitat i la qualitat de la geoinformació. Font:Depositphotos

La OGC (Open Geospatial Consortium) obre un període perquè les persones interessades puguin revisar els documents on es defineixen dos candidats a estàndards. Joan Masó, investigador del CREAF és el primer editor. Aquests estàndards neixen de la feina realitzada durant el projecte GeoViQua que també va coordinar el CREAF entre el 2007 i el 2013. La documentació es troba online i estarà oberta a suggeriments fins el proper 17 de febrer.

Aquests estàndards, proposen recollir els comentaris i les opinions del usuaris en un format específic. Els comentaris sobre les dades són un tipus de metadada (entesa com informació addicional que ajuda a interpretar les dades) més, i els consumidors de la informació geoespacial en són els principals autors.

Els proveïdors recopilaran els requisits dels consumidors i descobriran nous mercats pels seus mapes digitals gràcies a la informació que els usuaris generin.

Amb aquesta millora s’obrirà un canal de comunicació entre els proveïdors i els usuaris finals, i s’ajudarà a millorar els productes de manera més ràpida, en resposta a necessitats reals. De fet, complementen les metadades existents produïdes pel creador, l’editor o el conservador dels conjunts de dades, així com altres registres creats durant el procés de producció.

El primer és un model conceptual dels usuaris de recursos geoespacials (OGC Geospatial User Feedback Conceptual Model o “GUF Model”) per implementar un espai on els usuaris puguin valorar o fer comentaris sobre el producte. El Model GUF conservarà elements de la norma de metadades ISO 19115-1 (recentment actualitzada), però serà prou flexible com per facilitar la interoperabilitat amb futures normatives i perquè sigui fàcil d’implementar en diferents interfícies d’usuari.

El segon és complementari al primer i estableix la codificació XML dels comentaris i valoracions (OGC Geospatial User Feedback XML encoding). Tot i que actualment es proposa l’ús d’una codificació XML, es consideraran alternatives futures com el JSON-LD.

Les metadades generades amb aquests comentaris dels usuaris tenen un caire més informal que les actuals i permeten emmagatzemar tot tipus de feedback, des d’observacions en text lliure, amb puntuacions (estrelles), informació addicional sobre la història de les dades o qualsevol esdeveniment significatiu que pugui ser important a l’hora d’interpretar els mapes adequadament.


ECOPOTENTIAL millorarà el futur dels serveis ecosistèmics a través de l’observació de la Terra
(Anna Ramon Revilla Fri, 30 Oct 2015 13:34:21 +0000)

Aquesta iniciativa d’investigació, finançada amb el programa Horitzó 2020, compta amb la participació de 47 socis, un d’ells el CREAF, i 15 milions de pressupost.

Imatge del projecte Ecopotential

Imatge del projecte Ecopotential

Els ecosistemes terrestres i marins proporcionen béns i serveis essencials per a les societats humanes. En les últimes dècades, però, la pressió antròpica s’ha convertit en una greu amenaça per a la integritat dels ecosistemes, les funcions i els processos. Per aquest motiu, es necessiten amb urgència polítiques basades en el coneixement més actual en conservació, gestió i restauració del medi natural que millorin i defensin aquests beneficis davant les creixents pressions. El projecte Ecopotential persegueix proposar enfocaments i solucions tecnològiques que millorin els beneficis dels ecosistemes.

Les propostes i solucions es basaran en observacions de la terra i mesuraments de camp, anàlisi de dades i modelització.

Ecopotential centrarà les seves activitats i accions pilot en un conjunt específic d’àrees protegides reconegudes internacionalment a Europa, que inclouen ecosistemes de muntanya, zones àrides i semiàrides, zones costaneres i ecosistemes marins. Ecopotential és un projecte finançat pel programa Horitzó 2020, que compta amb un pressupost de 15 milions d’euros, i un desenvolupament previst de 48 mesos de durada.

El CREAF coordina el paquet de treball on més de 20 institucions treballen conjuntament per a la recollida de dades d’observació remota de la terra (fotografia òptica, imatges mulitespectrales, radar, etc) i producció de nova informació derivada d’aquesta a partir d’algoritmes (p .ej. mapes de cobertes del sòl, índex d’àrea foliar, etc).

Aquestes dades serviran a ecòlegs i modelitzadors per quantificar els serveis ecosistèmics que les diferents àrees protegides dins el projecte proporcionen. El CREAF també personalitzarà el SIG MiraMon per facilitar l’accés i el treball amb les dades que resultin del treball generat. A més el SIG MiraMon permetrà accedir al laboratori virtual que es crearà durant el projecte.

L'objectiu d'aquest laboratori és el de simplificar l'ús de dades ambientals als científics, els responsables polítics i els ciutadans.

En Ecopotential totes les dades, resultats dels models i coneixements adquirits, estaran disponibles en plataformes obertes, coherents amb els principis d’intercanvi de dades del Sistema Mundial d’Observació de la Terra (GEOSS) i totalment interoperables amb la Infraestructura Comuna de GEOSS (GCI ).

En aquest projecte, que va començar a l’abril, participen un total de 47 socis, entre els quals s’inclouen centres de recerca, universitats i diferents organitzacions governamentals d’àmbit mundial (entre elles les Nacions Unides i la UNESCO), incloent representació d’Austràlia, Israel , Sud-àfrica així com diferents països del territori Europeu.

Twitter del projecte:  @ECOPOTENTIALprj

Web del projecte:  http://www.ecopotential-project.eu/ 


El Sentinel 2 immortalitza cotxes i avions tricolors des de l’espai
(Joan Masó Mon, 19 Oct 2015 09:57:59 +0000)

El nou satèl·lit té una resolució de 10 metres i és capaç de captar elements que mai s’havien vist des de l’espai amb satèl·lits del mateix tipus. En elements que es mouen, la informació dels tres píxels que conformen les imatges de color es veu separada i aquests objectes salten a la vista encara que siguin més petits que un sol píxel. Aquesta nova característica podria permetre obrir noves vies de recerca en el camp de la mobilitat o del transport per carretera.

Quan intentes aprendre´t de memòria la nova flota Sentinel de l’Agencia Espacial Europea (ESA), t’expliquen que el Sentinel 2 és com el Landsat (i que el Sentinel 3 és com l’Envisat, el Sentinel 4 com el Meteosat i el Sentinel 5 com el Modis). El Sentinel 2 es va llançar el 23 de juny de 2015 i la veritat sigui dita, des d’aleshores els experts frisàvem per rebre les noves imatges, disponibles després del procés inicial de calibratge, enviades des de l’espai. Finalment, amb les primers fotos ja a l’ordenador, vàrem poder observar-les detingudament. De seguida ens vàrem topar amb una imatge que, de forma molt evident, mostrava tres avions, un vermell, un verd i un altre blau, sobrevolant el paisatge. Mai havíem vist res semblant en totes les imatges Landsat que havíem examinat durant dècades. Jo personalment estava molt sorprès, segurament també perquè les màquines voladores de qualsevol tipus són una de les meves passions, i vaig començar a donar voltes a aquest misteri.

Imatge general captada des del Sentinel 2

Imatge general captada des del Sentinel 2

Zoom de la imatge anterior on ja es veuen els tres avions

Zoom de la imatge anterior on ja es veuen els tres avions

La primera explicació que em va venir al cap va ser la següent: el Sentinel 2 té una resolució de 10 metres (un píxel de la imatge equival a un requadre de territori de 10×10 metres) i la sèrie Landsat té una resolució de 30 metres. Aquest canvi pot semblar petit, però marca la diferència. A la imatge, veiem les quatre esteles que dibuixa al cel un avió de quatre motors. No hi han massa avions de quatre motors; podríem assumir que es tracta d’un Airbus 380. Un A380 mesura 79,7 metres de punta a punta de les ales i per tant encaixa perfectament amb l’avió de 8 píxels que es veu a les imatges preses des de l’espai.

Zoom ampliat dels tres avions

Zoom ampliat dels tres avions

I perquè tres avions en tres colors diferents? Sembla que els tres canals de colors RGB no es capturen exactament en el mateix moment. De fet, veiem una separació d’uns 12 píxels en la direcció est-oest entre un avió i l’altre, el que serien uns 120 metres de separació a la realitat. Suposant que l’avió volava a 900 km/hora de velocitat creuer (que són 250 m/s), això significa uns 0,5 segons de separació entre el canal vermell i el verd, els 125 metres que veiem.

I ara entra la màgia de la resolució subpíxel: podríem també veure cotxes a les imatges? Està clar que un cotxe és força més petit que un píxel de 10×10 metres, i per aquest motiu, en principi, no n’hauríem de veure.

Imatge general del Sentinel 2 on es veuen carreteres

Tot i això, si algunes vegades hem sentit a mencionar la resolució subpíxel, sabrem que la intensitat d’un píxel representa una mitjana del senyal rebut des de tot el requadre de 10×10 metres. Així doncs, un píxel on hi hagués un cotxe, contindria una certa quantitat de senyal provinent d’aquest cotxe.  Això vol dir que si un cotxe es mou a 80 km/h (22 m/s), mentre es capten els canals vermell, blau i verd el mateix cotxe podria haver-se desplaçat fins a un píxel (10m). Per tant, un cotxe a 80 km/h es veurà com una seqüència d’un píxel de color blavós, un píxel verdós i un píxel vermellós

Zoom de la xarxa viària

Zoom de la xarxa viària

I això és exactament el que veiem en les imatges on hi ha carreteres!

Zoom ampliat on es veuen els píxels tricolor que dibuixen els cotxes en moviment

Zoom ampliat on es veuen els píxels tricolor que dibuixen els cotxes en moviment

Tinc la intuïció que això és més que un petit joc. Potser sigui una altra demostració de que, amb la imaginació, poden sorgir aplicacions inesperades dels nous sensors, com ara estudis de transport per carretera amb Sentinel 2! (i oblideu-vos dels avions; sento dir-ho, però això serà només una anomalia molesta).

Agrair a l’Òscar Gonzalez que ens va fer donar compte d’aquesta anomalia.


El curs “SIG aplicat a la gestió forestal” va superar les expectatives
(CREAF Fri, 04 Sep 2015 08:35:29 +0000)

El 25 i 26 de juny es va impartir el curs de “SIG aplicat a la gestió forestal” al CREAF, organitzat pel projecte MENFRI.  L’objectiu del curs era informar dels recursos de sistemes d’informació geogràfica públics i gratuïts, especialment aplicables a la tecnologia més accessible, com tauletes i mòbils.

El curs es va realitzar al CREAF.

El curs es va realitzar al CREAF.

Al curs hi van assistir propietaris i gestors forestals interessats per les noves tecnologies i va ser impartit per Jordi Vayreda i Lluís Comas del CREAF. A més, MENFRI va potenciar la participació d’alumnes magrebís tant presencialment com online, gràcies a la traducció simultània de les classes teòriques.

L’ambient va ser molt agradable, segons Enrique Doblas, investigador principal del projecte MENFRI, i les preguntes dels assistents van ser constants, especialment quan van posar els coneixements en pràctica al camp amb les eines presentades a classe.

El curs va ser el punt i final d’una setmana d’esdeveniments organitzats pel projecte MENFRI, incloent una reunió d’experts de diversos àmbits de la gestió forestal de tot el Mediterrani i una excursió per conèixer la gestió de la propietat forestal a Catalunya.

Podeu descarregar el material del curs als enllaços següents:

• Com utilitzar el GPS del mòbil o tableta amb finalitats forestals

 Aplicacions de la teledetecció en gestió i planificació forestal (Aleixandre Verger)

 Alguns exemples de l’ús de LiDAR en aplicacions forestals (Jordi Vayreda)

 Introducció a Open Foris (www.openforis.org/)
• Introducció a Open Foris Collect. Introducció de les dades de camp a Open Foris Collect
 Introducció a Open Foris Calc. Utilització d’Open Foris Calc per a fer càlculs i generar resultats forestals amb Saiku.

• Introducció al mòdul Geospatial Toolkit

• Visualitzadors i/oservidors gratuits de cartografia

• Introducció de les dades de camp amb MOTI


Qualitat, estàndards i interoperabilitat de dades geoespacials
(CREAF Fri, 27 Mar 2015 12:34:34 +0000)

Que els usuaris de tot el món es puguin intercanviar dades geoespacials de qualitat constitueix un tema clau en el món dels SIG i la Teledetecció. Per això és necessari que totes aquestes dades siguin “interoperables”.  El CREAF treballa varies línies en aquest camp d’estudi que es detallen a continuació.

Qualitat, estàndards i interoperabilitat de dades geoespacials

Qualitat, estàndards i interoperabilitat de dades geoespacials

Descarrega la fitxa aquí o consulta-la al ISSUU.


Èxit del Dia de la Interoperabilitat a Barcelona
(CREAF Fri, 27 Mar 2015 12:08:11 +0000)

Coincidint amb la reunió del Comitè Tècnic OGC a Barcelona durant els dies del 9 al 13 de març, es va organitzar un dia de la Interoperabilitat el dia 13 de març, a l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC). Aquest acte va ser organitzat pel Fòrum Ibèric Llatinoamericà de l’OGC (ILAF) i l’Associació Catalana de Tecnologies de la Informació Geoespacial (ACTIG) i esponsoritzat pel mateix ICGC i pel CREAF.

Assistents al Dia de la Interoperabilitat

Assistents al Dia de la Interoperabilitat

La sessió va ser inaugurada pel director de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, Sr. Jaume Miranda i la directora dels Serveis Europeus, Sra. Athina Trakas. A continuació, Sr. Luis Bermúdez, director executiu de OGC s Compliance and e-learning Program, va parlar sobre els beneficis del programa de conformitat OGC que permet estandarditzar, amb la possibilitat de mostrar una etiqueta de conformitat en els materials i pàgines web. També va explicar la implementació d’estàndards oberts per Smart Cities destacant l’estàndard GityGML, el grup d’estàndards Sensor Web Enablement per l’Internet de les coses, Augmented Reality Markup Language i GeoSPARQL per linked data. La següent comunicació va ser impartida per Sr. Clements Portele (Interactive Instruments) centrada en les oportunitats i reptes de l’ús de JSON.

La conferència va ser moderada pel Dr. Joan Masó, investigador del CREAF i coordinador de ILAF.

Clements va destacar que JSON és més simple que XML (cap namespace, ni enllaç, ni validació d’esquema …) i és necessari per situacions més simples probablement en combinació amb APIs REST. Després, Sr. Victor Pascual (ICGC) va presentar una implementació de GeoJSON en l’aplicació InstaMaps. Posteriorment, Sr Gonzalo Lopez i Sr Pablo Martínez de la Infraestructura de Dades Espacials de la Rioja van mostrar una implementació de GeoJSON en dispositius mòbils, les dues presentacions van mostrar Github com un repositori GeoJSON que proporciona versionat i que permet a les seves aplicacions accedir directament a GitHub. A continuació, la Sra Dolors Barrot (ICGC) va parlar sobre el progrés en la implementació dels estàndards de metadades per a dades i serveis. Dolors va centrar la seva presentació en els problemes observats en la implementació de ISO19115: la manca de completesa de les metadades, la necessitat de representació visual de metadades (com GEO Label) i alguns problemes intrínsecs en l’estàndard. Sr Ted Habermann (The HFD Group) va explicar les incorporacions del nou estàndard 19115-1 en termes de millors mencions, identificadors de metadades i dades, informes d’ús i part responsable. Seguidament, la Sra Ana García (Infraestructura de Dades Espacials de la Rioja) va presentar una de les primeres implementacions espanyoles de l’estàndard Geopackage aplicat al model Base Topogràfica Harmonitzada (BTA).

La sessió va comptar amb una gran assistència i va tenir lloc un interessant debat mostrant un elevat nivell de coneixement dels participants.

La següent sessió va ser presentada per la Sra. Marie-Francoise Voidrot (Meteo France) que va explicar l’ús d’estàndards en meteorologia com una eina d’informació meteorològica oberta a altres àmbits. Finalment, les dues últimes presentacions van versar sobre estàndards en el camp de hidrologia, Antonio Moya (INCLAM group) va presentar una implementació de l’estàndard WaterML com un forma d’incrementar la interoperabilitat al sector de l’aigua (mostrant una situació diferent en comparació amb la anterior presentació, mentre que la meteorologia té els seus propis estàndards i procediments interns, el sector de l’aigua sembla estar més fragmentat i amb més problemes de compartició interna d’informació). Sr. Gabriel Anzaldi (Barcelona Digital centre technology) va parlar sobre un projecte d’interoperabilitat anomenat WatERP; un projecte que pretén estalviar en un 8% en recursos hídrics i econòmics si s’implementen els estàndards i procediments de comunicacions adequats entre conques fluvials.

Sr. Mark Reichart i Sr. Jordi Guimet

Sr. Mark Reichart i Sr. Jordi Guimet

Durant la sessió, el president de OGC Sr. Mark Reichart reconèixer la llarga trajectòria de Jordi Guimet en l’àmbit de la interoperabilitat, el seu treball i dedicació com a director del Centre de Suport de la Infraestructura de Dades Espacials de Catalunya des de l’inici de les seves activitats fins a la seva recent jubilació.


El CREAF inicia un projecte per transferir al mercat i a la societat els resultats de la R+D europea en l’àmbit de l’aigua
(Anna Ramon Revilla Thu, 26 Mar 2015 12:23:14 +0000)

El CREAF és el coordinador del projecte europeu WaterInnEU, un projecte que té per objectiu crear un marketplace on es connectin els fruits  de la recerca europea en l’àmbit de l’aigua amb els seus usuaris potencials. Gràcies a WaterInnEU s’espera que les eines, protocols o dades generades per la recerca europea s’estandarditzin, es posin en accés obert i acabin transferint-se als actors del sector de l’aigua amb capacitat de decisió o penetrin al mercat en forma de productes i serveis.

WaterInnEU vol valoritzar la innovació desenvolupada en projectes científics europeus (Foto: agrilifetoday):

WaterInnEU vol valoritzar la innovació desenvolupada en projectes científics europeus (Foto: agrilifetoday):

Durant dècades, la Unió Europea ha finançat un gran nombre de projectes de R+D+i amb l’objectiu de generar tecnologies i coneixement valuós en l’àmbit de l’aigua. Com a resultat, s’han desenvolupat incomptables eines, guies, models, protocols o informes que no han aconseguit prou difusió entre els usuaris finals i que han resultat poc accessibles al seu públic potencial. Per trobar una solució a aquest fet, la Unió Europea ha finançat amb un milió d’euros una acció de suport i coordinació que liderarà el CREAF i que rep el nom de WaterInnEU. El projecte arranca avui amb un kick off meeting que es celebra a la Casa de Convalescència, Barcelona, i que ha reunit als vuit socis del projecte i a representants de la Comissió Europea.

Segons la Unió Europea, la proposta presentada pel CREAF té un enfoc totalment innovador i podria donar la volta a aquest problema. En primer lloc, WaterInnEU proposa crear una comunitat activa i interrelacionada entre totes les seves components i membres. Tecnològicament aquesta comunitat estarà suportada sobre un  marketplace virtual on es recolliran la majoria de productes i coneixements derivats dels projectes europeus en l’àmbit de l’aigua, per connectar-los amb els usuaris, les empreses i els gestors que en podrien fer ús. El marketplace virtual es desenvoluparà de forma sinèrgica amb l’Associació per la Innovació Europea sobre l’Aigua (EIP Water) que gestiona la Unió Europea amb l’objectiu d’integrar-se al seu portal institucional.

Logo de WaterInnEU

Logo de WaterInnEU

WaterInnEU serà un projecte interactiu que identificarà les necessitats tecnològiques actuals del sector de l’aigua i potenciarà aquelles solucions innovadores que es considerin més adequades.

El projecte proposa establir un diàleg amb els actors principals d’aquest sector per identificar quins projectes previs de recerca tenen més possibilitats d’arribar a la societat, ja sigui perquè tenen potencial d’arribar al mercat, o perquè, per exemple, aporten millores en la gestió eficient dels recursos hídrics. Després, WaterInnEU oferirà al voltant del marketplace assessorament i serveis tècnics professionals per potenciar que aquests resultats de la recerca arribin al mercat, o  que  els resultats científics siguin més comprensibles i arribin als gestors i actors del sector de l’aigua amb capacitat de decisió. “Si dins del marketplace identifiquem per exemple unes dades o models matemàtics hidrològics que poden ajudar a que una petita o mitjana empresa desenvolupi un nou producte, nosaltres guiarem la transformació del resultat de la recerca en un nou producte o servei, i a la seva futura explotació”, comenta Lluís Pesquer, investigador del CREAF que coordina el projecte.

Dades en accés obert i interoperables

Gràcies a WaterInnEU també s’espera que progressivament tota la informació generada durant les darreres dècades en l’àmbit de l’aigua (dades, metadades, eines, models, etc..), estigui el màxim d’harmonitzada, estandarditzada i en accés obert. Per això, el projecte dissenyarà un pla per promoure la interoperabilitat i fer que tota aquesta informació sigui reutilitzable i aprofitable per tots els usuaris finals. “La interoperabilitat és un requeriment essencial per la incorporació al nostre marketplace, però alhora és el què pot obrir més les portes i donar més garanties del seu èxit final. La interoperabilitat permet que el nou producte o servei sigui molt més connectable, reusable i reconeixible”, comnta Joan Masó, expert del CREAF en interoperabilitat.

Formen part de consorci del WaterInnEU el CREAF com a coordinador, la Technische Universiteit Delft (Holanda), les empreses alemanyes 52°North Initiative for Geospatial Open Source Software i Adelphi Research, les també empreses RandBee (Itàlia), Antea Belgium (Bèlgica) i Orion Innovations, (Regne Unit). i l’organització Global Water Partnership – Central and Eastern Europe (Eslovàquia).

Web del projecte: www.waterinneu.org/  


Ja està disponible en línia el Diccionari de Teledetecció
(CREAF Mon, 23 Mar 2015 13:26:31 +0000)

El Diccionari terminològic de Teledetecció, escrit per Xavier Pons, catedràtic del Departament de Geografia de la UAB i director del grup de recerca Grumets del CREAF i la UAB, i la investigadora Anna Arcalís, ha estat actualitzat recentment i ja es pot consultar a Internet.

Diccionari de Teledetecció

Diccionari de Teledetecció

La posada al dia del Diccionari, publicat en paper el 2012 per l’Institut Cartogràfic de Catalunya i Enciclopèdia Catalana, ha comportat la revisió de termes, particularment de plataformes i sensors posats en funcionament des de la seva publicació, tant pel que fa a característiques com a data de llançament o de finalització de servei, així com la incorporació d’algun terme nou que s’ha considerat prou consolidat com per ser afegit a les 3500 entrades de què disposava aquesta extensa obra, única en el seu camp per la completesa i actualització.

Una altra novetat és que en el mateix entorn de cerca a Internet és possible buscar alhora els termes en tots els diccionaris de temàtica relacionada també elaborats amb l’assessorament del TERMCAT, concretament en els de Cartografia (del professors Rabella, Panareda i Ramazzini de la UB), en el de Sistemes d’Informació Geogràfica (del professor Joan Nunes de la UAB) i en el de Fotogrametria (del professor Fra de la UnEx).

La consulta permet obtenir la traducció a l’anglès i el castellà i també és possible introduir els termes en aquestes llengües, a més d’en francès en el cas del de Cartografia.

Per exemple, si es cerca “Landsat”, s’obté, en el resultat relatiu al Diccionari de Teledetecció, la data de llançament incloent el recent Landsat-8 (que ja va ser objecte de seguiment i notícia des del campus de la UAB) i la notícia dels seus nous sensors OLI i TIRS, que també poden ser cercats per conèixer les seves innovadores característiques.


SIG i Teledetecció
(CREAF Wed, 04 Mar 2015 11:07:06 +0000)

Al CREAF tenim una consolidada tradició en l’ús de la Teledetecció per l’estudi de la dinàmica del paisatge, les migracions de fauna, la detecció anual d’incendis, la millora dels mapes climàtics o la cartografia d’episodis de sequera, entre d’altres. Descobreix quines són les línies de recerca del CREAF sobre SIG i Teledetecció.

SIG i Teledetecció

SIG i Teledetecció

Consulta en aquesta fitxa el que et podem oferir:


Dia de la Interoperabilitat
(CREAF Mon, 02 Mar 2015 09:45:16 +0000)

El proper dia 13 de març de 2015 , i esponsoritzat per l’ICGC, Grumets (UAB i CREAF) i MiraMon, tindrà lloc el Dia de la Interoperabilitat, una jornada oberta a tothom per parlar d’experiències i casos d’èxit en aquest camp.

El CREAF treballa en varies línies de recerca sobre Interoperabilitat de dades SIG

El CREAF treballa en varies línies de recerca sobre Interoperabilitat de dades SIG

L’OGC reuneix a tots els seus experts internacionals presencialment 4 vegades a l’any per a continuar treballant en l’elaboració d’estàndards. Aquest març la reunió és a Barcelona.

El darrer dia (el 13 de març de 2015) es reserva per un “dia de la interoperabilitat”: un acte nacional o regional amb l’objectiu de estimular la discussió en sobre els estàndards OGC en la llengua pròpia. En aquest cas, aquest acte serà organitzat per Fòrum Ibèric i Llatinoamericà del ‘OGC (ILAF) i l’Associació Catalana de Tecnologies de la Informació Geospacial (ACTIG) i tindrà lloc a la sala de conferències del Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. L’ILAF ja ha organitzat en altres ocasions dies de la interoperabilitat però volem que aquest sigui especialment significatiu, donada la coincidència amb el TC.

L’idioma de xerrades serà en català, castellà o anglès (segons l’orador) i tindrà lloc al matí. Inscripció

PROGRAMA (CASTELLÀ)

09:00h Bienvenida

Jaume Miranda, ICGC

09:15h OGC introducción

Athina Trakas, OGC

09:30h ILAF introducción

Athina Trakas, OGC

09:50h JSON in OGC standards – opportunities and challenges

Clemens Portele, Interactive Instruments

10:15h Nuevas implementaciones de servicios web usando JSON

Victor Pascual, ICGC

10:40h GeoJSON: Información geográfica corporativa sobre dispositivos móviles en tiempo real

Gonzalo López García, Gobierno de La Rioja

11:10h Pausa

11:40h 19115-1 El nuevo estándar de metadatos.

Vinculación con OGC Ted Habermann, The HDF Group

12:05h Progreso en la implementación de estandares de metadatos para datos y servicios

Dolors Barrot, ICGC

12:30h Aplicación del formato Geopackage al modelo BTA (Base Topográfica Armonizada)

Ana García de Vicuña, Gobierno de La Rioja

12:55h Los estándares OGC aplicados a la meteorología

Marie-Francoise Voidrot, MeteoFrance

13:20h Discusión sobre las próximas actividades de ILAF

Joan Masó, CREAF

14:00h Conclusión

INSCRIPCIÓ

L’assistència a l’acte és oberta però requerirà de registre.

[MÉS INFORMACIÓ]


El CREAF organitzarà el Technical Committee de l’OGC
(CREAF Sun, 01 Mar 2015 22:10:23 +0000)

El proper Technical Commitee de l’Open Geospatial Consortium (OGC), es durà aterme la setmana del 9 al 13 de març, tindrà lloc a Barcelona i serà organitzat per Grumets (CREAF i UAB).

OGC Web

OGC Web

Del 9 al 13 de març, els socis i membres de l’OGC mantindran les seves reunions internes a la seu de la Casa de la Convalescència, en una trobada patrocinada conjuntament amb l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) i amb el recolzament de l’ILAF, el Fòrum Ibèric i Llatinoamericà de l’OGC. El mateix Fòrum i l’Associació Catalana de Tecnologies de la Informació Geoespacial (ACTIG)organitzaran, per a l’últim dia divendres 13 de març, un Dia de la Interoperabilitat, dedicat a debats sobre estàndards OGC en clau nacional i regional, que tindrà lloc a la seu de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC).

El Technical Committee (TC) és una de les 4 reunions internacionals presencials anuals que permeten a l’Open Geospatial Consortium (OGC) estimular el continu treball en l’elaboració d’estàndards. Els detalls de la propera convocatòria poden ser consultats aquí. En el cas del Dia de la Interoperabilitat, un esdeveniment de caràcter pèriòdic, s’espera una edició especialment interessant, donada la coincidència amb el TC. Aquí en trobareu més detalls.


El CREAF coordinarà la creació d’ENEON, la xarxa de xarxes europees d’observació de la terra
(Anna Ramon Revilla Mon, 23 Feb 2015 10:24:08 +0000)

Aquesta setmana s’ha celebrat la primera trobada del projecte ConnectinGEO, un nou projecte europeu de l’Horizon2020 coordinat pel CREAF que vol potenciar l’ús de dades d’observació de la terra a Europa. Les dades d’observació de la terra serveixen per analitzar la salut del planeta des del cel, utilitzant la teledetecció amb sensors o càmeres instal·lats en avions, satèl·lits o aeronaus. 

Equip del ConnectinGEO

Equip del ConnectinGEO

Fins a quin punt la Terra pot suportar l’activitat humana abans de patir canvis irreversibles i catastròfics? Per poder contestar aquesta pregunta, els científics han de monitoritzar i estudiar profundament l’estat de la Terra analitzant dades que ens informen sobre el seu estat i la seva evolució. La majoria d’aquestes dades actualment es troben al sistema de sistemes mundial de dades d’observació de la Terra anomenat GEOSS (Global Earth Observation System of Systems). Aquesta xarxa aglutina dades i informació de moltes altres xarxes mundials d’observacions de la Terra que comparteixen de forma gratuïta informació sobre el clima, els recursos naturals, les matèries primeres, la biodiversitat, la contaminació, etc.

Millorar la xarxa GEOSS a nivell europeu és una prioritat per la Unió Europea, per això aquest any, el programa europeu de recerca Horizon2020 ha concedit 1 milió d’euros a un consorci de centres de recerca i empreses liderades pel CREAF per a desenvolupar un projecte de recerca anomenat ConnectinGEO.

ConnectinGEO ha arrancat aquest 18 i 19 de febrer amb la primera reunió de socis internacionals. El projecte pretén que GEOSS tingui millors dades sobre Europa i que els científics, gestors i polítics les puguin utilitzar per controlar l’estat de salut ambiental del territori europeu. “Només si tenim prou dades sobre el territori europeu i si aquestes són de qualitat, podrem saber si estem o no complint els  Reptes de Desenvolupament Sostenible que marquen les Nacions Unides, o si estem a punt o no de superar els Límits Planetaris, comenta en Joan Masó, investigador del CREAF que coordina el projecte”. Per això, el projecte vol assegurar que les dades d’observació de la terra que hi ha a GEOSS cobreixen homogèniament el territori europeu. Igualment pretén millorar aquestes dades, documentar-ne la seva qualitat i posar-les a disposició amb una política de dades clara i oberta.

Estudiar la salut del planeta des del cel és molt útil

El projecte ConnectinGEO vol explicar amb claredat i posar en valor la utilitat de les dades d’observació de la terra. L’equip del projecte vol que cada cop es tinguin més en compte a l’hora de fer  previsions i de planificar la gestió sostenible del territori i del medi natural.

Amb aquest projecte es crearà una xarxa amb els responsables de les xarxes d'observacions europea que s’anomenarà ENEON.“Si som capaços de definir bé els beneficis de pertànyer a ENEON la iniciativa esdevindrà un èxit” comenta en Joan Masó.

Per aconseguir-ho, ENEON coordinarà i detectarà mancances prioritàries en les observacions in-situ o per satèl·lit que es duen a terme a Europa i es farà una llista prioritzada amb les llacunes d’informació i deficiències crítiques que tenen les actuals xarxes d’observació de la Terra dins de la Unió Europea i que serà lliurada a la Commissió i altres entitats finaçadores. A més, es proposaran models i metodologies que permetin traduir les observacions en coneixement útil per la ciència, per la política o per la indústria. La llista prioritzada inclourà les activitats de recerca necessàries per solucionar aquestes llacunes. Per exemple, durant les xerrades de la reunió inicial de projecte es va revelar la fragilitat i les dificultats per mantenir una bona xarxa de boies d’observació en alta mar. També es va destacar que era molt difícil obtenir dades socioeconòmiques en els països del tercer mon on la observació remota per satèl·lit pot ser una alternativa parcial.

ConnectinGEO tirarà endavant amb gràcies a un consorci liderat pel CREAF i format pels centres de recerca Consiglio Nazionale delle Ricerche (CNR), Itàlia, l’ International Institute for Applied Systems Analysis (IIASA), Àustria, l’ Euro-Mediterranean Centre on Climate Change, Itàlia, la World Meteorologial Organization (WMO), Suïssa, el Norwegian Institute for Air Research, Noruega, el Belgisch Instituut voor Ruimte Aeronomie, Bèlgica, el Consejo Superior de Investigaciones Ciebntíficas (CSIC), Espanya, i les empreses S&T Corporation, Holanda, 52° North GmbH, Alemanya,  ARMINES, França, Tiwah UG, Alemanya, la European Association of Remote Sensing Companies (EARSC), UK, i l’Institute of Electrical and Electronics Engineers France Section (IEEE).

WEB: http://www.connectingeo.net/ 

Twitter: https://twitter.com/connectingeo


Així va anar la celebració dels 20 anys de MiraMon
(CREAF Mon, 22 Dec 2014 12:26:07 +0000)

El passat dilluns 15 de desembre van tenir lloc a Barcelona els actes de celebració del vintè aniversari del MiraMon, el programari de SIG i teledetecció desenvolupat des del CREAF i la UAB. El mateix equip del MiraMon ens ha preparat una crònica que resumeix com van anar aquests actes a partir del que es va anar publicant a les xarxes socials.

Ponència del Dr. Joan Masó, durant la jornada tècnica. Foto: Abel Pau.

Ponència del Dr. Joan Masó, durant la jornada tècnica. Foto: Abel Pau.

La jornada tècnica del matí

La jornada tècnica MiraMon 20 anys, que va tenir lloc al matí a l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, va servir per fer un repàs i recordar, de la mà dels propis protagonistes, algunes de les iniciatives resultants de l’ús del programa per part dels nombrosos usuaris que han confiat i han utilitzat el MiraMon en les seves activitats professionals i personals durant aquests anys: idees, productes i resultats de gran interès i rellevància en àmbits tan diversos com la salut, la docència, la recerca, la gestió administrativa, el medi natural o la planificació territorial.

Descans de la jornada tècnica. Foto: Abel Pau.

Descans de la jornada tècnica. Foto: Abel Pau.

En la sessió d’obertura, el director de l’ICGC, el Sr. Jaume Miranda (ICGC)  va començar l’acte dient que “celebrem els vint anys d’una bona idea amb 24000 usuaris”, i el Sr. Enric Rodellas (ACTIG) va destacar la figura de Xavier Pons i va afirmar que els 20anys del MiraMon són només una pausa i que cal continuar el seu desenvolupament. En la sessió del MiraMon en la gestió i l’administració, Sergi Gumà (SITEP) va descriure com la necessitat d’afegir la posició a la gestió administrativa es va resoldre a l’ACA a partir de la integració de formularis i el MiraMon. Sergi Gumà va explicar com el PhotoWMS (desenvolupat pel MiraMon en el projecte europeu GeoPictures) va ser aplicat a l’ACA per a la gestió de les fotografies dels punts singulars d’una manera interoperable amb tots els SIG. A continuació, Roger Caritg (Institut d’Estudis Andorrans) va revisar 3 servidors WMS Andorra amb tecnologia MiraMon (vegeu enllaços 1, 2 i 3) i va aprofitar per incidir sobre els canvis produïts en les darreres dècades a Andorra.

SIG Medi Ambiental d'Andorra.

SIG Medi Ambiental d’Andorra.

El Sr. Miquel Olivet (Departament de Salut) i la Sra. Ester Prat (CREAF) varen presentar l’elaboració del Mapa Sanitari de Catalunya i la Sra. Blanca Baella (ICGC) va presentar l’acord amb l’ICGC per a la distribució dels mapes topogràfics en format MMZ. El Sr. Sergi Rasero (DTES) va afirmar  que el MiraMon és equiparable a qualsevol SIG i va destacar la seva alta interoperabilitat, l’MMZ certificat, la gratuïtat i suport del CREAF com les seves virtuts diferencials. En l’aspecte de la docència, la Sra. Anna Badia (UAB) va reivindicar els formats estructurats de MiraMon i les eines d’estructuració topològica, la seva flexible i pedagògica simbolització i la gestió que es fa de les paletes en el MiraMon. També va explicar la utilitat docent del MiraDades per explicar i editar taules i del GeMM com a eina per mostrar i editar les relacions entre taules i metadades. Anna Badia va demanar si el MiraMon podria incorporar geocodificació i que fos més fàcil fer una composició.

Mapa de Cobertes del Sòl de Catalunya

Mapa de Cobertes del Sòl de Catalunya i Mapa Diari de Risc d’Incendi Forestal. Font: CREAF.

En la sessió del MiraMon en la recerca, el Dr. Miquel Ninyerola va exposar com el MiraMon pot ser aplicat a l’anàlisi del canvi climàtic. El Dr. Lluís Pesquer va presentar les activitats de Ricardo Díaz-Delgado (EBD) al Parque Nacional de Doñana, que en la seva presentació reclamava que s’aprofundís en la gestió de les sèries temporals tant en fitxers com en serveis, així com més eines de teledetecció. El Dr. Joan Pino (CREAF) va explicar com es pot estudiar la dinàmica territorial amb MiraMon i va destacar el paper clau del programa en l’elaboració del Mapa de Cobertes del Sòl de Catalunya. El Dr. Joan Masó (CREAF) va cloure la jornada desgranant les novetats recentment implementades en el programa, així com el salt qualitatiu que fa la versió 8, la qual ja és una aplicació de 64 bits amb suport a fitxers grans i amb processament multicor. També va anticipar un producte nou en el núvol anomenat NiMMbus, que permetrà emmagatzemar i compartir fàcilment informació cartogràfica als usuaris del programa.

L’acte final de celebració

A la tarda, l’acte central de l’aniversari tingué lloc a la Sala Gran de Cotxeres del Palau Robert, pràcticament plena de gom a gom. L’acte fou presidit pel Dr. Josep Enric Llebot, Secretari de Medi Ambient i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya i comptà amb intervencions dels representants de les entitats que han allotjat el desenvolupament del programa durant aquests anys, el Dr. Javier Retana, director del CREAF, i la Dra. Pilar Dellunde, vicerectora de recerca de la UAB. Pilar Dellunde va qualificar el MiraMon com un projecte institucionalment estratègic i va destacar l’excel·lència i l’ús en planificació territorial, insistint en la necessitat que l’administració recolzi la continuïtat del MiraMon.

El Dr. Javier Retana, el Dr. Josep Enric Llebot i la Dra. Pilar Dellunde presideixen l'acte final dels 20 anys de MiraMon. Foto: Abel Pau.

El Dr. Javier Retana, el Dr. Josep Enric Llebot i la Dra. Pilar Dellunde presideixen l’acte final dels 20 anys de MiraMon. Foto: Abel Pau.

A continuació, el Dr. Xavier Pons, creador del programa, va pronunciar la conferència MiraMon 20 anys: Nous horitzons, en què es van plantejar alguns dels desafiaments presents en un futur proper o mitjà i com des de l’equip del MiraMon s’estan abordant. Xavier Pons va començar la seva xerrada sobre nous horitzons del MiraMon citant el tango “20 años no es nada” i comentant que el MiraMon va néixer al 1994 i va sorprendre a l’audiència amb les estadístiques d’ús del programa, tot incidint en que el grup contesta actualment 7.5 correus al dia com a part del suport al programa (on el 58% provenen de l’Administració catalana). Va destacar l’enorme quantitat de dades disponibles en servidors MiraMon o amb MMZ i va recordar les voluntats del programa, entre les que destaquen el rigor, ser resposta a les necessitats de l’Administració i altres usuaris, i mantenir una arrel docent.

Parlament del Dr. Xavier Pons. Foto: Abel Pau.

Parlament del Dr. Xavier Pons. Foto: Abel Pau.

També va fer una defensa de la necessitat d’un SIG en català. Xavier Pons va explicar les iniciatives de ciència ciutadana en les que el programa participa, com la web d’albiraments de cetacis, el NiMMbus i el recent projecte sobre observacions fenològiques FenoDato. Xavier Pons no es va poder estar de tornar a destacar la importància de la distribució de la primera versió de 64bits del MiraMon, que situa el límit de memòria a 2TByte en Windows 2008. També va recordar l’esperit del programa, que mai ha separat les dades de les metadades i va ironitzar sobre els mapes de serveis com Bing, Google o Open Street Map, on es pot trobar un restaurant al mig de l’autopista prop de l’Autònoma, o embolics en els noms de la carretera de Cerdanyola del Vallès.

Acte final de MiraMon 20 anys. Foto: Abel Pau.

Acte final de MiraMon 20 anys. Foto: Abel Pau.

El Dr. Pons va aprofitar també per demanar que l’Administració impulsi l’ús de la teledetecció en els seus processos de producció d’informació, mentre explicava també novetats en les  apps del MiraMon, que ara recorden capes recents, importen formats comuns i obren automàticament el resultat dels processos que duu a terme.

Gravació dels actes de celebració de MiraMon 20 anys. Foto: Abel Pau.

Gravació dels actes de celebració de MiraMon 20 anys. Foto: Abel Pau.

Abans d’acabar, va indicar la voluntat de continuar desenvolupant el programa, amb aquesta frase de Jordi Sarsanedes: “Ventura feliç: allò que no vindrà mai, però no deixa de poder venir, de voler venir”. El professor Pons va aprofitar per fer un detallat agraïment a les principals persones que, des de diferents àmbits de la societat, han pogut fer possible l’avenç del MiraMon. Per concloure, el Dr. Josep E. Llebot va reconèixer que les administracions pateixen processos d’homogeneïtzació que fan complicat defensar les singularitats, amb clara referència al projecte del SIG corporatiu de la Generalitat. Josep E. Llebot va afirmar amb rotunditat que l’administració ambiental sent el MiraMon com una cosa molt pròpia i que cal fer entendre als altres el que representa. L’acte es va cloure amb un brindis final de celebració.


El Màster Universitari en Teledetecció i SIG engega la seva primera edició com a màster oficial
(CREAF Tue, 21 Oct 2014 12:06:23 +0000)

El Màster Universitari en Teledetecció i SIG comença enguany amb gairebé un 80% de les places cobertes. 

Màster Universitari en Teledetecció i SIG

Màster Universitari en Teledetecció i SIG

El Màster Universitari en Teledetecció i SIG oferia 20 places per a estudiants de nou accés i  7 places extres per aquells alumnes de les anteriors edicions del Màster com a títol propi, que vulguéssin realitzar un reconeixement del títol.

El curs ha començat aquest passat 25 de setembre amb un total de 17 estudiants de nou accés i amb 4 estudiants que sol·liciten la convalidació del títol pel de Màster oficial. 

Els estudis de geografia i ciències ambientals són els estudis que més alumnes aporten al Màster, amb 8 i 4 alumnes respectivament. La resta d’estudiants provenen de llicenciatures com geologia (2), topografia (2) o enginyeria de sistemes. 

Més informació sobre els plans de formació del CREAF. 


El CREAF col·labora amb l’OGC per estandarditzar les opinions dels usuaris sobre les dades geoespacials
(Anna Ramon Revilla Tue, 07 Oct 2014 14:48:44 +0000)

Joan Masó, investigador del CREAF, organitza el grup batejat com Geospatial User Feedback Standards Working Group juntament amb Sim Thum de Fraunhofer Institute i Lucy Bastin d’Aston University.

Geoviqua

Geoviqua

OGC ha format el grup de Geospatial User Feedback Standards Working Group (SWG). El propòsit d’aquest grup és assolir un consens per estandarditzar les opinions dels usuaris sobre les dades geoespacials. Aquest esforç té la intenció de millorar les metadades, complementar els indicadors de qualitat, estendre la documentació sobre la usabilitat de conjunts de dades, ajudar els productors d’informació a millorar la seva informació i mètodes de publicació, i en última instància, millorar la qualitat de la informació així com la qualitat d’anàlisis realitzades sobre les dades.

El document fundacional del grup Geospatial User Feedback SWG està disponible al següent enllaç https://portal.opengeospatial.org/files/59800 (en anglès)

Amb la creixent demanda de la informació geoespacial ha disminuït l’eficiència de la recerca d’informació en els catàlegs. El descobriment de dades segons els requisits de l’usuari requereix molt d’esforç a causa de l’increment del nombre de recursos d’informació. Per realitzar recerques més eficients, molts projectes, com GeoViQua del setè programa marc de la Unió Europea (www.geoviqua.org) estan recopilant la opinió de l’usuari sobre dades espacials, i es fa necessari disposar d’un model comú del feedback dels usuaris que sigui fàcil d’implementar, simple d’entendre per a l’usuari i proporcioni informació útil per als proveïdors de dades. La primera tasca del grup és desenvolupar un model conceptual que servirà per a la creació d’una o més codificacions per el feedback dels usuaris. El GeoViQua Feedback User Model ofereix un punt d’inici per a aquest debat.

(http://www.geoviqua.org/UserFeedbackSystem.htm). Posteriorment s’abordarà la problemàtica d’integrar aquesta informació en els serveis de catàleg i com realitzar la seva consulta.

Es vol disposar d'un model comú, fàcil d'entendre  i que faci possible obtenir la opinió dels usuaris de forma simple i útil per als proveïdors de dades.

Els coordinadors del grup conviden a la participació de totes les parts interessades: institucions acadèmiques, organitzacions comercials i governamentals que vulguin millorar els catàlegs de metadades i portals de descobriment de manera que proporcionin usuaris amb resultats millors i més adequats per a la seva utilització i capacitats d’avaluació de dades. Després de la seva primera reunió preparatòria a Ginebra el juny passat, el grup iniciarà les seves activitats per teleconferència immediatament al setembre-octubre.

Els organitzadors del grup són Joan Masó, CREAF, Sim Thum de Fraunhofer Institute i Lucy Bastin d’Aston University.

El grup està format pels següents membres. Interessats poden unir-se a la llista abans que el grup sigui oficialment fundat.

Joan Masó – CREAF

Lucy Bastin – Aston University

Veronica Guidetti – European Space Agency

Lorenzo Bigagli – CNR Institute for Atmospheric Pollution Research

Simon Thum – Fraunhofer Institute

Daniel Nüst – 52° North

Erin Robinson – Foundation for Earth Science

Ted Habermann – HDF Group

Dorothea B DeHart – National Geospatial-Intelligence Agency


L’estudi dels efectes del canvi global des del cel entra en l’era Big Data
(Anna Ramon Revilla Thu, 02 Oct 2014 10:07:57 +0000)

Un nou mètode desenvolupat pel CREAF i la Universitat Autònoma de Barcelona permet processar automàticament milers d’imatges satèl·lit preses pel Landsat sense intervenció manual ni necessitat de dades atmosfèriques. 

Expansió del regadiu a Lleida vist des d'imatges Landsat

Expansió del regadiu a Lleida vist des d’imatges Landsat

Des de fa 40 anys els satèl·lits Landsat fotografien cada 16 dies tot el nostre territori amb una resolució de 30m (cada 18 dies i amb resolució de 60m en el cas de les més antigues). Aquestes imatges permeten contrastar com ha canviat el territori durant les darreres dècades. Per fer-ho, però, cal que aquestes imatges siguin el màxim de comparables i corregir-les dels efectes de l’atmosfera i del relleu sobre la il·luminació. A aquesta correcció se l’anomena correcció radiomètrica i fins ara es feia mitjançant  un  procés manual, utilitzant un algoritme, que en mans d’un expert corregia una imatge cada 30 minuts aproximadament. Ara, el CREAF i la Universitat Autònoma de Barcelona han publicat un nou mètode a la revista International Journal of Applied Earth Observation and Geoinformation que permet corregir imatges satèl·lit sense intervenció manual. “Aquest nou mètode permet que mentre les màquines treballen corregint sense parar una llarga sèrie d’imatges, els experts dediquin el seu temps als posteriors anàlisis menys mecànics i molt més interessants”, comenta en Lluís Pesquer, investigador del CREAF i membre del grup Grumets (CREAF-UAB).

Aquest nou mètode és un canvi de paradigma perquè fa possible corregir terabytes d’imatges sense dedicar-hi gaires recursos humans i, per tant, fa possibles projectes que abans eren inviables.

L’algoritme desenvolupat pel CREAF, a més, no necessita disposar de les dades atmosfèriques del moment en que es va prendre la imatge. Això li dona una avantatge davant d’altres algoritmes de correcció, que sí que necessiten aquesta informació, i li permet corregir automàticament imatges Landsat antigues i en períodes i regions on no disposem d’aquestes dades.

 Projectes Big Data per estudiar el canvi climàtic

 Fins ara, amb el mètode manual i les limitacions de temps i recursos, els projectes sobre canvi climàtic o sobre temes ambientals es basaven de forma majoritària en productes de menor resolució espacial (per exemple MODIS de 500 m) o en alguns casos en un nombre d’imatges limitat, per exemple una selecció reduïda. “Aquest nou mètode de correcció ens permet treballar en volums d’informació del que s’anomena Big Data, un nou escenari on canvien i s’amplien radicalment les nostres possibilitats de recerca i metodologies de treball”, comenta en Xavier Pons, professor del Departament de Geografia de la UAB i cap del grup Grumets (CREAF-UAB). De fet, aquest nou mètode ja s’està aplicant al projecte DinaClive amb l’objectiu d’avaluar a través de milers d’imatges de satèl·lit com han canviat les cobertes i els usos del sòl de tota la península ibèrica en 40 anys, quins processos han modificat el paisatge (urbanització, sequera, invasions biològiques, etc) i quin són els impactes reals del canvi climàtic sobre el territori.

Líders en recerca en teledetecció

El grup GRUMETS (Grup de Recerca Mètodes i Aplicacions en Teledetecció i Sistemes d’Informació Geogràfica) és un grup de recerca consolidat i finançat, reconegut per la Generalitat, format principalment per personal de la UAB i el CREAF i dirigit pel Dr. Xavier Pons, catedràtic del Departament de Geografia de la UAB. Els seus membres treballen en el camp de la teledetecció des de finals dels anys 80, i han col·laborat amb entitats referents com són l’Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC), amb el Instituto Geográfico Nacional (IGN) o amb la Agència Europea de l’Espai (ESA), entre d’altres.

GRUMETS ha participat en nombrosos projectes aplicats; un dels més destacats és el SatCat, el repositori mes important d’imatges satèl·lit de Catalunya, o altres com el de la gestió de l’aigua a Catalunya amb teledetecció, que va merèixer el Premi de Medi Ambient 2007 i que es va dur a terme amb la Generalitat de Catalunya (ACA i Dep. d’Agricultura).  Des del punt de vista de la recerca, el grup ha participat en projectes internacionals com el Geo-Pictures, destinat a proporcionar imatges en situacions d’emergències humanitàries, quan les xarxes de comunicacions funcionen especialment malament, o el projecte GeoViQua, destinat a la visualització i parametrització de la qualitat de les dades geogràfiques, liderat per GRUMETS des del CREAF i en què també participa l’ESA.

Recursos fotogràfics on es pot veure amb imatges satèl·lit l’efecte dels factors de canvi global

(Extrets del SatCat, la base de dades d’imatges satèl·lit de Catalunya)

Fotos aeroport

La construcció de grans infraestructures està modificant el nostre medi natural a gran velocitat.

http://www.creaf.uab.cat/temp/xp/PortAeroportLlobregat_etc.zip

Fotos creixement urbà

El creixement urbà ha estat exponencial l’última dècada i ha cobert de ciment un percentatge molt alt del territori.

http://www.creaf.uab.cat/temp/xp/CreixementUrba.zip

Fotos Delta de l’Ebre costa

El Delta de l’Ebre està perdent metres de costa els últims anys a causa del menor aportació de sediments per part del riu i al creixement del nivell del mar.

http://www.creaf.uab.cat/temp/xp/DeltaEbre.zip

Fotos cultius Lleida

Des de l’aire s’observa l’expansió de regadiu a Lleida ha modificat substancialment el territori lleidatà.

http://www.creaf.uab.cat/temp/xp/Expansio_de_regadius_a_la_Plana_de_Lleida.zip

Fotos incendis

Des de l’aire podem veure com els incendis també són un dels factors de canvi global que més està modificant el territori ibèric.

http://www.creaf.uab.cat/temp/xp/Incendis.zip

Fotos neu

http://www.creaf.uab.cat/temp/xp/Innivacio.zip

Des de l’aire podem comparar la quantitat de neu d’avui dia amb la que hi havia fa uns anys.


Informe final d’ Assoliments i Escenaris del Projecte GeoViQua
(CREAF Mon, 21 Jul 2014 12:09:07 +0000)

Aquesta publicació presenta els èxits finals de GeoViQua. Per fer-ho es descriuen dos escenaris de demostració, un sobre pràctiques d’inundacions en agricultura i l’altre sobre l’atles mundial de carboni.

Portada del document

Portada del document

Per a cada pàgina, la part superior emmarcada en fons de color descriu les històries d’escenaris mentre a la part inferior s’hi descriu els components desenvolupats per GeoViQua.

GeoViQua és un projecte finançat pel  7è Programa Marc de Comissió Europea (N º 265.178).


Xavier Pons, nou director de la revista GeoFocus
(CREAF Tue, 01 Jul 2014 10:26:53 +0000)

El cap del grup de recerca GRUMETS (CREAF-UAB) pren el relleu de Antonio Moreno de la UAM en la direcció de la revista científica GeoFocus, la més important al món en castellà dedicada a la ciència de la informació geogràfica i les seves diverses aplicacions.

Xavier Pons

Xavier Pons

En el marc del XVI Congrés Nacional de Tecnologies de la Informació Geogràfica a Alacant , l’assemblea del Grup de Tecnologies de la Informació Geogràfica de l’Associació de Geògrafs Espanyols (AGE) ha confirmat que Xavier Pons, catedràtic de Geografia de la Universitat Autònoma de Barcelona i director del grup de recerca del CREAF Grumets, serà el nou Director de la revista científica GeoFocus (ISSN:1578-5157), la més important al món en castellà dedicada a la ciència de la informació geogràfica i les seves diverses aplicacions.

El seu Fundador i Director, el professor Antonio Moreno de la UAM, ha proposat aquest relleu amb l’objectiu d’organitzar nous mecanismes interns de funcionament a través de programari com OJS.

“Ens proposem aconseguir que el bon nom que té GeoFocus en el col·lectiu, amb el recolzament potencial de tants lectors i escriptors d'articles científics en castellà, arribi a ser indexada a Scopus i, més tard, a ISI. És un repte difícil, els fruits del qual es veuran en anys, però anem a intentar-ho”, comenta Xavier Pons.

Altres investigadors del CREAF, com en Joan Masó i en Lluís Pesquer, seran Editors Associats juntament amb altres membres de Grumets de la UAB i companys internacionals del món iberoamericà.

GeoFocus una revista open acces pionera a Espanya

GeoFocus va ser pionera al néixer com una revista totalment online i d’accés obert. Es publica ininterrompudament, en format electrònic, des de 2001, i està oberta a contribucions de la comunitat científica internacional, essent una publicació de referència en l’àmbit dels desenvolupaments i aplicacions de les tecnologies d’informació geogràfica. S’edita un número anual i té com a idiomes fonamentals el castellà, el portuguès i l’anglès.

La revista es troba indexada i resumida en un ampli número de bases de dades, directoris, portals científics i repositoris nacionals i internacionals. A través del portal de GeoFocus (http://www.geo-focus.org/) es pot accedir als textos complets de la revista en format pdf. GeoFocus està patrocinada pel Grup de Tecnologies de la Informació Geogràfica de l’Associació de Geògrafs Espanyols i rep suport institucional i tècnic de RedIRIS (Red Española de I+D del Gobierno de España).


El CREAF elabora un document de bones pràctiques per utilitzar WMTS
(Anna Ramon Revilla Mon, 16 Jun 2014 13:11:50 +0000)

Fa uns quatre anys, el Dr. Joan Masó, coordinador del Fòrum ILAF (Iberian and Latin-American Fòrum), va editar per primera vegada un estàndard internacional per a mapes web tallats a tesel·les (WMTS) amb l’ objectiu de proporcionar serveis de mapes més ràpids que els actuals.

Concepte WMTS

Concepte WMTS

Aquest estàndard proporciona capacitats similars a Google Maps, però, en ser neutral, pot ser implementat per qualsevol fabricant. Durant aquest temps aquest estàndard ha estat inclòs en aplicacions SIG com MiraMon, Intergraph o ESRI. La Infraestructura de Dades Espacials d’Espanya, la NASA i el CREAF, entre d’altres, disposen de servidors que el suporten.

Malgrat les actuals implementacions, encara sembla que hi ha algunes dificultats per a la seva total adopció derivades de l’excessiva flexibilitat. Com a part de la constant col·laboració del CREAF amb l’Open Geospatial Consortium (OGC), s’està treballant per trobar una solució en forma d’un document de bones pràctiques per utilitzar WMTS de manera que sigui més interoperable (un perfil simple).

Els estàndards OGC recolzen solucions interoperables que "geo-activin" la web, serveis mòbils i basats en localització.

El passat 12 de juny, OGC va obrir un període de 30 dies per recollir suggeriments i comentaris sobre el document OGC Web Map Tile Service Simple Profile. Després d’analitzar els comentaris, el CREAF té la intenció de tornar a sotmetre-ho a OGC per a la seva aprovació definitiva.

El document està disponible al següent enllaç

http://www.opengeospatial.org/standards/requests/122 .

El CREAF, de la mà del MiraMon, té gran interès a continuar impulsant processos d’estandardització d’informació geoespacial.


Obert periode de preinscripció i matrícula del Màster Oficial en Teledetecció i SIG
(CREAF Wed, 11 Jun 2014 13:17:04 +0000)

El període de preinscripció del màster en Teledetecció i SIG, organitzat pel CREAF i el Departament de Geografia de la UAB, està obert fins el 31 d’agost. El període de matrícula fins el 25 de setembre.

 Elliot Price Conservation Park. Imatge Landsat 8 OLI. Escena: 099-80 Data: 2014-02-16

Elliot Price Conservation Park. Imatge Landsat 8 OLI. Escena: 099-80 Data: 2014-02-16

Centre Docent:

CREAF. Facultat de Biociències

Presentació:

Les tècniques de Teledetecció i els Sistemes d’Informació Geogràfica (SIG) són avui dia imprescindibles per l’estudi de la Terra i la gestió dels seus recursos. Trobem mostres d’aquest paper central en àmbits com ara la innovació en instruments d’observació de la Terra, la creixent presència d’informació geogràfica gratuïta a Internet, la consolidació d’estàndards de metadades i la seva catalogació en Infraestructures de Dades Espacials o en el desenvolupament de software especialitzat amb iniciatives com l’actual gratuïtat del programari MiraMon per a administracions i estudiants que ha impulsat la Generalitat de Catalunya i les diferents alternatives de programari lliure. Es fa palesa, doncs, la necessitat de professionals ben formats en aquestes disciplines.

Per aconseguir-ho, el Màster proporcionarà a l'estudiant coneixements, eines i experiències que possibilitin el desenvolupament de les competències necessàries per una ocupació professional en el context actual o el desenvolupament de la seva carrera científica a través d'un programa de doctorat.

L’objectiu del Màster Oficial en Teledetecció i SIG és proporcionar una sòlida formació científica en les tècniques d’observació de la Terra i la generació i anàlisi d’informació per a l’estudi del territori i la gestió dels seus recursos a través dels SIG. Té, doncs, una orientació científico-tècnica centrada en els coneixements en profunditat dels continguts, i en l’establiment de bases sòlides per a la natural continuïtat de formació de l’alumnat.

El Màster s’estructura en 7 mòduls: 4 mòduls d’assignatures troncals obligatòries i 2 mòduls d’especialització. A més a més, el curs es complementa amb sessions pràctiques tutoritzades i la realització d’un Projecte Final de Màster com a últim mòdul obligatori del curs.

Dirigit a:

Llicenciats, graduats i diplomats interessats en els fonaments i les aplicacions de la Teledetecció i/o els SIG (Geògrafs, Biòlegs, Ambientòlegs, Físics, Geòlegs, Geodestes, Topògrafs, o d’altres disciplines relacionades amb la gestió ambiental i del territori).

Total crèdits:

60 Crèdits ECTS

Places:

Màxim 20 places.

Preu:

El preu total del màster és de 5.340€

Web del màster:

www.creaf.uab.es/master 

Descarrega el tríptic informatiu del màster


Presentació Tesis Doctoral “Contribucions a l’anàlisi automàtica de grans volums de dades en el context de la Ciència de la Informació Geogràfica”
(CREAF Fri, 30 May 2014 11:45:51 +0000)

Es presenta una tesi multidisciplinària en el context de la Ciència de la Informació Geogràfica on convergeixen sinèrgicament metodologies de Geostadística, Teledetecció, Ciència Computacional i Sistemes d’Informació Geogràfica amb l’objectiu d’estudiar i oferir noves solucions que permetin l’automatització de determinats algorismes d’anàlisi espacial i de processament d’imatges. 

Portada Tesis Lluís Pesquer

Portada Tesis Lluís Pesquer

TÍTOL

Contribucions a l’anàlisi automàtica de grans volums de dades en el context de la Ciència de la Informació Geogràfica

AUTOR

Lluís Pesquer Mayos

DIRECTOR

Xavier Pons Fernández

LLOC

Auditori del Centre de Recerca Matemàtica.

DATA

13 de juny de 2014 a les 11:00 h

RESUM

L’automatització d’aquests algorismes està enfocada a possibilitar i millorar l’eficiència del processament massiu de grans volums de dades geospacials.

L’automatització d’aquests processos està fonamentada en dos pilars principals:

  • L’aprofitament adequat de les metadades en la presa de decisions automàtiques. Aquestes metadades poden ser generades tant pel proveïdor de les dades originals com pels resultats intermedis derivats dels processos implicats en els algorismes estudiats. Aquest important rol de conductor dels processos d’anàlisi espacial afegeix a les metadades un component més geogràfic que altres usos més habituals com són les cerques sobre catàlegs.
  • L’estudi i adaptació específic de l’algorisme a l’automatització. S’ha analitzat i re- dissenyat cada algorisme fins aconseguir una solució automàtica que mantingui la màxima qualitat possible: kriging, anàlisis del variograma, interpoladors òptims, models de regressió multivariant o logística adequats i correccions radiomètriques.

Addicionalment, l’automatització ha permès aplicar les metodologies de distribució de còmput entre diferents unitats de processament i reduir de forma significativa els temps d’execució (s’ha aconseguit speed-ups propers a 60 en algun cas, i propers a un comportament lineal en altres). Aquestes millores computacionals s’han dut a terme mitjançant la paral·lelització dels codis en llenguatge C i l’enviament de dades entre processadors mitjançant Message Passing Inteface (MPI) en un entorn d’elevades prestacions computacionals (HPC).

Les automatitzacions s’han aplicat a diversos camps i a diversos tipus de dades, essent les sèries temporals d’imatges de Teledetecció el principal àmbit de recerca i aplicació. Per exemple, en aquesta tesi es proposa un mètode que millora la selecció d’imatges (reflectàncies de Terra MODIS) d’elevada qualitat respecte a la que només s’efectua en funció de les màscares de qualitat que acompanyen aquests productes.

El nou mètode afegeix una anàlisi automàtica del variograma que detecta les possibles anomalies radiomètriques i geomètriques respecte un patró espacial tipus, definit també amb criteris geostadístics.

Aconseguir corregir radiomètricament de forma automàtica imatges Landsat de diversos sensors en base a valors radiomètrics de referència des de polígons pseudo-invariants, també generats automàticament, és una altra de les fites d’aquesta tesi. Aquesta aportació permet processar llargues sèries temporals d’imatges d’elevada resolució espacial per a àmbits geogràfics extensos amb un elevat rigor radiomètric i, per tant, obre la porta a realitzar anàlisis del territori amb un nivells de detall fins ara no viables.

Finalment, en el camp de la compressió amb pèrdua d’imatges de Teledetecció s’ha realitzat aportacions que afegeixen una visió més espacial (i per tant territorial) sobre visions més clàssiques en l’àmbit general del tractament d’imatges. La compressió d’imatges és una de les metodologies àmpliament acceptades avui per a gestionar de forma eficient grans volums de dades i, altre cop, l’anàlisi geostadística ha permès conduir les compressions cap a resultats que conservin millor les propietats espacials de les imatges comprimides.


Tu pots ajudar a la NASA a millorar la qualitat de les seves dades
(Anna Ramon Revilla Wed, 21 May 2014 09:09:45 +0000)

El CREAF ha presentat l’informe final del projecte europeu GeoViQua, un projecte que transformarà la plataforma mundial GEOSS per a que els usuaris millorin les dades ambientals que aporten entitats com la NASA o la FAO. Ara els usuaris també podran consultar la qualitat de les dades ambientals. Un cercador especialitzat i una etiqueta amb un codi de colors ajudaran a les persones a seleccionar les dades més fiables d’entre totes les disponibles.

Gràcies a GeoViQua els usuaris podran veure la fiabilitat de les dades. En aquest cas es visulaitzen en un codi de colors de més a menys fiable.

Gràcies a GeoViQua els usuaris podran veure la fiabilitat de les dades. En aquest cas es visulaitzen en un codi de colors de més a menys fiable.

Després de tres anys de treball científic, el CREAF com a coordinador, i la resta de socis del projecte GeoViQua, han presentat a la Comissió Europea (CE) el seu informe final de Assoliments i Escenaris. Des d’ara, i gràcies a GeoViQua, tots els usuaris del Global Earth Observation System of Systems (GEOSS) podran trobar i visualitzar la informació sobre la qualitat, incertesa i fiabilitat que amaguen les dades ambientals de tot el món. El projecte ha incorporat diverses innovacions al portal GEOSS amb l’objectiu d’informar sobre el nivell de fiabilitat de les dades ambientals disponibles i ajudar a l’usuari a escollir les idònies pel seu projecte.

N’és un exemple l’etiqueta GEO label, una etiqueta amb icones intuïtives que apareixerà al costat de cada mapa o dada trobada al GEOSS. L’etiqueta detallarà gràficament si hi ha informació sobre l’entitat que ha produït el mapa, si compleix estàndards de qualitat internacionals, si té informació sobre la incertesa de les dades, entre d’altres. En termes generals, el projecte GeoViQua també ha desenvolupat un llenguatge únic per mesurar la qualitat de les dades acumulades dins de GEOSS i ha millorat el motor de cerca per poder fer cerques que tinguin en compte la fiabilitat de les dades (QualityML.GeoViQua.org).

L’impacte d’aquesta millora és molt gran si tenim en compte que la plataforma GEOSS acumula dades de referència mundial en temes de salut, energia, clima, aigua, meteorologia, ecosistemes, agricultura i biodiversitat.

Fins ara, la qualitat (o fiabilitat) de les dades era difícil de trobar, no era consultable o no estava formalitzada. Per tant, no es podia assegurar que les decisions polítiques o de gestió del planeta s’estiguessin prenent amb “les millor dades disponibles” i es corria el risc de perdre la confiança en les dades d’observació de la terra que aporten entitats internacionals de reconegut prestigi.

Tu pots ajudar a la NASA a millorar la qualitat de les seves dades

La millora més revolucionaria del projecte GeoViQua, sense dubte, és la incorporació del feedback dels usuaris a la plataforma. “Gràcies al nostre projecte, la xarxa mundial GEOSS serà una plataforma web 2.0 oberta a la participació dels usuaris. El sistema permetrà recollir opinions sobre la qualitat de les dades, puntuar-les, fer comentaris, escriure’n informes o proposar nous criteris, depenent del nivell d’expertesa de cada col•laborador”, assenyala Joan Masó, investigador del CREAF que ha liderat el projecte. “Si integrem el coneixement dels usuaris a la plataforma GEOSS millorarem dia a dia la descripció de les dades que hi aporten entitats tan rellevants com la NASA, la FAO, la Organització Meteorològica Mundial o l’Agència Europea del Medi Ambient i en coneixerem noves aplicacions”

"Amb les innovacions que aporta GeoViQua al portal GEOOS podrem garantir que la presa de decisions polítiques en temàtiques ambientals es pren sobre informació cada cop més fiable", comenta Joan Masó com a coordinador del projecte.

GeoViQua, un projecte per millorar la fiabilitat de les dades ambientals mundials

GeoViQua ha comptat amb la participació de 11 socis – entre els que destaquen la Universitat Autònoma de Barcelona, dues universitats angleses, centres de recerca francesos, italians i alemanys, una empresa holandesa i l’Agència Europea de l’Espai. El seu cost total ha estat d’uns 4 milions d’euros per 3 anys, dels quals uns 3 milions d’euros han estat finançats per la Comissió Europea.

A part de les millores en el GEOSS, el GeoViQua ha deixat un llegat d’un conjunt d’eines informàtiques, moltes d’elles de codi obert, que podran ser reutilitzades per altres projectes. El projecte GeoViQua continuarà actiu mes enllà del seu període de finançament, gràcies a les activitats d’estandardització iniciades per l’Open Geospatial Consortium (OGC) i el Institute of Electrical and Electronics Engineers (IEEE) sobre el feedback de les dades i la GEO label respectivament, i a la voluntat del CREAF de continuar treballant en temes de qualitat de les dades.

GEOSS, és un projecte promogut per 89 països d’arreu del món, juntament amb la Comissió Europea i 77 organitzacions internacionals – per exemple les agències de l’espai: NASA, ESA i JAXA. El seu objectiu és crear una xarxa pública mundial de dades ambientals comprensible i disponible a temps real. Degut a que el seu impacte mundial és cada cop més transcendental, sobretot pel que fa a la millora en la presa de decisions polítiques relacionades amb temàtiques ambientals, la Unió Europea finança les millors iniciatives, com la de GeoViQua, per tal de millorar i avançar en el seu desenvolupament.


El CREAF liderarà un grup d’estandardització dins l’Open Geospatial Consortium
(Anna Ramon Revilla Thu, 03 Apr 2014 19:27:21 +0000)
El grup Grumets del CREAF  ha presentat a la 90a reunió plenària del Open Geospatial Consortium (OGC)  les seves activitats d’estandardització geospacial. Els investigadors catalans han presentar resultats del projecte FP7 GeoViQua, uns resultats que obren la possibilitat de que els usuaris finals publiquin les opinions d’una dada geospacial particular, que la OGC vol convertir en un estàndard internacional.
90th plenary meeting of the Open Geospatial Consortium (OGC)

90th plenary meeting of the Open Geospatial Consortium (OGC)

La reunió s’ha celebrat els dies 24 a 28 de març a Washington DC (coincidint amb el seu 20è aniversari). Les primeres presentacions del grup del CREAF han mostrat els resultats i desenvolupaments realitzats dins del 9oè experiment d’interoperabilitat de la sèrie Open Web Services, tant en el camp de les anotacions digitals sobre mapes interactius, com en el camp de la documentació estructurada del llinatge (processos sobre les dades i fonts de dades) de la informació geospacial, aplicant el nou estàndard W3C Prov.

Els experiments d’interoperabilitat pretenen demostrar que les propostes d’estàndards realment aconsegueixen els seus objectius científics i tècnics.
Els treballs presentats durant la reunió plenària es publicaran com a document tècnic de l’OGC durant el proper mes (OGC Public Engineering Reports). En els experiments d’interoperabilitat de la sèrie OWS participen institucions i empreses de tot el món.

En el mateix esdeveniment el CREAF ha participat en la reunió de representants de fòrums OGC regionals en qualitat de representant del fòrum ibèric i llatinoamericà del OGC (ILAF). Així mateix, ha presidit la reunió de seguiment dels treballs sobre la nova revisió del més conegut i emprat dels estàndards OGC, el Web Map Service (WMS). Des de Grumets també s’ha contribuit a la reunió de la ciberinfrastructura de recerca de geo-ciències (Earthcube) que impulsa la National Geosciences Foundation dels Estats Units d’Amèrica. En aquesta reunió els investigadors catalans han presentat els resultats del projecte FP7 GeoViQua, uns resultats que obren la possibilitat de que els usuaris finals publiquin les opinions d’una dada geospacial particular.

De fet, cal destacar que el grup de metadades de l’OGC ha decidit crear un grup d’estandardització amb la finalitat de convertir els avenços del GeoViQua en el camp del feedback dels usuaris sobre les dades geospacials en un estàndard internacional, procés que el CREAF liderarà.

Comparació de models que prediuen les respostes de la vegetació ibèrica al canvi global
(CREAF Thu, 23 Jan 2014 13:56:07 +0000)

Article publicat a la UAB Divulga. Les prediccions de la resposta de la vegetació ibèrica al canvi global es basen en dos tipus de models, uns de base matemàtica (models fisiològics) que reprodueixen el funcionament de les plantes i uns altres de base estadística (models correlatius) que es basen en establir correlacions amb les condicions ambientals actuals.Un estudi mostra les congruències i incongruències entre aquests dos tipus de models i la importància de les interaccions entre organismes. També destaca la importància de comparar diversos models per entendre millor els factors que condicionen la distribució de la vegetació.

Un estudi mostra les congruències i incongruències entre aquests dos tipus de models i la importància de les interaccions entre organismes

Un estudi mostra les congruències i incongruències entre aquests dos tipus de models i la importància de les interaccions entre organismes

Referències

Serra-Diaz, Josep M.; Keenan, Trevor F.; Ninyerola, Miquel; Sabaté, Santiago; Gracia, Carlos; Lloret, Francisco. Geographical patterns of congruence and incongruence between correlative species distribution models and a process-based ecophysiological growth model. Journal of Biogeography 40(10): 1928-1938. 2013.

Investigadors de la UAB, el CREAF i la Universitat de Barcelona realitzen un mapa que mostra les congruències i incongruències entre dos tipus de models predictius que contribueixen a entendre i avaluar millor les respostes de la vegetació ibèrica al canvi global.

Addicionalment a la informació provinent d’experiments in situ o ex situ (observació de la Terra a través de satèl·lits),  els models predictius incrementen els nostre coneixement del territori ja que integren informació i mostren relacions entre el clima (i d’altres factors abiòtics) i la vegetació que altrament no aflorarien.

Aquest article posa de relleu la importància de comparar, tant quantitativament com espacialment, els resultats de diferents tipus de models predictius per tal d’entendre millor els factors que condicionen la distribució de la vegetació.

Existeixen diverses aproximacions que, mitjançant models matemàtics, aporten llum per predir les respostes de  la vegetació a l’escalfament global que es preveu per al segle XXI. D’una banda, existeixen models que es basen en mecanismes fisiològics de creixement en un ambient més àrid però amb un elevat CO2 a l’atmosfera, que pot fer augmentar la capacitat de resposta a l’augment de temperatura. D’altra banda existeixen els models correlatius, que associen les condicions ambientals on les espècies són presents avui dia i projecten aquesta informació sobre els escenaris climàtics de futur.

L’article publicat al Journal of Biogeography compara la congruència entre el patró espacial de la vegetació (on són les espècies?) respecte el patró espacial del creixement de la vegetació (on creixen millor les espècies?). Els mapes reflecteixen que en realitat, les interaccions entre organismes tenen gran rellevància per entendre les distribucions espacials de les espècies ja que moltes de les espècies podrien viure en condicions on l’espècie és absent.

Miquel Ninyerola

Departament de Biologia Animal, de Biologia Vegetal i d’Ecologia

miquel.ninyerola@uab.cat


El CREAF finalitza el projecte GEOVIQUA dins de la Cimera Ministerial del GEO 2014
(Anna Ramon Revilla Fri, 20 Dec 2013 17:19:25 +0000)

Continuen els preparatius per al GEO-X Plenària i per la Cimera Ministerial del GEO 2014 que es celebrarà entre el 12 i el 17 de gener a Ginebra, Suïssa. Els membres del projecte GeoViQua, coordinat pel CREAF, formen part de la delegació que la Comisió Europea ha organitzat per participar en aquest esdeveniment.

Etiqueta proposada per Geoviqua  que descriu la qualitat y completesa de la informació de les dades ofertes per la infraestructura de dades GEOSS.

Etiqueta proposada per Geoviqua que descriu la qualitat y completesa de la informació de les dades ofertes per la infraestructura de dades GEOSS.

El principal objectiu de la Cimera Ministerial del GEO 2014 serà la d’aprovar un nou mandat per al GEO fins al 2025 i aprovar una sèrie de recomanacions d’alt nivell – en una declaració ministerial – que guiarà el desenvolupament d’un pla d’implementació detallat.

El dimarts 14 de gener de les 9 a les 11h, GeoViQua realitzarà un tutorial titulat: “Tutorial sobre models de qualitat i eines per a la infraestructura comuna del GEOSS” on es presentaran i es provaran els principals desenvolupaments del projecte GeoViQua:

  1. Una nova interfície per proveir opinions dels usuaris sobre les dades usades i revisions dels experts
  2. Sistemes de comparació de metadades
  3. Noves maneres d’expressar, codificar i visualitzar la qualitat sobre les dades
  4. Noves maneres de cercar la informació rellevant a partir de la informació sobre la qualitat de les dades.
El GEO-X Plenària tindrà lloc el dimecres 15 i el dijous 16, mentre que la Cimera Ministerial tindrà lloc el divendres 17 de gener.

També es presentaran els resultats del projecte a l’espai de xerrades que la comissió ha preparat dins de l’exposició.  La Comissió Europea també ha volgut que el GeoViQua celebrés la seva reunió interna, l’activitat que clausura el projecte, dins del Centre Internacional de Conferències. Així mateix, GeoViQua ha reservat un espai a l’exposició per tal de presentar, durant tota la setmana, la idea d’una etiqueta que descriu la qualitat y completesa de la informació de les dades ofertes per la infraestructura de dades GEOSS. De fet, s’han previst més de 30 reunions paral·leles de diumenge a dijous, i s’ha reservat un espai al Centre Internacional de Conferències per a més de 20 expositors.


714 persones de 22 països s’acullen a la promoció del MiraMon el Dia Mundial del SIG
(CREAF Fri, 15 Nov 2013 10:56:09 +0000)

Per tal de celebrar el Dia Mundial del SIG, el passat 8 de novembre l’equip MiraMon  va regalar la llicència nominal del SIG MiraMon Professional a tots aquells que ho sol·licitessin. La promoció va tenir un gran èxit i 714 persones de 22 països van acollir’s-hi.

Van participar a la promoció persones de 22 països diferents!

Van participar a la promoció persones de 22 països diferents!

Consulta la notícia i altres novetats al web del MiraMon

 


Investigadors del CREAF treballen en un estudi sobre les cobertes i usos del sòl de la Península
(Anna Ramon Revilla Wed, 31 Jul 2013 10:55:31 +0000)

El projecte DINACLIVE vol analitzar com han canviat les cobertes i els usos del sòl a tota la Península Ibèrica. Amb el material que se n’extregui es podran observar els impactes del canvi climàtic i d’altres factors com ara els efectes de la sequera sobre la vegetació.

Exemple de mapa sense corregir (esquerra) Exemple de mapa amb correccions aplicades (dreta)

Exemple de mapa sense corregir (esquerra) Exemple de mapa amb correccions aplicades (dreta)

Els investigadors Joan Masó, Lluís Pesquer i Ivette Serral lideren aquest projecte finançat pel Ministerio de Economía y Competividad que es durà a terme fins al 2015. Es tractarà d’analitzar llargues sèries climàtiques actuals, però també imatges de satèl·lit amb registres que cobreixen més de 40 anys, una feina iniciada amb l’Atlas Climático Digital de la Península Ibérica i amb el Servidor d’imatges de Satèl·lit de Catalunya, el SatCat. De fet, un dels objectius que l’equip pretén aconseguir és extendre la informació obtinguda pel Servidor d’Imatges català a tota la Península.

Per fer-ho caldrà afegir procediments per corregir les deformacions i els efectes atmosfèrics sobre les imatges de satèl·lit. En general, les deformacions d’aquestes imatges es donen per la pròpia geometria dels sensors, pel relleu del terreny o bé per imprecisions que es poden produir en el moment de la captura. Aplicar aquests processos de correcció permetrà extreure posteriorment la informació apropiada d’usos i cobertes del sòl. A més, a partir d’aquestes imatges es podran comprendre les principals causes dels canvis produïts en els últims anys i es podran generar mapes que pronostiquin futurs  canvis d’usos del sòl.

El tractament massiu de dades necessari per a la realització d’aquest projecte planteja reptes de capacitat computacional, automatització de processos i d’emmagatzematge i la integració de les metodologies més innovadores conegudes com a Big Data. Per aconseguir integrar les  modernes infraestructures de dades espacials europees i mundials com INSPIRE i GEOSS, es posaran en marxa diversos serveis web (seguint estàndards de l’Open Geospatial Consortium). Aquests serveis mostraran els mapes pel gran públic i permetran descarregar-se les dades i l’aprofundiment d’altres científics en aquest camp.

DINACLIVE és un projecte que treballa en diverses línies prioritàries del grup de  recerca GRUMETS i que ha de contribuir a la comprensió dels agents i de les conseqüències del canvi global sobre el nostre territori. Els nous desenvolupaments de l’àmbit de la teledetecció i l’anàlisi espacial quedaran incorporats en les noves versions del SIG MiraMon.

Per més informació:

Servidor d’imatges de Satèl·lit de Catalunya:  www.opengis.uab.cat/wms/satcat/

l’Atlas Climático Digital de la Península Ibérica:  www.opengis.uab.es/wms/iberia/

l’Open Geospatial Consortium:  www.opengeospatial.org

SIG MiraMon:  www.creaf.uab.cat/miramon

GRUMETS:  www.grumets.uab.cat


Xavier Pons presenta el Diccionari terminològic de Teledetecció
(CREAF Tue, 09 Jul 2013 13:40:37 +0000)

El diccionari ha estat elaborat per Xavier Pons, coordinador del grup de recerca GRUMETS (en el qual participa el CREAF), i Anna Arcalís, ambientòloga col·laboradora habitual d’aquest centre. L’obra completa la col·lecció de diccionaris terminològics dissenyada per l’Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC) i el Centre de Terminologia TERMCAT.

Xavier Pons presenta el Diccionari terminològic de Teledetecció.

Xavier Pons presenta el Diccionari terminològic de Teledetecció.

El diccionari compta amb gairebé 600 pàgines, 3484 entrades, índexs de termes en anglès i castellà, i dos annexos de les regions espectrals en longituds d’ona i freqüències amb sinònims. L’objectiu ha estat dotar la llengua catalana de les millors adaptacions dels termes d’aquesta disciplina, tan transversal, que connecta l’orbitografia, la física, els sensors, l’estadística espacial, els usos i cobertes del sòl i la seva dinàmica, etc.

Fins ara, no existeix cap altre diccionari de teledetecció d’aquest abast ni en català, ni en castellà, francès o anglès. La seva confecció ha requerit cinc anys de pacient feina de recerca de fonts originals i càlculs de característiques de sensors satel·litaris i aeroportats de tota mena, a més d’una llarga tasca de reflexió terminològica.

La presentació es farà de manera conjunta amb els altres tres diccionaris de la col·lecció i, a més d’en Xavier Pons, intervindran Ester Franquesa, directora general de Política Lingüística, Jaume Miranda, director de l’Institut Cartogràfic de Catalunya, Josep Maria Rabella, coautor del diccionari de cartografia, Joan Nunes, autor del diccionari de sistemes d’informació geogràfica, i Jordi Bover, director del TERMCAT.

DATA I LLOC DE LA PRESENTACIÓ:

Dijous, 11 de juliol de 2013, a les 19:00 h.

Sala d’actes del Palau Marc, seu del Departament de Cultura. La Rambla 8, Barcelona.

ES PREGA CONFIRMACIÓ OMPLINT EL SEGÜENT FORMULARI.


El Landsat-8 ajudarà en la recerca científica i en la gestió del territori
(CREAF Tue, 25 Jun 2013 13:00:28 +0000)

La informació captada pel Landsat-8 serà publica i servirà per avançar en la investigació, estudi i gestió del nostre planeta, concretament, en el seguiment de l’agricultura, els boscos, el consum d’aigua o la gestió energètica. 

Landsat 8 (Foto:NASA)

Landsat 8 (Foto:NASA)

Notícia publicada a UAB Divulga

El passat 11 de febrer, la sala d’actes de la Facultat de Ciències va ser testimoni en directe del llançament del nou satèl·lit d’observació de la Terra, Landsat-8. Els satèl·lits de la sèrie Landsat han captat dades des de fa més de 40 anys cada 16-18 dies amb una resolució de entre 15 i 120 metres. El nou Landsat-8,  una iniciativa de la NASA i de la USGS (l’agència mediambiental dels Estats Units),  continua aquesta sèrie i incorpora diverses millores: una capacitat 16 cops superior de distingir els nivells d’energia que arriben de cada punt de la terra, recollida d’informació en més regions de l’espectre electromagnètic i un sistema d’enregistrament menys sensible a errors mecànics. El Landsat-8 és doncs una oportunitat extraordinària per a una millor observació, planificació i ordenació del territori, basada en dades de gran qualitat i amb el suport d’una base de dades dels canvis dels últims 40 anys.

A més de la seva funció de recerca i gestió, el Landsat-8 també proporciona material educatiu de gran interès, que pot ajudar a escoles, universitats i ciutadans en general.

Les dades que aporta aquest satèl·lit seran gratuïtes i disponibles per tothom, com ho han vingut sent en els últims deu anys. El Grup d’Investigació en Mètodes i Aplicacions en Teledetecció i Sistemes d’Informació Geogràfica (GRUMETS) incorporarà les dades delLandsat-8 al servidor públic de imatges de satèl·lit, SatCat. Allà es podran visualitzar amb molt de detall les imatges, sobreposar-les a d’altres informacions cartogràfiques.

Aquestes imatges seran tractades amb el software MiraMon, dissenyat pel mateix grup GRUMETS, premiat internacionalment i utilitzat en 38 països.

El grup GRUMETS, format per membres de la UAB i del CREAF, és un grup consolidat reconegut per la Generalitat. Els seus integrants treballen en el camp de la teledetecció des de finals dels 80. Actualment, aquest grup esta treballant en el projecte DinaCliVe que, mitjançant la teledetecció, estudiarà el paper del canvi climàtic en la transformació dels sòls de la Península Ibèrica durant els últims 50 anys, a la vegada que provarà de fer projeccions fins l’any 2025.

Les dades del nou satèl·lit també poden servir per fer un seguiment de la neu que tenim als Pirineus, les reserves hídriques o l’estudi de la evapotranspiració. Tot plegat millorarà la gestió i estalvi d’aigua a Catalunya.

GRUMETS utilitzarà dades del Landsat-8 en varis projectes de recerca.

Un altre dels estudis que es podran desenvolupar amb aquestes dades és el del anomenat “treeline” o límit superior dels arbres a l’alta muntanya i la seva variació al llarg del temps. Degut al canvi climàtic, s’espera que aquest línia estigui cada vegada més amunt en moltes zones peninsulars. Les millores del Landsat-8 també permetran als investigadors de la UAB realitzar treballs sobre la qualitat de l’aigua a les zones costaneres, tant en l’aigua marina com en la continental, llacs o aiguamolls, i fer també mapes de les zones pesqueres més productives. Finalment, realitzar un balanç energètic de les ciutats mitjançant el seu balanç tèrmic, obtingut gràcies a les imatges del satèl·lit, és una altra de les línies d’investigació que s’obren a partir d’ara.

El dia del llançament del Landsat 8 GRUMETS va organitzar un acte divulgatiu per seguir en directe aquest esdeveniment. La UAB en fa fer un vídeo que podeu consultar aquí mateix:


El CREAF inicia un projecte europeu de cooperació internacional per millorar la gestió forestal i fer front al canvi global al Mediterrani
(Anna Ramon Revilla Thu, 20 Jun 2013 11:33:18 +0000)

Els doctors del CREAF Enrique Doblas i Jordi Vayreda iniciaran al desembre el projecte MENFRI (Mediterranean Network of Forestry Research and Innovation), un projecte europeu de gestió forestal finançat per la convocatòria FP7 – INCO

El CREAF s’encarregarà de fer una investigació sobre la gestió forestal que es fa a la part nord del Mediterrani

El CREAF s’encarregarà de fer una investigació sobre la gestió forestal que es fa a la part nord del Mediterrani

Es tracta d’una iniciativa d’intercanvi de coneixements i experiències forestals al Mediterrani entre diferents centres d’Espanya, Itàlia, Bèlgica, Marroc i Tunísia. Els països del nord formaran als països del sud en la gestió regional a través de sistemes d’informació geogràfica (SIG) i també a través de la innovació empresarial. Els del sud realitzaran els mètodes tradicionals de gestió forestal del Mediterrani que s’han perdut al nord al llarg dels anys, però que segueixen sent molt eficients. S’aplicarà aquest coneixement científic en mètodes innovadors de gestió gràcies al  suport empresarial amb la finalitat de fer front als efectes del canvi global en el Mediterrani (especialment el canvi climàtic i d’ús del sòl).

Concretament, el CREAF s’encarregarà de fer una investigació sobre la gestió forestal que es fa a la part nord del Mediterrani. L’Institut National de Recherches en Genie Rural, Eaux et Forets (INGREF) i l’Univsersité Hassan II Mohammadia Casablanca (UH2MC) realitzaran la mateixa investigació però a la part sud del Mediterrani. El Consorci Forestal Català (CFC) farà una formació sobre l’associacionisme i com treure’n la màxima rendibilitat. El Warrant Group (WG) s’encarregarà de la formació sobre creació d’empreses especialitzades i Aliénor EU es farà càrrec de la comunicació i divulgació del projecte tant al públic com al sector polític europeu.


ANUL·LAT! El territori que tenim: què ens diu el Mapa de Cobertes del Sòl de Catalunya 4a edició?
(CREAF Fri, 14 Jun 2013 09:15:36 +0000)

Us informarem properament de la nova data de presentació de la quarta edició del Mapa de Cobertes del Sòl de Catalunya. Sentim les molèsties.

Barcelona en una imatge del MCSC4

Barcelona en una imatge del MCSC4

Gràcies al seu elevat nivell de detall temàtic i planimètric, és una eina important en la gestió i planificació territorial, així com a base per estudis relacionats amb l’ecologia del paisatge o la biodiversitat.

El Mapa de cobertes del sòl de Catalunya (MCSC) és una cartografia digital temàtica d’alta resolució (superfície mínima cartografiada de 500 m²) elaborada per fotointerpretació i digitalització d’ortofotoimatges de l’Institut Cartogràfic de Catalunya mitjançant el SIG MiraMon. En el mateix mapa hi queden recollits els boscos, matollars, conreus, zones urbanes, etc. del territori català.

Amb aquesta quarta edició, es constitueix una seqüència cronològica de dues dècades, des de l’any 1993 (primera edició) fins al 2009 (quarta edició). Comparant les diferents edicions es pot saber amb detall quina és i ha estat la composició del país en termes de cobertes, i també avaluar quins canvis ha experimentat el territori (incendis forestals, urbanització, abandonament de conreus,…).


El CREAF i la Fundació Catalunya-La Pedrera organitzen un curs sobre recollida de dades i anàlisi amb Google Earth i SIG MiraMon
(Anna Ramon Revilla Fri, 07 Jun 2013 09:11:02 +0000)

El passat mes d’abril es va organitzar un curs de formació sobre com fer ús del GPS  amb smartphones i tablets dins el Programa de professors i ciència de la Fundació Catalunya – La Pedrera.

El curs es va centrar en ensenyar als professors a fer ús del GPS

El curs es va centrar en ensenyar als professors a fer ús del GPS

La gran popularitat que han adquirit els smartphones i les tablets, al ser eines que permeten una comunicació universal i la incorporació de sensors geolocalitzadors, ha permès que un ampli ventall de públic disposi en tot moment d’un GPS.

Enguany el CREAF ha participat en la 4a edició de Professors i ciència programa de formació de la Fundació Catalunya-La Pedrera , una iniciativa que vol contribuir a l’excel·lència educativa entre el professorat i garantir l’aplicabilitat a l’aula dels coneixements adquirits, per fomentar les vocacions científiques entre els estudiants. Amb la finalitat d’incorporar la localització geogràfica a la formació de secundària, el curs es va centrar en ensenyar als professors a fer ús del GPS i de les dades que ens proporciona. Es va visualitzar i analitzar aquesta informació amb programaris cartogràfics com el Google Earth i el SIG MiraMon, junt amb el programari GeoSetter que permet ubicar les fotografies sense coordenades a sobre dels mapes utilitzant informació GPS.

El curs Recollida de dades GPS amb smartphones, tablets i anàlisi amb Google Earth i SIG Miramon es va dividir en dues sessions i va anar adreçat a professors d’ESO, Batxillerat, de Biologia, Geografia, Tecnologia i en definitiva, qualsevol professor de secundària interessat en desenvolupar aquests coneixements.

Els continguts de la jornada van ser: una introducció als Sistemes Globals de Navegació per Satèl·lit i projeccions cartogràfiques; càrrega de dades als mòbils i pràctica de camp, localitzant indrets, capturant ubicacions, recorreguts i fotografies; descàrrega de dades GPS i visualització d’aquestes amb Google Earth i a sobre de cartografia temàtica i de referència amb MiraMon, així com una introducció a l’anàlisi SIG (anàlisi de visibilitat i distàncies, creuament de capes i estadística de grups).

Per més informació:

Edu Luque (e.luque@creaf.uab.cat)

Lluís Comas (l.comas@creaf.uab.cat)

www.professorsiciencia.com


Dels boscos de Catalunya a l’espai: Ciència de la NASA a Catalunya
(CREAF Fri, 31 May 2013 15:20:41 +0000)

En Shawn C. Kefauver, estudiant de doctorat del CREAF amb una beca de la NASA, explicarà la recerca en bioindicadors i ozó que està duent a terme aquí a Catalunya i a altres llocs del món.

Aula d'Extensió Universitària per a Gent Gran de Castellar del Vallès

La xerrada tindrà llloc a l’Aula d’Extensió Universitària per a Gent Gran de Castellar del Vallès

RESUM:

Concretament explicarà com ell i el seu equip estan utilitzant les eines de SIG i Teledetecció a  Meranges i Guils de Cerdanya per mesurar l’estrès que l’ozó provoca als boscos de pi negre, Pinus uncinata, de Catalunya. En paral·lel donarà a conèixer estudis semblants que han dut a terme amb sensors aerotransportats i satèl·lits de la NASA als Parcs Nacionals de Yosemite i Kings Canyon a Califòrnia.  A Califòrnia, les especies bioindicadores són els pins grocs, Pinus ponderosa i Pinus Jeffreyi, que també són molt sensibles a l’ozó atmosfèric com passa amb el pi negre a Catalunya.

LLOC:

Aula d’Extensió Universitària per a Gent Gran de Castellar del Vallès. Entrada lliure.

DATA i HORA:

4 de juny a les 18h


Conclou el VII Geo European Projects Workshop organitzat pel CREAF i la CE
(Anna Ramon Revilla Mon, 29 Apr 2013 16:21:22 +0000)

Més de 175 experts en l’observació de la terra d’arreu del món s’han reunit al VII  Geo European Projects Workshop, organitzat per la Comissió Europea i el CREAF, i celebrat els dies 15 i 16 d’abril a la Casa de la Convalascència de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Moment de l'acte inaugural del GEPW7.

Moment de l’acte inaugural del GEPW7. Foto: Abel Pau.

La ciutat de Barcelona ha estat la seu del VII GEO European Projects Workshop organitzat per la Comissió Europea i CREAF el passat 15 i 16 d’abril a la seu que la Universitat Autònoma de Barcelona té a la Casa de la Convalescència.

La convenció anual ha comptat amb la participació de més de 175 experts nacionals i internacionals en l’observació de la terra, que han posat en comú projectes científics que contribueixen en millorar diversos aspectes del planeta, així com l’impacte que tenen sobre la societat: la salut ambiental, l’energia, la meteorologia, la gestió de l’aigua, el clima, els ecosistemes, l’agricultura, la biodiversitat i la predicció i reducció de les conseqüències dels desastres naturals.

L’esdeveniment va ser inaugurat el passat 15 d’abril per Andrea Tilche, Cap de la Unitat de Tecnologia del Medi Ambient de la Comissió Europea; Jordi Mas, responsable de la Secretaria de Relacions Internacionals, Universitat i Recerca del Departament d’Economia i Coneixement de la Generalitat de Catalunya; Fernando Belda, Director de producció i Infraestructures de l’Agència Estatal de Meteorologia; Xavier Pons, Catedràtic de la Universitat Autònoma de Barcelona; i Javier Retana, director del CREAF.

Moment de l'acte inaugural del GEPW7.

Moment de l’acte inaugural del GEPW7. Foto: Abel Pau.

Durant el congrés es varen presentar un gran nombre de projectes d’observació de la Terra finançats pel 7è Programa Marc de la Comissió Europea, que dóna suport a la recerca, l’educació i la innovació d’excel•lència a nivell europeu. A continuació varen prendre la paraula representats de les administracions, de les universitats, de centres de recerca i d’empreses espanyoles. La Comissió Europea va lloar les iniciatives actuals i va reconèixer el potencial de creixement que té el sector en el nostre país.

El finançament de la recerca en observació de la terra és la contribució de la Comissió Europea a la construcció i millora del Sistema Global de Sistemes d’Observació de la Terra (GEOSS). Aquest té com a objectiu assolir l’intercanvi de mapes d’informació ambiental sense frontereres i al mínim cost. Durant el congrés es varen presentar més de 50 iniciatives molt diverses en 3 sessions paral•leles. Alguns exemples són:

  • El projecte AGRICAB, que té com a objectiu desenvolupar un marc per millorar la capacitat d’observació de la Terra per donar suport en la gestió de l’agricultura i el maneig forestal a l’Àfrica.
  • El projecte FUTUREVOLC, que contribueix amb un experiment de monitorització a llarg termini de les regions geològicament actives d’Europa propenses als desastres naturals.
  • El projecte MEDINA, que pretén millorar la capacitat d’implementar polítiques i protocols destinats a mantenir o millorar la qualitat dels ecosistemes costaners del Nord d’Àfrica.
  • El projecte BalkanGEONet, que té per objectiu principal identificar i coordinar les activitats d’observació de la Terra a la regió dels Balcans i per aplanar el camí per a la futura inclusió plena de tots els països dels Balcans a GEO.
  • El projecte GeoViQua, coordinat pel CREAF, que contribueix donant eines per a visualitzar els indicadors de qualitat de les dades incloses al GEOSS.
Debat durant el GEPW7.

Debat durant el GEPW7. Foto: Abel Pau.

El GEOSS també es beneficia de xarxes mundials estables d’observació de la biodiversitat (GEOBON), d’iniciatives de monitoratge i observació dels oceans (Blue Planet Initiative), la geo-vigilància agrícola mundial (GEOGLAM), un sistema d’observació global dels fluxos de deposició del Mercuri (GMOS), una xarxa d’observació global dels boscos (GFOI), així com d’un sistema d’observació i anàlisi del Carboni (GEO Carbon).

Totes elles varen estar representades en la conferència. Per tal de situar-se a l’avantguarda mundial, en la convenció es va dedicar una sessió per discutir els nous propòsits i objectius per encarar el període 2015-2025. Així mateix, es va portar a terme la segona reunió de la divisió científica i tècnica del GEOSS-Espanya on es va definir un pla d’actuació per consolidar encara més la recerca estatal en aquest camp.

Intercanvi de coneixements durant el GEPW7.

Intercanvi d’impressions durant el GEPW7. Foto: Abel Pau.

Durant aquesta reunió va quedar palès el compromís de la Comissió Europea de reforçar el finançament en el camp de l’observació de la terra per tal d’incrementar el coneixement del planeta, fomentant la participació de les empreses del sector i la creació de llocs de treball dins del nou programa de recerca Horitzó 2020.

Més informació i presentacions dels ponents a:

http://gepw7.creaf.cat

Més informació sobre GEO-Espanya a:

http://twiki.grumets.uab.cat/twiki/bin/view/GEO_Spain


CREAF will host the next GEO European Projects’ Workshop (GEPW7)
(CREAF Fri, 01 Mar 2013 13:54:57 +0000)

The European Commission is pleased to announce the 7th GEO European Projects Workshop (GEPW-7) which will take place in Barcelona, on 15 and 16 April, hosted by CREAF (Centre for Ecological Research and Forestry Applications) and the Universitat Autònoma of Barcelona, through the European project GeoViQua.

GEPW-7 will continue and extend the effort to develop the collaboration between the GEO initiative and the European Commission projects on Earth Observation funded through the Framework Programme of Community Research.

GEPW-7

The Workshop

The European Commission is pleased to announce the 7th GEO European Projects Workshop (GEPW-7) which will take place in Barcelona, on 15 and 16 April, hosted by CREAF (Centre for Ecological Research and Forestry Applications) and the Universitat Autònoma of Barcelona, through the European project GeoViQua.

GEPW-7 will continue and extend the effort to develop the collaboration between the GEO initiative and the European Commission projects on Earth Observation funded through the Framework Programme of Community Research.

All the information is ready on this webpage: http://gepw7.creaf.cat/Index.htm

Previous editions:


El CREAF i la UAB organitzen un acte divulgatiu per seguir en directe el llançament del Landsat-8
(CREAF Tue, 05 Feb 2013 15:49:58 +0000)

En un acte obert i gratuït prèvia inscripció es combinaran les presentacions d’experts sobre els satèl·lits Landsat i les seves aplicacions en observació de la Terra amb imatges en directe de la NASA TV

Llançament i encapsulament d'un satèl·lit Landsat. Fotos: NASA

Llançament i encapsulament d’un satèl·lit Landsat. Fotos: NASA

El proper 11 de febrer, a les 19:02 hora catalana, està previst el llançament del nou satèl·lit d’observació de la Terra Landsat-8, una iniciativa de la NASA i l’USGS (el Servei Geològic dels EEUU) que permetrà continuar i millorar la captació d’imatges com a testimonis científics ininterromputs que s’han estat recollint a través del programa de referència Landsat des del 1972. La informació captada pel satèl·lit serà pública i permetrà avançar en la recerca, l’estudi i la gestió del nostre planeta.

El Grup de Recerca en Mètodes i Aplicacions en Teledetecció i Sistemes d’Informació Geogràfica (GRUMETS), format per membres de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i del CREAF, ha volgut celebrar aquest esdeveniment amb un homenatge, un acte divulgatiu per seguir en directe aquest fet científic i tècnic de primer ordre, sincronitzadament amb altres actes organitzats arreu del món.

Així, dilluns dia 11 de febrer, a la sala d’actes de la Facultat de Ciències de la UAB i des de les 17:15, experts del grup i d’altres institucions convidades oferiran una panoràmica en què s’explicarà els fonaments de l’observació de la Terra des dels satèl·lits artificials, la història de la sèrie Landsat, la importància de les seves aplicacions en els 40 anys que fa que proporciona dades territorials de primera qualitat i, especialment, què aporta aquest nou satèl·lit en el context mundial, i en particular per la sinèrgia que proporcionarà amb els propers llançaments de satèl·lits Sentinel de l’ESA. L’acte comptarà amb la retransmissió en directe del llançament a l’espai del nou satèl·lit des de la base aèria de Vandenberg, a Califòrnia.

Les aplicacions de les dades Landsat són ben variades, des d’aspectes ambientals generals, a seguiment de l’agricultura i els boscos, control del cicle i consum d’aigua, gestió energètica, planificació urbanística o recuperació en situacions de desastres naturals. La seva importància no només és ben palesa en l’àmbit de la recerca i la gestió del territori, sinó que també té un enorme interès des del punt de vista educatiu, ajudant a entendre els grans temes relacionats amb les transformacions del paisatge al planeta.

Durant l’acte es combinaran, doncs, les presentacions amb les imatges en directe dels preparatius i del llançament en si. Les explicacions divulgatives seran impartides per membres del GRUMETS de la UAB-CREAF, del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya i de l’Institut Cartogràfic de Catalunya.

 

L’assistència a l’acte és gratuïta, mitjançant inscripció prèvia.

Per a més informació sobre el programa de la jornada, així com per a inscriure-s’hi: http://www.grumets.uab.cat/actes_publics/landsat8

També podreu seguir l’acte al twitter a  @MiraMon_CAT


Joan Masó escollit nou president de la secció Earth and Space Science Informatics (ESSI) de la EGU
(Anna Ramon Revilla Wed, 19 Dec 2012 16:58:06 +0000)

El càrrec té una durada prevista de dos anys i s’iniciarà a partir de la la propera Assamblea General de European Geosciences Union (EGU) del 2013.

Joan Masó

Joan Masó

Aquest és un pas endavant important en el procés de projecció internacional que ha iniciat el grup de recerca GRUMETS.

EGU, la Unió Europea de Geociències, es la unió d’experts més important d’ Europa en ciències de la terra. Es dedica a la cerca de l’excel·lència en las ciències de la terra i les ciències planetàries i espacials pel benefici de la humanitat. Es va crear al setembre de 2002 com una fusió de la Societat Europea de Geofísica (EGS) i de la Unió Europea de Geociències (EUG). Té la seva seu a Munich, Alemanya.

L’ Assemblea General de la EGU es l’ esdeveniment més gran i prominent a nivell europeu en  geociències i atrau a més de 11.000 científics de tot el món. Les sessions de la reunió cobreixen una àmplia gamma de temes, incloent la vulcanologia, l’exploració planetària, l’estructura interna de la Terra i l’atmosfera, el clima, així com l’energia i els recursos.

Es poden consultar els resultats de les eleccions 2012 a la seva pròpia pàgina web.


Seminari CREAF: Remote Sensing of Bioindicators for Forest Health Assessment
(CREAF Thu, 13 Sep 2012 10:44:55 +0000)

En Shawn Kefauver, investigador del CREAF ens parlarà el proper 20 de setembre sobre les aplicacions que tenen la teledetecció, el SIG i el biomonitoratge per avaluar la salut dels boscos.

Shawn Kefauver

Shawn Kefauver 

RESUM

Aplicacions de teledetecció, SIG, i bio-monitoratge per avaluar l’impacte de la contaminació atmosfèrica en la salut del bosc.

A CÀRREC DE:

Shawn Kefauver , investigador del CREAF

LLOC:

Sala a confirmar , Universitat Autònoma de Barcelona, Cerdanyola del Vallès

DATA:

20 de setembre a les 15h


El CREAF visita Brusel•les en el marc de l’Infoday FP7-ENVIRONMENT 2013
(Anna Ramon Revilla Tue, 12 Jun 2012 16:01:19 +0000)

El passat 12 de juny en Joan Masó i n’Olga Roig  van assistir, en representació del CREAF, a la Jornada d’ Informació sobre el Programa de finançament de projectes de Recerca de l’àmbit de Medi Ambient (FP7-Environment 2013).

Aquest acte l’organitza anualment la Comissió Europea i es celebra a Brussel•les.

Aquest acte l’organitza anualment la Comissió Europea i es celebra a Brussel•les.

L’objectiu del viatge va ser presentar els interessos i punts forts del CREAF relacionats amb el temes que la CE proposa cada any en la convocatòria FP7 Environment. En el cas d’en Joan Masó la presentació es va fer al Brokerage Session 6.5 Mobilising Environmental Knowledge i en el cas de n’Olga Roig al Brokerage Session 6.1 Climate Change i al Brokerage Session 6.2 Sustainable use of land and seas.

Un dia per impulsar la connexió entre centres i la formació de consorcis amb propostes excel·lents

El mateix Infoday reunia altres participants internacionals que també van expressar els seus interessos i propostes de projecte. D’aquesta manera la iniciativa pretenia afavorir la connexió entre centres, cercar socis i promoure projectes en el marc d’aquesta propera convocatòria, que obrirà durant el mes juliol i tancarà a finals d’octubre del 2012.

Aquest viatge a Brussel·les és el resultat d’un treball fet els darrers sis mesos entre els investigadors i el Departament de Projectes Internacionals. Gràcies a aquest esforç el CREAF augmenta les possibilitats de participar en algun projecte del 7è Programa Marc, ja sigui com a líder o com a soci. De fet, en aquests moments s’està negociant l’entrada com a soci a un projecte liderat per una entitat del Regne Unit i s’està preparant una proposta per ser liderada des del CREAF.

Presentacions del CREAF a l’Infoday:

Joan Masó (descarrega ppt)

Olga Roig (descarrega ppt)

Altres documents d’interès sobre la jornada:

http://circa.europa.eu/Public/irc/rtd/env2012calls/library?l=/2013_info_day


Presentació Tesi Doctoral: Models de dades dels SIG a Internet. Aspectes teòrics i aplicats
(CREAF Thu, 31 May 2012 16:38:02 +0000)

El divendres 15 de juny en Joan Masó presenta al CREAF es presenta una nova Tesis Doctoral sobre tecnologies SIG a Internet.

Aquesta tesi proposa la creació d'un hipermapa mundial

Aquesta tesi proposa la creació d'un hipermapa mundial

 

TÍTOL

Models de dades dels SIG a Internet. Aspectes teòrics i aplicats (Internet GIS Data models. Theoretical and applied aspects)

AUTOR

Joan Masó Pau

DIRECTOR

Xavier Pons Fernández

LLOC

Sala de Graus II de la Facultat de Ciències (C5/1068)

DATA

15 de juny de 2012 a les 10:00 h

RESUM

Aquesta tesi proposa la creació d’un hipermapa mundial que integra la cartografia digital oficial, les dades obertes (open data) de l’Administració Pública, la cartografia generada per voluntariat, els globus virtuals i les dades de sensors sobre el terreny i en satèl·lits. Així es disposa d’un potent sistema interconnectat que pot servir, tant per reaccions davant emergències, com per a la presa de decisions d’impacte mediambiental.

Durant aquests treballs s’ha liderant l’edició de l’estàndard internacional Web Map Tile Service (WMTS) que va ser ratificat per l’Open Geospatial Consortium (OGC). Al mateix temps, s’ha posat a prova tecnologies amb dades reals, avaluat els rendiments de les serveis de mapes i proposat correccions. També s’ha assajat sistemes per tenir en compte les contribucions dels usuaris finals com a informació complementària a la tradicionalment donada per les agencies productores.


Obert període d’inscripció curs MiraMon Avançat 2012
(CREAF Tue, 06 Mar 2012 18:37:41 +0000)

El curs que oferim és un curs avançat en georeferenciació de documents cartogràfics escannejats o exportats de PDF, generació d’ortofotografies a partir de fotografies aeries, importació-exportació dels formats més comuns i d’eines avançades d’estructuració topològica.

 

MiraMon

MiraMon

Temari


Georeferenciació de documents cartogràfics
  • Conversió d’un mapa (escanejat, PDF, etc.) o d’una ortofotografia en un document digital georeferenciat
  • Criteris d’escanneig i resolucions
  • Protocol pràctic de realització
  • Superposició a altra cartografia per treballar digitalitzant, consultant, etc.
Generació d’ortoimatges a partir de fotografies aèries o imatges de satèl·lits
  • Teoria de georeferenciació i elements conceptuals per a la generació d’ortoimatges
  • Protocol pràctic de realització
  • Introducció a la generació de models digitals d’elevacions a partir d’isolínies
  • Mosaic i retall de capes
Estructuració topològica avançada
  • Aplicacions d’estructuració avançades:

- Generació de punts: VECPNT
- Generació d’arcs: LinARC
- Generació de polígons
- Transferència d’atributs entre objectes gràfics: AtriTop
- Eliminació de micropolígons: MicroPol
- Generació automàtica d’etiquetes de polígons: Etiqueta

  • Importació de dades amb problemes
  • Utilització de toleràncies i opcions avançades
Importació i Exportació de dades
  • Els formats més utilitzats:

- SID (MrSid)
- SHP (ArcView)
- DGN (MicroStation)
- DXF (AutoCAD)
- DAT – GRD (Surfer)
- TIFF – GeoTIFF (Tagged Image File Format)
- JPG – JPEG (Joint Photographic Experts Group)
- XLS, MDB i DBF (ODBC, Microsoft Excel, Microsoft Access i dBase)
- ASCII (Text pla)
- GPX (GPS)

Dates, durada i places


Cursos durant el 2012:1, 2, 8 i 9 de març
31 de maig, 1, 7 i 8 de juny
22, 23, 29 i 30 de novembre

  • Horari: de 10:30 a 14:30, amb 30′ de pausa
  • Durada: 4 dies, 4 hores/dia (16 hores en total)
  • Places: 15 (1 ordinador per persona)
Calendari de Cursos MiraMon

Calendari de Cursos MiraMon

Lloc i Accessos


CREAF (Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals)
Edifici C (Facultat de Ciències)
Universitat Autònoma de Barcelona
08193 Bellaterra (Barcelona)Mapa d’accessos al CREAF – UAB

 

Preu i matrícula


Preu: 307 €  (30% de descompte per antics alumnes), inclou els apunts i exemples tractats al curs.Matriculació mitjançant la web de compra del MiraMon, comunicant el mètode de pagament:VISA/MASTERCARD, Transferència bancària o xec nominal.El pagament per VISA/MASTERCARD pot formalitzar-se directament a través de la web o per fax, la transferència bancària s’ha d’efectuar personalment al número de compte que s’indica i el xec s’ha d’enviar per correu per completar el procés de compra.No oblideu d’indicar el vostre nom en formalitzar el dipòsit o la transferència i envieu per fax (+34 93 581 4151) o per correu electrònic (cursos@miramon.uab.cat) el justificant de la transferència.

La inscripció és per rigorós ordre de pagament

 


Obert període d’inscripció al curs de Navegadors i Servidors de Mapes MiraMon OGC (WMS – WMTS)
(CREAF Tue, 06 Mar 2012 18:32:31 +0000)

Els oferim un curs de servidors i navegadors de mapes que li permetrà realitzar les tasques de publicació de les seves capes MiraMon d’una forma àgil, segura i conforme als estàndards OGC garantint la interoperabilitat.

El curs inclou tant aspectes de creació del servidor de mapes com la creació de portals de cartografia

El curs inclou tant aspectes de creació del servidor de mapes com la creació de portals de cartografia

El curs inclou tant aspectes de creació del servidor de mapes com la creació de portals de cartografia basats en servidors locals i externs.
Temari


Introducció a la interoperabilitat
  • Estructura d’un portal
  • Arquitectura client-servidor
  • Estàndards d’interoperabilitat OGC: WMS, WMTS, WFS i WCS
  • Exemples de servidors: ICC i Cadastre
  • Requeriments dels servidors de mapes i els navegadors
Instal·lació del servidor de Mapes
  • Instal·lació de l’aplicació servidora
  • Creació d’un navegador de mapes
  • Creació d’un servidor de cartografia. L’Arbre Ambiental SIWeb
Publicació de capes
  • Preparació de nivells de zoom piramidals per a la visualització
  • Preparació de la capa per a ser consultada per localització
  • El REL 5
  • Desplegables de consultes típiques
  • Descàrrega de capes
  • Agregar capes d’altres servidors
  • Integració de dades en diversos sistemes de referència

Dates, durada i places


· Cursos durant el 2012:

· 9, 10, 11 i 12 de juliol

  • Horari: de 10:30 a 14:30, amb 30′ de pausa
  • Durada: 4 dies, 4 hores/dia (16 hores en total)
  • Places: 15 (1 ordinador per persona)
Calendari de Cursos MiraMon

Calendari de Cursos MiraMon

Lloc i Accessos


CREAF (Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals)
Edifici C (Facultat de Ciències)
Universitat Autònoma de Barcelona
08193 Bellaterra (Barcelona)

Mapa d’accessos al CREAF – UAB

Preu i matrícula


Preu: 307 €  (30% de descompte per antics alumnes), inclou els apunts i exemples tractats al curs.

Matriculació mitjançant la web de compra del MiraMon, comunicant el mètode de pagament:
VISA/MASTERCARD, Transferència bancària o xec nominal.

El pagament per VISA/MASTERCARD pot formalitzar-se directament a través de la web o per fax, la transferència bancària s’ha d’efectuar personalment al número de compte que s’indica i el xec s’ha d’enviar per correu per completar el procés de compra.

No oblideu d’indicar el vostre nom en formalitzar el dipòsit o la transferència i envieu per fax (+34 93 581 4151) o per correu electrònic (cursos@miramon.uab.cat) el justificant de la transferència.

La inscripció és per rigorós ordre de pagament


Obert període Inscripció curs MiraMon Analisis
(CREAF Tue, 06 Mar 2012 18:23:23 +0000)

El curs que oferim és un curs d’anàlisi espacial. S’introdueixen els conceptes teòrics de l’anàlisi SIG: àlgebra de mapes, superposició vectorial, transferència d’atributs, anàlisi multicriteri, etc.

Aprèn a utilitzar en profunditat les eines d'anàlisi pròpies del SIG MiraMon

Aprèn a utilitzar en profunditat les eines d'anàlisi pròpies del SIG MiraMon

Aquests coneixements es posaran en pràctica amb múltiples exercicis, utilitzant en profunditat les eines d’anàlisi pròpies del SIG MiraMon.

Destacar que l’anàlisi no es limita al món ràster; una de les principals característiques de les eines MiraMon és la seva potencialitat de treball indistintament amb capes ràsters i vectorials.
Temari


Conceptes d’anàlisi SIG
  • Condicions prèvies per l’anàlisi
  • Anàlisi combinada ràster-vector
  • Eines d’anàlisi SIG a MiraMon
Calculadora/Reclassificadora de capes
  • Característiques i possibilitats
  • Àlgebra de mapes
  • Ús adequat del valor de fons (NODATA)
  • Configuració dels paràmetres d’execució
Combinació analítica de capes
  • Característiques i possibilitats
  • Perspectiva ràster: combinació temàtica
  • Perspectiva vectorial: superposició vectorial i transferència d’atributs
Anàlisi estadística
  • Estadístiques per camp d’una base de dades, taula o consulta
  • Estadístiques de grups de registres (simples i combinats)
  • Estadístiques de valors ràsters (MDT) per polígons
Mapes de distàncies
  • Buffers i mapes continus
  • Distància cartesiana/geodèsica
  • Determinació de rutes òptimes
Anàlisi multicriteri
  • Conceptes previs
  • Classificació de criteris

Dates, durada i places


· Cursos durant el 2012:

· 26, 27 d’abril, 3 i 4 de maig
· 18, 19, 25 i 26 d’octubre

  • Horari: de 10:30 a 14:30, amb 30′ de pausa
  • Durada: 4 dies, 4 hores/dia (16 hores en total)
  • Places: 15 (1 ordinador per persona)
Calendari de cursos

Calendari de cursos

Lloc i Accessos


CREAF (Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals)
Edifici C (Facultat de Ciències)
Universitat Autònoma de Barcelona
08193 Bellaterra (Barcelona)

Mapa d’accessos al CREAF – UAB

Preu i matrícula


Preu: 307 €  (30% de descompte per antics alumnes), inclou els apunts i exemples tractats al curs.

Matriculació mitjançant la web de compra del MiraMon, comunicant el mètode de pagament:
VISA/MASTERCARD, Transferència bancària o xec nominal.

El pagament per VISA/MASTERCARD pot formalitzar-se directament a través de la web o per fax, la transferència bancària s’ha d’efectuar personalment al número de compte que s’indica i el xec s’ha d’enviar per correu per completar el procés de compra.

No oblideu d’indicar el vostre nom en formalitzar el dipòsit o la transferència i envieu per fax (+34 93 581 4151) o per correu electrònic (cursos@miramon.uab.cat) el justificant de la transferència.

La inscripció és per rigorós ordre de pagament

 


La UAB i el CREAF mostren la història recent del territori català vista des de l’espai
(Anna Ramon Revilla Fri, 17 Feb 2012 15:38:12 +0000)
Avui es presenta el servidor SatCat ja completat. Aquesta iniciativa, pionera a l’estat espanyol, dóna accés a un banc històric d’imatges del territori català preses pels satèl·lits Landsat entre l’any 1972 i l’actualitat. La informació recollida en el servidor és pública i permetrà avançar en la recerca i l’estudi dels canvis del nostre territori. 

Delta de l'Ebre

Imatge del SatCat del Delta de l’Ebre vist des del Landsat

Es pot veure des de l’espai el boom urbanístic dels darrers anys? Com era el litoral Barceloní fa 40 anys? Des d’avui mateix el Servidor d’Imatges de Satèl·lit de Catalunya, el SatCat, ens ofereix una visió sorprenent, desconeguda fins ara, de la història del nostre territori. Els canvis lents viscuts a les  zones deltaiques, als cursos del riu o als boscos cremats, que sovint passen desapercebudes per l’ull humà, han queden gravades des de l’espai i avui ho podem recuperar.

El SatCat recull i ofereix al gran públic un banc de centenars d’imatges del territori català realitzades pels satèl·lits Landsat entre 1972 i el 2011. Aquest és un fet històric pioner a tot l’estat espanyol, nascut de la voluntat del Grup de Recerca Mètodes i Aplicacions en Teledetecció i Sistemes d’Informació Geogràfica (GRUMETS). Els últims deu anys, GRUMETS ha estat ordenant i carregant al servidor totes les imatges de Catalunya provinents del satèl·lit més important del món per la observació de la Terra a escala detallada, el Landsat. El seu objectiu ha estat oferir al món, i de forma gratuïta, tota aquesta informació. Amb aquesta iniciativa, SatCat ha atrapat el vertiginós ritme d’incorporació de dades que proporciona aquest satèl·lit de cobertura mundial i ha contribuït al que s’anomena “la revolució petapíxel” que ofereix la teledetecció, on els científics treballen amb milers de bilions de píxels, la quantitat de dades més gran que la Humanitat ha tingut mai sobre cap tema.

Aquestes imatges aporten grans oportunitats a l’administració, als ens de recerca i a les empreses donat que permeten fer un seguiment visual dels canvis succeïts al territori els darrers anys. També té un enorme interès des del punt de vista educatiu”, puntualitza en Xavier Pons, catedràtic de Geografia de la UAB i coordinador del grup de recerca GRUMETS.

 És una eina consultable on-line  que ajudarà a les escoles i universitats a entendre grans temes relacionats amb el paisatge i la història del territori

El servidor SatCat proporciona imatges històriques i recents, coherents entre elles i fàcilment comparables. Això permet visualitzar els canvis sobre una mateixa zona com si fossin una pel·lícula. Així mateix, està preparat perquè els seus usuaris es puguin descarregar imatges per al seu ús professional en teledetecció. Totes les imatges es poden veure tant en color natural, com en fals color (on s’aprecien més detalls que en una foto convencional) i s’hi pot “viatjar” amb les eines convencionals de zoom, desplaçament, etc. A més, cada escena porta les seves metadades (informació tècnica completa de data, hora, característiques del sensor, etc) estandarditzades.

Tot el tractament de les imatges, així com el servidor i el navegador a Internet ha estat realitzat amb el software MiraMon, un potent programari desenvolupat íntegrament a Catalunya des de 1994 pel mateix grup de recerca, premiat internacionalment l’any 2000, i present a 29 països.

Nascut com una iniciativa del Centre de Documentació de Medi Ambient de la Generalitat durant el 2004, el servidor s’ha enriquit amb centenars d’imatges històriques i ha sortit a Internet, on es podrà consultar des d’avui a la següent direcció: http://opengis.uab.cat/wms/satcat/index.htm

Imatge satèl·lit del SatCat amb Sant Cugat

Imatge satèl·lit del SatCat amb Sant Cugat

El SatCat permet reconstruir i analitzar els canvis històrics més emblemàtics del territori català

El llistat d’aplicacions d’aquest banc de dades és tan divers com el territori i la seva història en els darrers 40 anys, però podem esmentar, com a exemples:

  • La dinàmica del Delta de l’Ebre, en què es pot veure tant el cicle intraanual dels arrossars com la dinàmica de la línia de costa, que ha retrocedit 0.7 km als darrers anys.
  • Els canvis de nivells dels embassaments, com els de Sau-Susqueda, o el de Boadella.
  • Veure l’abans i el després de la construcció de la presa de Rialb
  • La dinàmica de la zona de del Delta del Llobregat, amb l’aparició de la tercera pista de l’aeroport, el desviament del riu i l’ampliació del port, el canal olímpic, etc
  • Incendis forestals i la seva empremta al territori
  • Observació del creixement urbanístic.
  • Estudis de seguiment de la innivació com a font per al balanç hídric.
  • Seguiment de la construcció de grans infraestructures, com autopistes o l’AVE.
  • Seguiment d’altres afectacions del territori, com la superfície destinada a pedreres
  • Observació, amb més detall espacial que els satèl·lits meteorològics convencionals, de fenòmens com les denses boires sobre Lleida i altres depressions interiors de Catalunya.

Líders en recerca en teledetecció

El grup GRUMETS (Grup de Recerca Mètodes i Aplicacions en Teledetecció i Sistemes d’Informació Geogràfica) és un grup de recerca consolidat i finançat, reconegut per la Generalitat, format principalment per personal de la UAB i el CREAF i dirigit pel Dr. Xavier Pons, catedràtic del Departament de Geografia de la UAB. Els seus membres treballen en el camp de la teledetecció des de finals dels anys 80, i han col·laborat amb entitats referents com són l’Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC), amb el Instituto Geográfico Nacional (IGN) o amb la Agència Europea de l’Espai (ESA), entre d’altres.

GRUMETS ha participat en nombrosos projectes aplicats; un dels més destacats és el de la gestió de l’aigua a Catalunya amb teledetecció, que va merèixer el Premi de Medi Ambient 2007 i que es va dur a terme amb la Generalitat de Catalunya (ACA i Dep. d’Agricultura).  Des del punt de vista de la recerca, el grup ha participat en projectes internacionals com el Geo-Pictures, destinat a proporcionar imatges en situacions d’emergències humanitàries, quan les xarxes de comunicacions funcionen especialment malament, o el projecte GeoViQua, destinat a la visualització i parametrització de la qualitat de les dades geogràfiques, liderat per GRUMETS des del CREAF i en què també participa l’ESA.